La Fed, el brexit i la situació política del Brasil van tornar a adquirir protagonisme al maig. L'acta de la reunió de l'abril de la Reserva Federal (Fed), que es va donar a conèixer al maig, va tenir un to més hawkish del previst pels mercats i va obrir la possibilitat a una segona pujada de tipus en els propers mesos, tal com ho contempla l'escenari de previsions de CaixaBank Research. La millora de l'estabilitat financera global, després de les turbulències dels primers compassos del 2016, i les bones dades de l'economia nord-americana van afavorir el posicionament de l'autoritat monetària. De tota manera, hi ha diversos focus latents de risc a curt termini. La incertesa sobre el brexit continua sent elevada (i pesa en el ritme d'activitat del Regne Unit) i la inestabilitat política s'ha intensificat al Brasil, arran de la destitució temporal de la presidenta Rousseff. Així i tot, aquests esdeveniments, entre d'altres, entren dins del guió previst, de manera que no haurien d'entelar el creixement mundial, que s'accelerarà lleugerament el 2016, fins al 3,3% (des del 3,1% del 2015). En concret, esperem que els països emergents avancin lleugerament per damunt dels registres del 2015 (del 4,0% al 4,3%) i que es consolidi el creixement moderat dels avançats (prop del 2%).
ESTATS UNITS
La Fed escalfa motors per a la segona pujada de tipus. L'acta de la reunió de l'abril del Comitè de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) de la Fed va revelar que la institució podria apujar de nou el tipus oficial (fed funds) durant l'estiu, sempre que es confirmi la solidesa de l'activitat econòmica nord-americana. En conseqüència, els mercats van avançar del desembre al setembre la data més probable de la segona pujada del tipus oficial, possibilitat contemplada a les previsions de CaixaBank Research. De tota manera, més enllà del mes exacte en què la Fed augmenti el tipus d'interès, destaca la confiança que transmet la Fed en la solidesa del creixement dels EUA i en la resistència de l'economia mundial a un entorn monetari menys acomodatici, dos aspectes que fins ara generaven inquietud als mercats financers.
La inflació es va recuperant, la qual cosa donarà suport a l'escenari favorable per a la pujada de tipus de la Fed. La inflació es va situar en l'1,1% a l'abril, 2 dècimes per damunt del registre del mes anterior, i la inflació subjacent es va mantenir en un sòlid 2,1%. Entrant en una mica més de detall, destaca el fort avanç del component energètic en termes intermensuals (+3,4%), tot i que, en termes interanuals, encara presenta reculades. A banda dels preus de l'energia, la resta de components mostren un avanç força generalitzat.
L'expansió de l'economia nord-americana es manté. Segons la segona estimació elaborada pel Bureau of Economic Analysis, el PIB dels EUA va créixer el 0,2% intertrimestral en el 1T, per damunt del 0,1% de la primera estimació. Malgrat que es tracta d'un avanç una mica inferior al registrat en el 4T 2015, cal tenir en compte que la dada de creixement del PIB del primer trimestre de cada any se sol subestimar de forma sistemàtica en un 0,3 p. p., aproximadament, del creixement intertrimestral. Pel que fa als diferents components del PIB, destaca la bona trajectòria del consum privat, amb un avanç del 0,5% intertrimestral i una contribució de 0,3 p. p. al creixement del PIB. En aquest sentit, l'índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board es va apropar, al maig, a la mitjana històrica (en els 92,6 punts). Per la seva banda, l'índex de sentiment empresarial ISM de manufactures va baixar lleugerament a l'abril, fins als 50,8 punts. No obstant això, la decepció inicial va quedar àmpliament compensada pel sòlid registre de l'ISM de serveis, sector que representa el 80% de l'activitat econòmica i el 85% de les ocupacions del sector privat.
El mercat laboral es continua recuperant amb fermesa i s'aproxima a una situació de plena ocupació. A l'abril, es van crear 160.000 llocs de treball, una xifra que va decebre, ja que es va situar per sota del llistó dels 200.000, però que, atesa la forta recuperació que registra el mercat de treball des del 2009, no s'ha de prendre com un símptoma d'alarma. Així, la taxa d'atur es va mantenir estable, en un baix 5,0%, i el percentatge d'empleats que treballen a temps parcial però que voldrien fer-ho a temps complet va mantenir la tendència a la baixa. Així mateix, va sorprendre positivament l'avanç dels salaris, que es va situar en el 2,5% interanual, un registre especialment significatiu si tenim en compte la taxa d'inflació, encara baixa.
