Les economies emergents exhibeixen ritmes d'activitat dispars

L'ensopegada del tram final del primer trimestre s'està superant. Globalment, els indicadors d'activitat del març van ser pitjors del que s'esperava i van suscitar dubtes sobre l'evolució futura de l'economia mundial. No obstant això, les dades de l'abril, de to positiu, han tendit a esvair, en gran part, aquests dubtes. Mantenim, doncs, el nostre escenari central de previsions, que contempla un 2013 en lleugera millora en relació amb el 2012 i un 2014 més clarament expansiu.

ESTATS UNITS

Repunt del PIB en el primer trimestre, amb el suport del consum privat i de les existències. Així i tot, l'avanç (el 0,6% intertrimestral, l'1,8% interanual) va quedar una mica per sota del que s'esperava pel fort descens del consum públic. De cara al segon i al tercer trimestres, preveiem una moderació del creixement i anticipem un major impacte de les reduccions de despesa automàtiques derivades del sequester. Malgrat això, la composició de la dada de PIB, amb un consum privat significativament millor del previst i amb una inversió productiva que manté una part del repunt previ, ens du a mantenir les nostres previsions, amb un avanç esperat del 2,0% i del 2,8% per al conjunt del 2013 i del 2014, respectivament.

El consum privat va aportar, en termes absoluts, el 90% del creixement econòmic del primer trimestre, però tendirà a perdre una part del vigor, ja que el seu repunt s'atribueix, en bona part, a un augment puntual dels ingressos i a un descens de l'estalvi. Així i tot, les condicions financeres favorables i el fons de resistència que mostren els últims indicadors apunten a avanços propers al 2,0% en termes anuals.

La inversió productiva va perdre una part del repunt del trimestre anterior, però hauria d'anar a més, amb el suport d'uns beneficis empresarials que, al desembre del 2012, van tornar a assolir un màxim històric (el 12,7% del PIB) i en què es manté per sota dels nivells precrisi. Pel que fa a la inversió residencial, preveiem que, beneficiant-se de la menor sobreoferta d'habitatge, continurà contribuint positivament al creixement. Així mateix, és d'esperar que la menor aportació de l'acumulació d'existències sigui compensada per uns descensos menors del consum governamental.

L'ocupació sorprèn en positiu a l'abril, amb una reducció inesperada de la taxa d'atur fins al 7,5%, però la recuperació continua sent lenta i és el risc més sever que plana sobre el creixement. Un dels aspectes que llasta l'evolució laboral és la reduïda taxa d'ocupació (la proporció de persones que treballen en relació amb la població més gran de 16 anys, que se situa en el 58,6%), que continua 4,8 punts percentuals per sota de l'inici de la crisi, a causa de l'augment dels desanimats, que no consten com a aturats. Així mateix, la històricament elevada proporció d'aturats de llarga durada, de més difícil reinserció al mercat laboral, és un llast addicional.

Indicadors a l'alça al començament del segon trimestre. Les dades d'activitat del març van ser més febles del que estava previst. No obstant això, les xifres de l'abril, positives en termes generals, suggereixen que la tendència de fons continua sent la recuperació. Cal destacar el bon to de les vendes al detall i de la confiança dels consumidors de l'abril, que confirma el vigor del consum. Aquesta tendència rep el suport de l'absència de tensions inflacionistes apreciables. Malgrat tot, cal matisar aquestes dades positives amb la confiança dels empresaris, que va recular lleugerament a l'abril.

JAPÓ

El Japó deixa enrere la recessió, amb un avanç del 0,9% intertrimestral en el primer trimestre, el 3,5% en termes anuals, i passa a ser l'economia avançada que creix més. Aquests resultats donen suport a la política expansiva del primer ministre Shimzo Abe, coneguda com Abenomics i que s'instrumenta en tres pilars: expansió monetària, més despesa pública i reformes estructurals. L'avanç del primer trimestre es va basar en un consum privat robust —que es continuarà beneficiant d'estímuls fiscals al llarg del 2013— i en unes exportacions que van avançar el 16,0% intertrimestral en termes anualitzats, encorat­­jades per la depreciació del ien.

La nostra previsió de creixement per al conjunt del 2013 puja de l'1,4% a l'1,6%, ja que, malgrat que és coherent amb les nostres expectatives, la dada ve acompanyada d'una revisió alcista dels dos trimestres anteriors. El nostre escenari contempla que l'expansió continuarà el 2014, ja que els efectes de l'expansió quantitativa del Banc del Japó, que duplicarà la base monetària entre el febrer del 2013 i el desembre del 2014, s'haurien de perllongar fins ben entrat l'any vinent. Així mateix, el ien encara té recorregut a la baixa, la qual cosa continuarà beneficiant les exportacions. No obstant això, si res no ho evita, a l'abril del 2014, està previst que l'impost sobre el consum passi del 5% al 10%, una mesura que va en contra de la lògica expansiva de l'Abenomics i a la qual, per tant, atorguem escasses probabilitats que s'apliqui íntegrament.

