Col·lecció Estudis Econòmics

Cerca

Des dels inicis de la reforma fiscal, els representants més qualificats de l'empresa familiar havien insistit en la necessitat de revisar la fiscalitat patrimonial i successòria relativa a aquest tipus d'empreses. Es considerava que l'Impost sobre el Patrimoni incidia negativament en l'eficàcia de l'empresa familiar disminuint-ne la capacitat d'autofinançament, i que, sovint, l'Impost sobre Successions i Donacions es convertia en un mur gairebé infranquejable, que en feia molt difícil la continuïtat quan arribava el moment del canvi generacional. La simbiosi que hi ha, en aquest àmbit, entre les empreses i els seus titulars fa que, de fet, les càrregues fiscals que recauen sobre aquests últims, al final, siguin suportades per les mateixes empreses. La primera resposta positiva a aquests plantejaments es va produir a la Llei d'acompanyament als Pressupostos Generals de l'Estat de 1994, que establia un tractament més favorable per a aquests actius empresarials en l'Impost sobre el Patrimoni. Des d'aleshores, aquests beneficis fiscals no solament s'han consolidat sinó que s'han estès, en termes equivalents, a l'Impost sobre Successions i Donacions. Avui dia, els empresaris i professionals que siguin titulars d'empreses familiars disposen d'un marc fiscal que afavoreix la competitivitat de les seves empreses i que, sobretot, els permet plantejar-se el canvi generacional sense condicionaments aliens als del seu propi entorn empresarial i familiar. Aquest treball pretén ser una reflexió rigorosa sobre tots aquests temes.Per la seva extensió i complexitat, s'ha optat per una estructuració lògica en dos blocs: en el primer, que comprèn els quatre primers capítols, hi ha una vocació d'aproximarse als problemes i a les seves solucions des d'una perspectiva eminentment pràctica; en el segon, que comprèn els dos últims capítols i un annex, s'aprofundeix en els aspectes més marcadament jurídics d'aquests beneficis fiscals.Tots dos blocs, si bé són complementaris, també es poden considerar separadament.

Segons les poques estadístiques disponibles, de cada 100 empreses familiars que s'apropen a la segona generació només en perviuen 30, de les quals només 15 continuen actives en tercera generació. Sobre les causes de la curta vida de les empreses familiars i de les dificultats que experimenten en el seu desenvolupament, és convenient analitzar la veracitat d'una afirmació que, tot i ser repetida des de fa anys, no ha estat mai comprovada a fons de forma empírica. Així, és habitual escoltar o llegir que el cicle de vida de la majoria de les empreses familiars està inexorablement determinat pel fet que «l'avi la funda, els fills l'afebleixen i els néts l'enterren», o que el desenvolupament de les capacitats empresarials dels membres de cada generació segueixen l'evolució, també inexorable, d'«un avi empresari, un fill enginyer i un nét poeta». No obstant això, i sense voler negar la propietat amb què es poden aplicar aquestes afirmacions a algunes situacions reals, no es pot perdre de vista que només reflecteixen una petita part de la veritat, ja que no sempre és la generació següent, la de l'«enginyer» o la del «poeta », la culpable d'afeblir o enterrar l'empresa, sinó que cal buscar la culpa en els errors comesos pels membres de la primera generació i, precisament, en l'última part de la seva etapa al capdavant de l'empresa familiar. A l'empresa familiar sol succeir que, quan els predecessors retarden la successió, ho fan perquè estan convençuts que encara no és necessari plantejar-la d'una manera formal i definitiva, i aquesta situació, amb freqüència, va unida al fet que els predecessors també pensen que estan «immunitzats» del perill de caure als paranys de l'empresa familiar. De manera que, el que encara és més greu, sense adonar-se'n, aquests predecessors no «saben» el que necessita l'empresa que governen i no permeten l'accés a persones que ho «sàpiguen». Per aquest motiu és necessari que els interessats es convencin que les paraules clau per a la solució dels problemes de successió són: «planificar-la» i «aviat».

