Les recessions i els ajustos de la tecnologia

«[...] les depressions no són simples mals que es pugui intentar suprimir,

[...] sinó formes d'alguna cosa que cal fer, és a dir, una adaptació [...] al canvi.»

Schumpeter (1934)

És una obvietat afirmar que, quan una economia entra en recessió, es destrueixen llocs de treball: algunes empreses fan fallida i d'altres, en patir una disminució de les vendes, es veuen obligades a reduir el nombre de treballadors. En aquest article, analitzarem si existeix un costat positiu (o menys negatiu) de les recessions. Per ser precisos, investigarem si és veritat, com va insinuar Schumpeter durant la Gran Depressió (1929-1939), que les empreses aprofiten els períodes de recessió per adoptar noves tecnologies.

Centrarem l'atenció en les últimes recessions als EUA, que és on millors estudis s'han dut a terme, i assumirem que les conclusions poden ser extrapolades a països de característiques político-econòmiques similars. El primer que observem és que l'evolució de l'ocupació ha estat molt diferent en les recessions posteriors al 1990 (1991, 2001 i 2009) si la comparem amb les tres recessions anteriors (1970, 1975 i 1982). Jaimovich i Siu mostren que, mentre que després de les tres primeres recessions, l'ocupació no va trigar més de sis mesos a recuperar-se, després de les tres últimes, va necessitar un mínim de 17 mesos.1 Com expliquem aquest fet diferencial? Per què, en aquestes últimes recessions, s'ha trigat més temps a crear ocupació?

Una possibilitat és que les empreses hagin aprofitat les tres últimes recessions per ajustar la tecnologia, de manera que, d'aquesta forma, han reduït el nombre de treballadors i han augmentat la productivitat de cada treballador. Això podria explicar que les empreses, havent canviat la fabricació o la tipologia dels productes, necessitin ara menys treballadors, i que aquests, en haver-se de recol·locar en altres empreses (o, fins i tot, canviar d'indústria), triguin més temps a trobar feina. Abans de confirmar aquesta hipòtesi, hem de ratificar dues premisses: (i) que aquest fenomen hagi tingut lloc especialment en les tres últimes recessions i (ii) que els treballadors més susceptibles de ser reemplaçats per la nova tecnologia siguin els que han trigat més a trobar feina. Per fer-ho, cal trobar una tecnologia que no estigui present abans dels anys noranta i comprovar si és veritat que han estat els treballadors que exerceixen tasques més fàcilment substituïbles per aquesta tecnologia els que han perdut la feina.

La millor candidata és la revolució de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que va començar al final dels anys vuitanta. Només cal pensar en les vegades que traiem diners d'un caixer automàtic, que hem comprat bitllets d'avió o que hem reservat una habitació d'hotel per Internet o que hem marcat un reguitzell de tecles del mòbil per comunicar una incidència al servei d'atenció al client. Tots aquests processos automatitzats que ens resulten tan familiars han transformat de forma substancial el treball dels empleats de banca, dels agents de viatges i dels operadors de telefonia, per posar alguns exemples quotidians. Menys visibles, però no per això menys notables, han estat les reestructuracions, tant internes com externes, que l'adopció d'aquestes tecnologies ha propiciat a les empreses. Així, abans d'Internet, les empreses es podien veure obligades a replicar centres d'informació (com, per exemple, dades sobre vendes, comandes, estoc, existències, etc.) en diferents departaments, perquè era més car accedir a la informació necessària per prendre decisions. No obstant això, gràcies a Internet, ara centralitzen la informació de manera que tots els departaments poden compartir-la amb facilitat. Una mostra de reestructuració externa seria la possibilitat de deslocalitzar un o més departaments en un altre país. En resum, l'adopció de les TIC ha provocat que moltes feines hagin desaparegut, ja que es duen a terme en un altre país o mitjançant ordinadors.

