Crisi i pobresa als països avançats: Europa i Amèrica mitiguen el cop

Al debat públic sovintegen les referències al fort impacte que la crisi econòmica està tenint en termes de pobresa. No obstant això, no és tan habitual plantejar-se si aquest empitjorament de la pobresa és d'una gravetat equivalent a la reculada del creixement econòmic, ni tampoc s'acostuma a fer una comparativa internacional d'aquesta relació. Desafortunadament, respondre aquestes qüestions és complicat, ja que els indicadors internacionals de pobresa són escassos i estan subjectes a clares limitacions, inclosa la de no cobrir totalment els anys de la crisi.(1)

No obstant això, si limitem el nostre interès als països de la Unió Europea (UE), Eurostat publica un indicador de pobresa que sí proporciona xifres més recents (fins al 2011), amb l'avantatge afegit que la seva definició de pobresa cobreix múltiples aspectes del fenomen. Concretament, la UE calcula el percentatge de la població dels seus Estats membres en situació de risc de pobresa o exclusió social. Aquest risc es defineix com el percentatge
de la població que es troba, com a mínim, en una de tres condicions: en risc de pobresa monetària, en una situació de privació material severa o vivint en una llar amb molt baixa intensitat laboral.

Segons la definició d'Eurostat, estarien en risc de pobresa monetària les persones que viuen per sota del 60% de la renda disponible mitjana del seu país. La privació material severa es produeix quan una persona no pot satisfer quatre d'una sèrie de nou despeses concretes, com, per exemple, una televisió en color, calefacció, una rentadora, etc. Finalment, en una llar amb molt baixa intensitat laboral, els adults en edat de treballar que la formen han treballat menys del 20% de l'any, és a dir, menys de dos mesos i mig en un any.

Definit així, el risc de pobresa i exclusió social afectava al 24% de la població de la UE el 2011, fruit de la combinació del 17% de la població en risc de pobresa, del 9% de la població amb privacions materials severes i del 10% de la població vivint en llars de baixa intensitat laboral. Si considerem el conjunt de la UE com a referència, la població en risc de pobresa i exclusió social, en contra del que, a vegades, és la visió convencional, es va mantenir gairebé estable entre el 2007 i el 2011. No obstant això, aquesta evolució del conjunt amaga trajectòries per països sensiblement diferents. Com es pot apreciar al gràfic anterior, que compara el canvi en el nivell de pobresa amb la variació del producte interior brut (PIB) registrada entre el 2007 i el 2011, la pobresa va tendir a augmentar amb més intensitat als països que han patit més la intensitat de la crisi econòmica.

El gràfic suggereix, a més a més, una altra qüestió relacionada amb els països que s'allunyen del comportament mitjà: per què a Grècia, on el PIB cau el 15% el 2007-2011, la pobresa augmenta 3 punts percentuals, mentre que, a Irlanda, que pateix una reculada del PIB del 7%, la pobresa s'incrementa en 7 punts percentuals? Tot i que poden existir diferents explicacions, un determinant força probable podria ser el nivell inicial de risc de pobresa i exclusió social. Així, mentre que Grècia presentava, abans de la crisi, nivells de risc de pobresa i exclusió social apreciablement superiors a la mitjana comunitària, Irlanda estava per sota d'aquesta mitjana. Quan ampliem l'anàlisi al conjunt dels Estats de la UE, la conclusió es manté: els països en què el risc de pobresa i exclusió social és més elevat al principi de la crisi tendeixen a presentar, proporcionalment, menys reculades en matèria de pobresa. En definitiva, els països europeus que combinaven un punt de partida, en termes de pobresa, relativament favorable i que han patit amb més intensitat la crisi econòmica han estat els que han experimentat una reculada més notable del risc de pobresa i exclusió social.

Per completar la perspectiva internacional, i malgrat que no es pugui replicar la metodologia anterior, resulta rellevant explorar el cas dels Estats Units, país que ofereix certes particularitats en matèria de mesurament de la pobresa. D'entrada, i fruit de la «Guerra contra la pobresa» del president Lyndon Johnson, els Estats Units defineixen el llindar de pobresa, des de fa cinc dècades, com la renda necessària per adquirir el més barat entre quatre menús alimentaris, definits oficialment, multiplicada per tres (es va considerar que la família mitjana dedicava un terç a despesa en alimentació).(2)

Dit això, reprenguem la pregunta inicial del requadre: s'ha produït als Estats Units un increment de la pobresa proporcional a la intensitat de la crisi? La resposta la proporciona un estudi recent de Danzinger, Chavez i Cumberworth (2012).(3) D'acord amb aquest estudi, l'augment de la població pobra, que passa del 12,5% del total el 2007 al 15,1% el 2011, s'explica, efectivament, per la incidència de la recessió (que, als Estats Units, va durar del desembre del 2007 al juny del 2009). No obstant això, l'impacte de la crisi és menor del que episodis recessius anteriors suggeririen. Així, tant el nivell actual de pobresa com la seva variació durant la crisi són similars als de les recessions de les dècades de 1980 i 1990, episodis clarament menys greus que l'actual. Els autors destaquen que l'ampliació de determinats programes d'ajudes socials previstes en la llei per a l'estímul econòmic del 2009 (l'American Recovery and Reinvestment Act) va ser determinant per limitar l'alça de la pobresa. Segons Danzinger, Chavez i Cumberworth, sense aquestes transferències, la pobresa hauria assolit al 15,8% de la població el 2010, en lloc del 15,1% (uns dos milions menys de pobres).

En conclusió, tant als Estats Units com a Europa, la crisi ha tensionat la pobresa, però, en els dos casos, existeixen factors idiosincràtics que han modulat l'impacte i han evitat una translació directa entre la reculada econòmica i l'augment de la pobresa.