Els últims anys, la discussió sobre la diferent capacitat de creació d'ocupació i de creixement econòmic entre l'economia nord-americana i l'europea s'ha accentuat. Per a la majoria d'analistes, aquestes diferències no es poden atribuir solament al fet que la fase del cicle econòmic és diferent en una regió econòmica i en una altra. Els treballs inclosos en aquest volum suggereixen que gran part de les diferències en la creació d'ocupació entre els EUA i els països europeus són degudes al major èmfasi que la política nord-americana ha posat en la liberalització dels mercats de productes –de béns i serveis.A Espanya, l'èmfasi gairebé exclusiu assignat a la reforma del mercat de treball ha fet oblidar els possibles beneficis si el nostre país dedica més energies a la liberalització dels mercats de productes. Antón Costas i Germà Bel,professors de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, han dirigit l'edició dels treballs inclosos en aquest volum, i són autors d'un capítol, del qual extreuen lliçons per Espanya a partir de la perspectiva comparada de la liberalització de mercats de productes. William Lewis és el director del McKinsey Global Institute i René Limacher i Michael Longman són consultors d'aquest Institut. Estudien les diferències de creació d'ocupació entre els EUA, Japó i quatre països europeus –entre ells Espanya–, i arriben a la conclusió que les rigideses dels mercats de productes són tan importants –potser més i tot– que la rigidesa en el mercat de treball per explicar per què la creació d'ocupació a Europa ha estat inferior a la dels EUA. Kees Koedijk (Universitat de Limburg, Maastricht) i Jeroen Kremers (Universitat Erasmus,Rotterdam) analitzen els efectes de l'excés de regulació en els mercats de productes d'onze països de la UE i els seus vincles amb el funcionament de l'economia, i conclouen que el grau de regulació dels mercats de productes és més important que el grau de regulació del mercat de treball a l'hora d'explicar la capacitat de creixement d'una economia. L'últim capítol d'aquest volum reprodueix una part de l'Economic Report of the President, enviat al Congrés dels EUA, el febrer de 1997. Aquest text, elaborat pel Consell d'Assessors Econòmics del President Clinton, discuteix i aporta reflexions de gran interès sobre la nova dimensió de la intervenció de l'Estat en l'economia.

A finals de 1995 vam publicar, dins d'aquesta col·lecció d'estudis i informes, un volum sobre la reforma del sistema públic de pensions a Espanya que recollia dos treballs. El primer d'aquests treballs estimava els fluxos futurs d'ingressos per cotitzacions i de pagaments per prestacions fins a l'any 2025, amb l'objectiu d'esbrinar la viabilitat de l'actual sistema de pensions a llarg termini sota el supòsit d'absència de modificacions legislatives. El segon treball recollia els resultats d'una enquesta sobre una mostra representativa de la població espanyola, feta l'abril de 1995, mitjançant la qual s'explorava la percepció del problema i de les diverses possibilitats de solució per part de l'opinió pública espanyola. A finals de 1996, un any més tard, vam publicar un segon volum dedicat també al tema de les pensions, en què s'explora una de les possibles alternatives al sistema públic de repartiment, amb l'objectiu d'aportar elements de reflexió a un debat en què comença a prendre forma la idea de facilitar algun tipus de transició des de la situació actual, caracteritzada per un predomini absolut del sistema públic de repartiment, cap a una situació radicalment diferent en la qual, com a mínim, aquest sistema convisqui amb un altre sistema de capitalització privat. Concretament, els autors exploren el que passaria si, a partir de 1997, els cotitzants entre 25 i 45 anys poguessin optar per quedar-se en el sistema de repartiment o traslladar la meitat de les seves cotitzacions a un sistema de capitalització privat. Aquest volum completa la trilogia amb una nova enquesta sobre l'estat de l'opinió pública davant del sistema de pensions. Els resultats d'aquesta enquesta es comparen amb els de la que es va dur a terme la primavera de 1995. El 1995, la mostra va ser de 1.200 entrevistats.Ara s'ha ampliat a 3.500. El qüestionari també ha estat molt més ampli, cosa que ha permès indagar aspectes que no van ser indagats en l'anterior. Com comenten els autors, s'ha accentuat l'interès per subscriure fons de pensions, i hi ha una disposició més gran a donar suport a reformes del sistema públic de pensions que afavoreixin el recurs a sistemes privats de capitalització. Tanmateix sorprèn, tot i aquests avenços, l'elevat percentatge d'enquestats que declaren tenir la sensació d'estar poc o gens informats sobre una qüestió que, en principi, els concerneix tan directament.