JAPÓ
El Japó creix en el 1T 2016 més del que s'esperava, però continuen planant els dubtes sobre la solidesa de l'economia nipona. Després de la caiguda del trimestre anterior, el PIB va créixer en el 1T el 0,4% intertrimestral (el 0,0% interanual), un registre lleugerament superior al previst. Malgrat que la lectura de les dades de comptabilitat nacional del Japó sempre s'ha de fer amb molta prudència, perquè són força erràtiques i, generalment, són revisades amb posterioritat, sorprèn positivament la millora del sector exterior. En canvi, la demanda interna es va continuar mostrant feble. En particular, l'avanç del consum privat no va compensar la forta reculada de la inversió en equipament i residencial. En aquest context, és molt probable que s'aprovi un voluminós paquet fiscal (de l'ordre de l'1,5% del PIB), efectiu a partir de la segona meitat del 2016 i que està previst que s'ampliï fins al 2017. De tota manera, les perspectives de creixement del Japó continuen sent força mediocres, amb un avanç del PIB que se situarà només lleugerament per damunt del 0,5% enguany i l'any vinent.
EMERGENTS I PRIMERES MATÈRIES
Els indicadors d'activitat de la Xina es tornen a mostrar febles a l'abril. De tota manera, la menor embranzida registrada per alguns dels indicadors entra dins de la variabilitat normal que presenten aquests tipus de dades. En particular, les exportacions van tornar a recular, l'1,8% interanual, després del sòlid avanç del mes anterior. Així mateix, la producció industrial va créixer el 6,0% interanual, per sota del 6,8% de març, i les vendes al detall van créixer el 10,1% interanual, sense mostrar una clara millora en relació amb el 10,5% del març. Haurem d'estar més atents als moviments de capitals a la Xina, després del greu episodi de sortides del 2015 (vegeu el Focus «Fugida de capitals de la Xina, un risc que cal tenir en compte», en aquest mateix Informe Mensual). Tot i que sembla que el ritme de sortides s'ha alentit durant el 2016, el to menys acomodatici de la Fed pot afectar aquesta tendència de moderació.
A Llatinoamèrica, la bona marxa de Mèxic conviu amb la recessió del Brasil. Mèxic va accelerar el pas en el 1T 2016, amb un creixement que es va situar, segons xifres preliminars, en el 2,7% interanual (el 0,8% intertrimestral). Es tracta d'una embranzida superior a l'esperada, els responsables de la qual, atesos els indicadors disponibles, van ser, probablement, la demanda interna i, en particular, el consum privat. S'espera que, en els pròxims trimestres, l'economia mexicana mantingui el dinamisme, emparada per les previsions positives en matèria de recuperació del preu del petroli i per les expectatives d'una certa acceleració als EUA fins al final del 2016. En canvi, al Brasil, els indicadors d'activitat reiteren que la primera economia llatinoamericana continua immersa en una greu recessió. En aquest context recessiu, els riscos a la baixa han augmentat arran de la intensificació de la crisi política i de la destitució temporal de la presidenta Dilma Rousseff per part del Senat. La situació del país té una resolució molt difícil a curt termini i impedeix la presa de decisions de política econòmica, en especial les relacionades amb l'urgent ajust fiscal.
A Rússia, la recessió es modera. Segons l'estimació preliminar, el PIB va caure l'1,2% interanual en el 1T 2016, una xifra millor del que es preveia i que suggereix que el pitjor de la recessió ha quedat enrere. No obstant això, el manteniment dels focus de risc geopolític i unes condicions financeres internacionals exigents frenen el ritme de sortida de la recessió, de manera que, molt probablement, el 2016 s'acabarà tancant amb un nou descens del PIB, que se situarà al voltant de l'1,1%.
Prossegueix la recuperació gradual del preu del petroli. Al maig, es va mantenir la tendència de lenta recuperació del Brent, la cotització del qual va arribar als 50 dòlars per barril, resultat coherent amb les previsions de CaixaBank Research. Sens dubte, el descens de la inversió durant l'últim any i mig donarà suport a l'escenari d'ascensos, de la mateixa manera que la reducció dels inventaris dels EUA i la menor oferta de l'Iraq han donat suport, a curt termini, a l'apreciació recent.
