La desacceleració espanyola es materialitza a un ritme més lent

L’economia espanyola retarda la moderació del creixement. Arran de l’esvaïment dels vents de cua que han donat suport al fort creixement dels últims anys, l’economia espanyola encara una transició cap a ritmes d’avanç més suaus i més coherents amb la maduresa del cicle. La moderació del creixement, però, es produeix una mica més lentament del que s’esperava. Per exemple, en el 1T, el PIB va avançar el 0,7% intertrimestral (el 2,4% interanual), un ritme 0,1 p. p. superior al del trimestre anterior. Per al conjunt de l’any 2019, esperem que l’economia espanyola creixi el 2,3% (el 2,6% el 2018) i que el creixement se suavitzi fins a l’1,9% el 2020 i l’1,7% el 2021. Per components, la demanda interna es mantindrà com el principal motor del creixement a Espanya, en especial per les contribucions del consum intern i de la inversió. Per la seva banda, en els últims trimestres, la demanda externa s’ha vist penalitzada per les tensions comercials i pel menor creixement de la zona de l’euro, i és probable que mantingui una contribució modesta mentre aquests llastos continuïn pesant sobre l’entorn exterior. Un escenari de creixement molt similar a aquest el trobem en el quadre macroeconòmic del Govern, presentat en l’actualització del Pla d’Estabilitat 2019-2022. Pel que fa als comptes públics, el Programa d’Estabilitat preveu una reducció molt gradual del dèficit públic, basada en l’embranzida cíclica i en les noves mesures d’ingressos que s’inclourien als pressupostos del 2020. Aquestes mesures (tributació mínima en l’impost de societats, impost de serveis digitals, impost a les transaccions financeres, etc.) permetrien incrementar els ingressos del 39,1% del PIB el 2019 fins al 40,7% el 2022, malgrat que no es coneixen prou detalls per valorar-ne l’impacte amb precisió.

Els indicadors apunten a un manteniment del ritme de creixement. En concret, al març, la xifra de negocis del sector serveis va créixer el 5,1% interanual (mitjana mòbil de tres mesos) i la del sector industrial, el 2,2% interanual, totes dues per damunt dels registres del mes anterior. Així mateix, a l’abril, els índexs PMI de manufactures i de serveis es van situar en els 51,8 i en els 53,1 punts, respectivament, en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). D’aquesta manera, esperem que, en el segon trimestre de l’any, es mantingui un ritme de creixement del PIB semblant al del 1T, i, en concret, el nostre model de previsió del PIB a curt termini apunta a un avanç de l’activitat del 0,7% intertrimestral en el 2T 2019.

El mercat laboral mostra un comportament dinàmic. En la mateixa tònica que el PIB, al mercat laboral la moderació prevista del creixement de l’ocupació també es continua ajornant. Així, a l’abril, l’ocupació va augmentar el 2,95% interanual (en termes desestacionalitzats), una mica per damunt de la mitjana del 1T (el 2,9%), i el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social es va situar en els 19,2 milions, la xifra més elevada des del juliol del 2008. Per la seva banda, l’atur registrat va disminuir el 5,2% inter­­anual (el mateix ritme que en la mitjana del 1T) i el total d’aturats es va situar en els 3,2 milions de persones. A més a més, pa­­ral·le­­lament a aquesta millora de l’ocupació, es comença a observar un augment gradual de les remuneracions dels treballadors, que hauria de contribuir a apuntalar la recuperació dels ingressos de les llars i del sentiment econòmic dels consumidors. En concret, a l’abril, l’augment salarial pactat en els convenis col·lectius va ser del 2,21% (el 2,25% en els nous convenis signats el 2019), per damunt de l’1,75% registrat al desembre del 2018.

La inflació es manté en nivells continguts. En concret, al maig, la inflació general es va situar en el 0,8% interanual. Així, va revertir el repunt de l’abril (quan va augmentar fins a l’1,5%), en un registre influenciat pels efectes de calendari relacionats amb la Setmana Santa. Pel que fa a la inflació subjacent, encara no es coneix la dada del maig, però, a l’abril, es va mantenir en un contingut 0,9%, i tot fa pensar que la recuperació de les pressions inflacionistes subjacents serà molt gradual. D’una banda, la recuperació dels salaris és gradual. De fet, és inferior a l’experimentada en altres països de la zona de l’euro, la qual cosa permet mantenir la competitivitat de l’economia espanyola (per a més detalls, vegeu el Focus «La competitivitat laboral espanyola: un recorregut de llums i ombres», en aquest mateix Informe Mensual). De l’altra, la moderació recent dels marges empresarials contribueix a la contenció experimentada per la inflació subjacent.

Nuvolada al sector exterior, malgrat la calor del turisme. Les tensions comercials i la desacceleració de la zona de l’euro passen factura al sector exterior espanyol, i, al març, el saldo per compte corrent va disminuir fins al 0,74% del PIB (acumulat de 12 mesos), 1,03 p. p. per sota del registre del març del 2018. La major part d’aquest deteriorament és atribuïble a l’empitjorament del saldo de béns (que va ser del –3,0% i explica 0,9 p. p. del deteriorament) i, en particular, del de béns no energètics (0,5 p. p. del deteriorament). No obstant això, en aquest context exterior menys favorable, el sector turístic manté el bon to. Al març, van arribar a Espanya 5,6 milions de turistes internacionals, el 4,7% més que en el mateix període del 2018. Així mateix, la despesa total va ser el 2,7% superior a la d’un any abans.

El sector immobiliari, en una expansió més sostenible i duradora. La compravenda d’habitatges va moderar el ritme de creixement al març, amb un avanç del 8,1% interanual (acumulat de 12 mesos), en relació amb el 10,3% del 2018. Per la seva banda, el preu de taxació de l’habitatge va augmentar l’1,1% intertrimestral (el 4,4% interanual) en el 1T 2019 i va consolidar la tendència alcista iniciada el 2015. Així, com ho mostren aquestes xifres, el sector immobiliari espanyol s’endinsa en una fase més madura del cicle, caracteritzada per una suavització del creixement de la demanda i dels preus. En aquesta fase, preveiem que les compravendes i els preus de l’habitatge mantindran un bon ritme de creixement en el conjunt del 2019, tot i que més moderats que els registrats l’any passat i coherents amb la lleugera pèrdua de dinamisme que esperem per als factors que donen suport a l’expansió del mercat immobiliari (la creació d’ocupació, unes condicions financeres favorables i una elevada demanda estrangera).

La solidesa de l’activitat econòmica facilita la reducció de la morositat. En concret, la taxa de morositat va caure 0,09 p. p. al març, fins a situar-se en el 5,73%, i manté la reducció iniciada fa quatre anys, en una senda que continuarà en els propers mesos. En els 12 últims mesos, la morositat s’ha reduït en 1,07 p. p., afavorida pel bon ritme del creixement econòmic, per la consegüent davallada de les entrades en mora i per les vendes de crèdit dubtós.