L'euro és un tema de gran actualitat en aquests moments i ho serà encara més en els pròxims mesos i en els pròxims anys. Es tracta d'un repte de més envergadura que el mateix Pla d'Estabilització de 1959 o la incorporació d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, esdeveniments que, juntament amb la crisi del petroli, han estat els que més han marcat l'economia espanyola els últims quaranta anys. Per aprofundir en el coneixement dels riscos i de les oportunitats que suposa la incorporació d'Espanya al projecte de l'euro, el professor Joaquim Muns, catedràtic d'organització econòmica internacional de la Universitat de Barcelona, va acceptar la tasca d'editor i coordinador d'aquesta monografia, composta per una sèrie d'articles de diferents autors, i en la qual col·labora ell mateix amb un article que recórre la trajectòria de la Unió Econòmica i Monetària des del Pla Werner fins al Pacte d'Estabilitat aprovat en la recent cimera de Dublín. Susan M. Collins, membre de la prestigiosa Brookings Institution i professora d'economia a la Georgetown University, aporta a l'estudi la tradicionalment incrèdula perspectiva americana respecte a la consecució d'una unió monetària entre tants i tan variats països. Manuel Conthe, exsecretari d'Estat d'economia i conseller de la Representació d'Espanya davant les Comunitats Europees, analitza els avantatges i els riscos de l'adhesió a la moneda única i reconeix la superioritat dels primers. Juergen B. Donges, catedràtic d'economia de la Universitat de Colònia i membre del Consell d'experts econòmics del canceller Kohl, aporta una visió més aviat escèptica sobre el projecte de la moneda única, subratllant les dificultats que han sorgit en el compliment dels criteris de convergència. José Luis Feito, ambaixador en cap de la Delegació Permanent d'Espanya a l'OCDE, rebat les principals objeccions invocades en contra de la participació d'Espanya a la UEM. José Luis Oller-Ariño, director general de MEFF, realitza una anàlisi crítica de la saviesa convencional respecte a la unió monetària i advoca per una acceleració de les reformes estructurals per a no agreujar el nivell d'atur, i finalment, Alfredo Pastor, exsecretari d'Estat d'economia i professor de l'IESE, considera que perquè la incorporació sigui un èxit, es requereix a més de la necessària capacitat d'adaptació, un grau de cohesió social més elevat i l'assumpció d'un projecte col·lectiu apropiat.

El debat sobre la reforma de les pensions a Espanya continua obert, encara que l'horitzó polític per a aquesta reforma s'hagi tancat fins a l'any 2000 amb la firma, el 9 d'octubre de 1996, dels acords derivats del Pacte de Toledo. En aquest debat, comença a prendre forma la idea de facilitar algun tipus de transició des de la situació actual, caracteritzada per un predomini absolut del sistema públic de repartiment, cap a una situació radicalment diferent en la qual, com a mínim, amb el sistema anterior, convisqui un altre sistema de pensions privades de capitalització obligatòria. Aquest punt admet versions múltiples, des de la privatització total de les pensions fins, per exemple, a un sistema mixt en el qual cada un dels anteriors proporcioni una part substantiva de la pensió final. En qualsevol cas, el més important són les raons per iniciar una transició d'aquest tipus, ja que, en funció de la seva gravetat, s'establiria la combinació més convenient. Per aquest motiu, el Servei d'Estudis de "la Caixa" s'ha adreçat novament a FEDEA perquè, a partir del model que va servir per elaborar un número anterior d'aquesta col·lecció («La reforma del sistema públic de pensions a Espanya») assagi ara els efectes i els resultats d'una de les possibles alternatives al sistema públic de repartiment. El resultat ha estat aquesta nova monografia, que, a l'igual que la dedicada a la reforma del sistema actual, no pretén altra cosa que aportar elements de reflexió a un debat tan necessari i saludable com és el de les pensions.Aportació, això sí, rigorosa i objectiva com l'anterior, i que per tant no tracta de descobrir fórmules màgiques o receptes infal·libles, sinó que deixa perfectament clares les limitacions que té qualsevol opció. Les alternatives estudiades són complexes i difícils d'assumir per part dels diferents grups socials tenint en compte el balanç d'incentius, de la síntesi del qual sorgeix el suport democràtic per a una reforma sistèmica de les pensions. La jubilació és cara i requereix llargues i intenses carreres de cotització o d'estalvi per finançar pensions que substitueixin en una mesura raonable els ingressos perduts. Els sistemes de pensions no són loteries, ni tampoc no poden representar càrregues insostenibles per a la base activa de la societat, ja que en cap d'aquests dos aspectes no poden prosperar la solidaritat ni l'eficiència. Per això és imprescindible actuar de manera eficaç per garantir el futur dels ciutadans que ara, en la seva vida activa, fan l'esforç d'estalviar per aconseguir la seguretat econòmica quan s'acabi el seu cicle laboral.