Les dades del segon trimestre confirmen la continuïtat de la recuperació. L'evolució de la confiança del consumidor, que, a l'abril, va superar el registre de la mitjana del primer trimestre, avala que la despesa de les llars podria mantenir un ritme de creixement similar al del primer trimestre. De la mateixa manera, sembla també que es manté l'impuls exportador, com ho palesen les bones xifres de l'abril. Així i tot, la recuperació de la demanda interna també propulsa les importacions.

ECONOMIES EMERGENTS

Les economies emergents exhibeixen ritmes d'activitat dispars. Malgrat que els últims indicadors suggereixen que l'ensopegada de l'activitat del març ha tendit a revertir a l'abril, la veritat és que el to de l'activitat és diferent en funció de la regió de la qual parlem. L'Àsia oriental es manté com la zona més dinàmica del globus, com ho evidencien les bones dades de la Xina de l'abril (comerç exterior, producció industrial i vendes al detall). Així i tot, alguns països, com Corea i Taiwan, pateixen els efectes de la pèrdua de competitivitat internacional derivada de l'apreciació de les seves divises enfront del ien japonès.

L'Amèrica Llatina pateix per partida doble la dependència dels EUA i de la Xina. Tot i que els EUA i la Xina s'allunyen dels registres relativament febles dels trimestres anteriors, la veritat és que la suau ensopegada que van patir les dues economies ha llastat les economies llatinoamericanes més dependents de la compra de primeres matèries per part de la Xina (situació del Brasil, per exemple) o més vinculades al cicle manufacturer dels EUA (seria el cas de Mèxic). En aquest últim país, la dada del PIB del primer trimestre va decebre, ja que va mostrar un creixement del 0,8% interanual. Tot i que la xifra està afectada per efectes desfavorables de base i de calendari (sense els quals la taxa resultant és del 2,2% interanual), creiem que també s'ha vist llastada pel creixement mínim dels EUA en el quart trimestre del 2012.

Pel que fa al Brasil, el creixement del primer trimestre va ser una mica inferior al previst, amb un avanç interanual de l'1,9%, a causa d'un comportament del consum i de les exportacions pitjor del que s'esperava. Així i tot, cal esmentar que també s'ha registrat un augment important de la inversió, del 4,6% inter­­anual, un bon senyal per al creixement futur.

En aquest context, els països emergents amb un ritme més feble d'activitat continuen apostant per donar suport a la conjuntura mitjançant el recurs a una política econòmica expansiva. En particular, molts d'aquests països (com, per exemple, l'Índia, Turquia o Corea) han rebaixat el tipus d'interès de referència en les últimes setmanes, tendència que, segons les nostres previsions, es mantindrà a curt termini. La situació de la inflació, relativament continguda en algunes d'aquestes economies, gràcies a la reducció dels preus de l'energia internacional, facilita que pugui prevaler el creixement mitjançant la política monetària. Entre els països que defugen aquesta tendència, destaca el Brasil. Malgrat la desacceleració de la seva economia, persisteixen les tensions inflacionistes, situació que ha motivat la pujada en 50 punts bàsics del tipus de referència, fins al 8%. Es tracta d'un moviment més intens del que s'esperava, tot i que creiem que tindrà continuïtat amb una pujada més, com a mínim, al llarg de l'any.

Addicionalment, alguns països entenen que el suport definitiu al creixement exigeix mantenir o impulsar l'agenda de reformes estructurals. En aquest sentit, en l'actualitat, l'exemple més ambiciós és, probablement, el de Mèxic. Després de l'aprovació de les reformes laboral, educativa i de telecomunicacions, al començament de maig, es van presentar les directrius d'una reforma bancària que té com a principal objectiu dinamitzar el crèdit privat. En sentit oposat, el cas de l'Índia, on el creixement ha lliscat cap a la zona del 5% (el 4,8% interanual en el primer trimestre del 2013), molt allunyat del ritme de creixement del 8% d'anys anteriors, recorda que l'avanç sostenible de l'activitat depèn molt d'aprofundir en les reformes estructurals pendents (infraestructures, reguladores, financeres, etc.) i en la contenció del deute públic (el 66,8% del PIB el 2012).