L'ardu debat fiscal als EUA sobre el tancament administratiu (per la falta d'acord en l'aprovació de partides del pressupost federal) i sobre el límit de deute és un dels grans riscos per a l'economia global el 2014. El 17 d'octubre, el Congrés va assolir un acord que, ara com ara, posa fi a la incertesa del límit de deute i farà que els efectes sobre el creixement als EUA siguin limitats a curt termini, fins al punt de permetre'ns mantenir la previsió d'avanç del PIB per al 2013 i el 2014, de l'1,6% i del 2,8%, respectivament. És aquest el final de les hostilitats? La resposta és no.
L'acord assolit és temporal i parcial. Garanteix que l'Administració continuarà oberta fins al 15 de gener del 2014 i que la llei del límit de deute continuarà sense efecte fins al 7 de febrer del 2014, tot i que l'assignació de 200.000 milions de dòlars per a despeses extraordinàries podria ajornar la data fins a mitjan març.
A curt termini, els efectes del debat fiscal sobre el creixement són reduïts. El tancament administratiu es limita a partides de despesa no essencials del pressupost federal, que necessiten d'una norma d'assignació pressupostària aprovada per les dues cambres del Congrés. Aquestes partides, principalment despeses de personal de l'Administració federal, representen una sisena part de la despesa federal (que representa el 3% del PIB), que, en gairebé tres setmanes de tancament, comportaria una reducció de 0,4-0,5 punts en termes de creixement intertrimestral anualitzat. Aquesta pèrdua serà compensada en 1T 2014, quan es restitueixin els salaris no cobrats, amb un increment d'igual magnitud en el creixement esperat de 1T 2014. Addicionalment, la incertesa pel sostre del deute podria haver sostret dos punts percentuals més, que ja no serien recuperables de forma automàtica.
Més enllà de 1T 2014, la incertesa fiscal tornarà a estar present al llarg de l'any vinent. El problema més greu el planteja el límit de deute, que representa un risc clar per al creixement del 2014. A part de l'actitud del Congrés, el deute públic subjecte al sostre legal (la pràctica totalitat) ha mantingut una escalada alcista, agreujada per la crisi, que l'ha dut del 30% del PIB del 1973 al 100% actual. Això dóna arguments als qui volen mantenir invariable el sostre de deute, la qual cosa representaria una incapacitat d'endeutar-se. Aquesta impossibilitat d'emetre nou deute obligaria l'Administració a afrontar una elecció difícil. Per continuar sufragant el servei del deute ja contret i evitar una fallida de confiança als mercats, l'Administració es veuria obligada a efectuar una reducció de despesa que comportaria un tancament administratiu molt més ampli que el del mes d'octubre. Una reducció de despesa pel sostre del deute que durés un mes comportaria una reducció de 175.000 milions de dòlars, el 4,2% del PIB d'un trimestre.(1) El nostre escenari de base contempla que una situació així s'acabarà evitant, però només amb draps calents i sense que hi hagi un augment substancial del sostre del deute que allunyi les incerteses. Unes incerteses que imposen un biaix a la baixa per a la nostra previsió de creixement del PIB el 2014 (el 2,8%).
(1) Vegeu Goldman Sachs, US Economics Analyst, núm. 13/40, 5 d'octubre del 2013, pàg. 10.