Un cop identificada la tecnologia candidata per corroborar la nostra hipòtesi, hem de trobar el tipus de treballador que és més susceptible de perdre la feina. Per fer-ho, és molt útil descompondre el contingut de cada professió en tres tipus de tasques: rutinàries, manuals i abstractes. La millor forma d'entendre aquesta composició és simplificant-la amb exemples. Comencem amb el treball d'un metge, la tasca del qual és molt abstracta i poc rutinària i manual, ja que necessita estudiar cada cas que se li presenta (no pot aplicar una regla única per a tots els casos) i, en general, no necessita manipular objectes. El treball d'un taxista és poc rutinari, poc abstracte i manual, perquè necessita estar al volant, controlar els cotxes, estar atent als senyals de trànsit i desviar la ruta si és necessari. Un altre exemple és el del caixer d'un supermercat, un treball molt rutinari, manual i poc abstracte, en què es limita, bàsicament, a passar els productes per l'escàner de codi de barres, enunciar el preu i retornar el canvi. Analitzant aquesta descomposició, sembla que el tipus de tasca que poden exercir millor les TIC és la rutinària, perquè segueix un procediment molt estandarditzat i sense ambigüitats, conclusió que confirmen els estudis de diferents economistes per als EUA. Per exemple, Autor i Dorn documenten que les àrees metropolitanes més especialitzades en treballs rutinaris als anys cinquanta són les que més van adoptar les TIC i les que van recol·locar els seus treballadors de tasques rutinàries en serveis no rutinaris i de baixa qualificació.2 Cal tenir en compte que, dels tres treballs que hem descompost, el que mostra un major pes de la tasca rutinària i que, per tant, és més susceptible de ser executat per un ordinador és el de caixer de supermercat, característica que comparteix amb la resta d'exemples de la nostra vida quotidiana que ara duen a terme ordinadors (caixers automàtics, agències de viatges per Internet i operadors de telefonia). De fet, a Espanya, ja hi ha establiments de gran consum on és possible que el client pagui les compres sense necessitat de ser atès per una persona. Cal tenir en compte, també, que, en tots els casos, fem referència a feines que ara poden exercir els ordinadors, no a les que puguin fer-ho en un futur més o menys llunyà: cotxes que circulin sense conductor, robots que realitzin pronòstics mèdics, ordinadors que escriguin informes econòmics...

Així, doncs, un cop identificats el canvi tecnològic (revolució de les TIC) i el tipus de tasca (rutinària) més exposada a les noves tecnologies, el següent pas és comprovar si, durant les últimes recessions, les empreses han eliminat les tasques més rutinàries i aquestes tasques ja no s'han recuperat. Jaimovich i Siu descomponen l'evolució de l'ocupació durant les sis últimes recessions als EUA i mostren que, en les recessions anteriors al 1990, els treballs rutinaris es van començar a recuperar set mesos després del final de la recessió. No obstant això, en les tres últimes recessions, els llocs de treball rutinaris perduts no s'han recuperat, sinó que se'n continuen destruint. És a dir, mentre l'economia es recupera i l'ocupació en treballs abstractes i manuals augmenta, els treballs rutinaris continuen desapareixent. D'aquesta anàlisi es deriva que hi ha una tendència a substituir treballadors per les TIC per exercir tasques rutinàries, però ha estat durant les últimes recessions quan aquesta tendència s'ha intensificat i quan s'ha dut a terme l'ajust més important.

Per concloure, volem emfatitzar que només disposem d'evidència indirecta de la tesi shumpeteriana que les empreses han aprofitat les últimes recessions per adoptar les TIC i, per tant, és només una de les possibles explicacions dels fets documentats per Jaimovich i Siu. En qualsevol cas, hi ha evidència que l'adopció de les TIC s'associa a una destrucció de feines rutinàries i que aquesta destrucció s'ha intensificat en les tres últimes recessions. Com vam explicar a «La globalització i la redistribució de la renda», al Dossier de l'Informe Mensual del febrer, la implicació social d'aquesta anàlisi és que, per minimitzar els efectes negatius de les recessions i tenir una societat més ben preparada per aprofitar les noves tecnologies, és necessari invertir en educació. En particular, en un sistema educatiu que se centri en la potenciació de les capacitats més abstractes, el camp en què els humans encara guanyem les màquines.

Sergi Basco

Departament d'Economia Europea, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

1. N. Jaimovich i H. Siu (2013), «The Trend is the Cycle: Job Polarization and Jobless Recoveries», mimeo Duke.

2. Autor, D., Dorn, D. (2013): «The Growth of Low-Skill Service Jobs and the Polarization of the U.S. Labor Market» American Economic Review, 103(5), pp. 1553-1597.