Exposició de l’economia europea a un augment d’aranzels als EUA
Una de les grans propostes de Donald Trump durant la campanya que l’ha dut a la presidència dels EUA ha estat la imposició d’un aranzel universal d’entre el 10% i el 20% a les importacions de béns. Com podria afectar Europa?
Les exportacions de la UE als EUA han crescut de manera significativa en els 15 últims anys i han passat de representar el 15% del total d’exportacions europees a la resta del món el 2010 a superar el 20% el 2023 (vegeu el primer gràfic).1 Aquesta evolució, juntament amb un major dinamisme del comerç exterior en relació amb el conjunt de l’economia, ha dut el pes de les exportacions als EUA a valors pròxims al 5% del PIB de la UE des de valors inicials per sota del 3%. Les exportacions de béns, àmbit en què se centrarien les mesures proteccionistes de la nova Administració als EUA, representen una mica més del 60% de les vendes al mercat nord-americà. Per la seva banda, les exportacions de serveis han anat guanyant pes de forma progressiva en els 15 últims anys, i la seva exposició als EUA és més elevada, prop del 22% en relació amb una mica menys del 20% per als béns.
- 1. En el text, en referir-nos a la UE, es consideren, exclusivament, les exportacions a la resta del món, mentre que, quan parlem de països membres, també s’inclou el comerç intra-UE.
Dins la UE, el pes dels EUA en el total de les exportacions és molt heterogeni per països (incloses, en aquest cas també, les realitzades a altres Estats membres). Així, Irlanda és la que presenta amb diferència el major percentatge en les seves exportacions de béns, que superen el 25%, mentre que la quota del mercat nord-americà és reduïda en general per als països de l’Est, on les cadenes de valor estan més integrades dins el mercat únic. Entre les grans economies, Itàlia i Alemanya mostren valors al voltant del 10%. Per la seva banda, França se situa per damunt del 7% i Espanya, per sota del 5%. Les diferències, tot i que menors, també s’observen en les exportacions de serveis, que, més enllà dels ingressos per turisme internacional, inclouen, majoritàriament, serveis empresarials que, potencialment, podrien ser objecte també de mesures proteccionistes en el futur. En aquest cas, Xipre, Alemanya i Finlàndia presenten els percentatges més elevats, per damunt del 15%, mentre que Espanya, amb el 8%, és la que mostra, de nou, un valor més baix entre les principals economies.
El pes dels EUA en el total d’exportacions i el grau d’obertura comercial de l’economia determinen el que representa el mercat nord-americà en termes de PIB dins cada país (vegeu el segon gràfic). Així, observem que Irlanda presenta un grau de dependència molt elevat si considerem de forma conjunta les seves exportacions de béns i de serveis, prop del 20% del PIB. A continuació, per damunt també de la mitjana de la UE, destaquen tres economies petites amb una alta dependència, derivada de la provisió de serveis internacionals (Xipre, Luxemburg i Malta), així com Bèlgica, els Països Baixos i Eslovàquia, en les exportacions de béns. Alemanya confirma una major exposició als EUA entre les principals economies, per damunt del 5% del PIB, seguida d’Itàlia (prop del 4%), de França (el 3%) i d’Espanya (una mica més del 2%).
L’establiment d’un aranzel general a les importacions de béns des dels EUA d’entre el 10% i el 20% comportaria un increment significatiu des dels baixos nivells actuals, el 2% de mitjana, atesa l’estructura d’exportacions de la UE al mercat nord-americà.2 Per productes (vegeu el tercer gràfic), la indústria química presentaria a priori un major grau de vulnerabilitat, ja que combina un aranzel inicial al voltant de l’1% i un alt grau d’especialització, amb un major pes en les vendes als EUA que en el conjunt d’exportacions a la resta del món (el 26% en relació amb el 19% del 2023, respectivament).3 No obstant això, l’efecte final dependrà de l’elasticitat de demanda dels importadors nord-americans a l’augment d’aranzels, així com de la capacitat de les empreses exportadores europees de vendre els seus productes als EUA a través d’inversió directa o de substituir aquesta destinació per altres mercats internacionals. Una situació similar, tot i que amb un pes menor en l’agregat (prop del 10%), presenta el grup que inclou aparells òptics i mobles. Les altres dues grans partides de productes, maquinària i equipament, i material de transport, que sumen el 40% del total d’exportacions als EUA, també parteixen d’aranzels baixos, tot i que podrien tenir menys dificultats per trobar mercats alternatius.
- 2. Per a aquest càlcul, es combinen dades a dos dígits de la classificació HS
d’aranzels aplicats pels EUA per a la nació més afavorida disponibles a l’Organització Mundial del Comerç i dades d’exportació de béns d’Eurostat. - 3. El grau d’especialització d’un producte es mesura mitjançant un índex simètric (entre –1 i 1) que utilitza com a base l’indicador clàssic d’avantatge comparatiu revelat equivalent a dividir la quota d’exportació a una destinació per la quota en el total d’exportacions.
Per països, excepte casos puntuals i de manera moderada, l’aranzel mitjà de partida és reduït per a tots els Estats membres (vegeu el quart gràfic), malgrat que presenten un grau d’especialització heterogeni.4 Així, un bon nombre de països de l’Est exporten productes al mercat nord-americà de diferent naturalesa en relació amb els que venen a altres destinacions fora de la UE, la qual cosa indica a priori una major dificultat per desviar les vendes a altres mercats internacionals, tot i que la rellevància de les exportacions d’aquests països als EUA és reduïda, com s’ha assenyalat més amunt. En canvi, les grans economies, amb Alemanya i Itàlia al capdavant, es troben entre les que presenten una major similitud d’estructures exportadores, la qual cosa suggereix que la dificultat de substitució d’exportacions per al conjunt de la UE quedaria limitada a la indústria química i a alguns productes concrets de maquinària i equipament.
- 4. El grau d’especialització d’un país es mesura mitjançant un índex simètric de similitud (entre 0 i 1) de l’estructura per productes entre les exportacions als EUA i el total d’exportacions fora de la UE. L’índex és el resultat de sumar les diferències en termes absoluts de les quotes d’exportació per a cada producte.
L’increment dels aranzels sobre el comerç de béns impacta de forma directa sobre la competitivitat de les empreses exportadores, però els seus efectes es deixen sentir també de manera indirecta en el conjunt de l’economia. D’aquesta manera, el sector primari, la indústria extractiva i les empreses manufactureres europees que venen els seus productes als EUA exerceixen un efecte arrossegament significatiu sobre el teixit productiu domèstic i d’altres Estats membres a través de la compra de béns i de serveis intermedis. Així, per exemple, segons dades de l’OCDE,5 en altres Estats membres de la UE, es genera al voltant del 10%-15% del valor afegit de les exportacions de països europeus, mentre que al voltant d’un terç del valor afegit en les exportacions de béns es correspon amb branques de serveis, principalment comerç, transport i activitats professionals. De la mateixa manera, exportadors de béns als EUA a països tercers incorporen productes intermedis de la UE (béns i serveis), equivalents al 20% del valor afegit a la UE per les exportacions mundials de béns al mercat nord-americà (vegeu el cinquè gràfic). Tot això configura un panorama d’exposició als possibles aranzels de la nova Administració als EUA una mica més complex del mostrat amb anterioritat amb les xifres brutes d’exportacions i que necessitarà una anàlisi més detallada per avaluar els riscos sobre l’economia europea.
- 5. Vegeu OCDE, Trade in value-added.
Geopolítica
We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.
