El despalanquejament de les pimes espanyoles: a la vora del final?
Fa quatre anys que les empreses espanyoles no financeres s'estan despalanquejant. El seu deute brut s'ha reduït més de 25 p. p. del PIB des del màxim assolit el 2010, fins al 108% en el 2T 2014. Malgrat l'important esforç realitzat, moltes empreses encara estan sobreendeutades. Segons les estimacions de la CE, el deute empresarial s'hauria de reduir en uns 10 p. p. addicionals per assolir nivells sostenibles. Aquestes dades agregades amaguen la gran heterogeneïtat que caracteritza el teixit empresarial. És clar que les empreses que es van endeutar en excés durant l'època del boom han de prosseguir el procés de desendeutament. Però les empreses amb els balanços més sanejats ja tenen capacitat creditícia per tornar a invertir.
A partir de la informació vinculada a les empreses de la base de dades BACH, comparem l'evolució de la ràtio de palanquejament (deute sobre fons propis) entre l'any 2008 i el 2012. Mentre que les pimes havien reduït de forma considerable el palanquejament, en concret en 49 p. p. per a l'empresa del segon quartil,1 l'ajust de les empreses grans va ser molt menor (15 p. p.). Aquestes diferències són encara més evidents quan ens fixem en el tercer quartil de la distribució de deute sobre fons propis. En altres paraules, les pimes que, el 2008, estaven més endeutades són les que més s'havien desendeutat (en concret, en 130 p. p.), mentre que la ràtio amb prou feines s'havia reduït per a les menys palanquejades (primer quartil). En contrast, les empreses grans, incloses les més palanquejades del tercer quartil, amb prou feines es van despalanquejar entre el 2008 i el 2012. Aquest patró mostra que, ara com ara, les pimes, on l'activitat econòmica i les fonts de finançament extern estan, en general, poc diversificades, han dut a terme la major part de l'ajust.
Per contextualitzar el procés de despalanquejament de les pimes espanyoles, és interessant comparar-lo amb el d'altres països europeus. El 2008, les pimes espanyoles van presentar unes ràtios de palanquejament molt similars, o fins i tot inferiors, a les de les seves homòlogues europees. Entre el 2008 i el 2012, el despalanquejament de les pimes ha estat un fenomen generalitzat. La major caiguda de la ràtio s'observa entre les pimes alemanyes, que l'han reduït, de mitjana, en 57 p. p., un valor que puja fins als 140 p. p. quan, de nou, ens fixem en el tercer quartil.
Tornant al cas espanyol, és evident que no tots els sectors empresarials s'han desendeutat al mateix ritme. Si ens centrem en el tercer quartil (el segment més endeutat), no sorprèn que sectors com la construcció, que van aconseguir nivells d'endeutament molt elevats (el 241% el 2008, de mitjana), hagin estat els que més han reduït el deute. Les pimes d'altres sectors, com l'hoteleria i la restauració, tenen una ràtio de palanquejament similar a la del 2008. Això reflecteix que, en aquests sectors, poques empreses estaven sobreendeutades i que, per tant, la seva necessitat de despalanquejar-se ha estat menor.
Finalment, s'observen, també, els primers signes que el crèdit a les pimes s'està reactivant: els nous crèdits concedits a empreses no financeres per un import inferior a 1 milió d'euros acumulen un creixement del 7,4% des del començament de l'any. Sembla, doncs, que la major part de l'ardu procés de despalanquejament de les pimes ja s'ha produït i que es podria estar acostant al final.
1. El primer (segon o tercer) quartil és aquell valor tal que el 25% (50% o 75%) de les empreses presenten una ràtio menor que aquest valor i el 75% (50% o 25%) restants estan més endeutades.