El Tractat de la Unió Europea aprovat pel Consell Europeu al final de 1991 va fixar l'objectiu d'assolir una moneda única abans del canvi de segle, en un ambient d'eufòria generat per la favorable conjuntura econòmica i pel ferm avanç aconseguit amb el mercat únic.Però l'entusiasme inicial aviat es va transformar en temor, si no en pànic, quan el 1992 els mercats financers van posar a prova l'estabilitat del Sistema Monetari Europeu (SME), punt de partença de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), i pràcticament van aconseguir desmantellar-lo. Els dubtes sobre el realisme d'un projecte sense precedents històrics comparables es van desencadenar i es va arribar a dubtar seriosament de les perspectives d'èxit de l'SME. No obstant això, des del moment en què el Consell Europeu celebrat a Madrid el desembre de 1995 va confirmar l'1 de gener de 1999 com a data d'inici de la tercera etapa de la UEM, el projecte ha pres una nova embranzida, i la certesa que es complirà el calendari previst és cada vegada més gran. El pas a la moneda única representa consolidar el procés d'integració europea i assentar definitivament el mercat interior com a àrea econòmica oberta, eficaç i estable. Ens trobem per tant davant d'un repte considerable per a les economies europees que la col·lecció «Estudis i Informes» no podia desatendre.Aquest setè volum realitza un recorregut històric per les principals fites de la unificació monetària, des de la reconstrucció europea fins a la constitució de la CEE, el Sistema Monetari Europeu, l'Informe Delors i el Tractat de Maastricht.A l'última part, s'intenta donar resposta a les preguntes que sovint desperta la UEM, tractant de recopilar, ordenar i fer comprensible la informació de què es disposa fins a mitjan 1997.

El procés de creació de la Unió Europea ha comportat una notable aproximació de la normativa bancària que regeix als diferents països membres, els quals han hagut d'incorporar a les respectives legislacions les disposicions contingudes a les directives comunitàries relatives al sector. En particular, estan vigents els principis bàsics de llibertat d'establiment i de control del país d'origen, que es complementen amb l'harmonització d'unes normes bàsiques de supervisió i amb la implantació del model de banca universal com a model bancari dominant. Aquesta reforma dels marcs legislatius és un dels factors que expliquen els canvis estructurals i estratègics que en els darrers anys estan tenint lloc en el sector bancari dels diversos països de la Unió Europea. En la majoria de casos, aquests canvis han suposat una evolució cap a un entorn més liberalitzat, ja que s'han retirat moltes barreres que condicionaven l'activitat de les diferents categories d'entitats de crèdit i això ha redundat en un increment de la pressió competitiva dins del sector. I els efectes d'un augment de la competència constitueixen normalment un revulsiu per al canvi. Així mateix, la globalització de l'economia, la desintermediació financera, l'entrada de nous intermediaris financers, la major sofisticació de la clientela o les noves tecnologies són d'altres factors de canvi igualment importants ja que, d'una manera o altra, tots ells incideixen en el nivell de competència del sector. Aquest sisè número de la col·lecció «Estudis i Informes» pretén detectar fins a quin punt les esmentades forces de canvi estan conduint o no cap a una homogeneïtzació dels diferents sectors bancaris europeus. Amb aquest objectiu, es fa un repàs a les característiques bàsiques dels sectors bancaris més representatius de la Unió Europea, alguns dels quals han conegut importants canvis en la seva història més recent. La descripció es fa seguint un esquema comú d'anàlisi i en base a uns mateixos paràmetres, amb l'objectiu d'ajudar a obtenir una comprensió global de cada sistema i de facilitar possibles comparacions entre països. En concret, l'estudi presenta els sistemes bancaris d'Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Suècia i Portugal. Un darrer capítol tracta d'identificar les tendències generals més significatives observades en l'anàlisi comparada del sector per països.

En l'actualitat, passem per un moment de canvi demogràfic de gran transcendència per a l'economia i per a la societat que es manifesta en fenòmens com la forta caiguda de la natalitat, la devallada de la nupcialitat o l'envelliment de la població. Són fenòmens amb unes repercusions que s'extenen a molts àmbits i que, per tant, mereixen una menció especial.Aquesta monografia mira de contribuir a l'anàlisi d'aquest conjunt de qüestions, incloent-hi a més a més, les relacions entre població i activitat. També es desenvolupa un debat sobre diferents escenaris futurs que es poden avançar des d'ara, tot analitzant-ne les conseqüències sobre la demofgrafia i sobre l'activitat. Al primer capítol, s'ofereix una àmplia panoràmica que abasta el volum de població, la nupcialitat, la fecunditat, la natalitat, etc. S'analitzen d'una manera extensa fenòmens demogràfics que amoïnen l'opinió pública, com la reducció del creixement i l'envelliment de la població. L'estudi es fa tant des del punt de vista dinàmic, tot analitzant l'evolució del temps, com des del punt de vista estructural, mitjançant la composisió de la població per edats i altres classificacions. La situació actual de l'activitat i de l'ocupació a Espanya es tracta al segon apartat. S'exposen tant en la perspectiva del context europeu com pel que fa a l'evolució dels tres darrers decennis. Es para especial antenció a la menera i al grau en què els canvis de la població han incidit en el mercat laboarl. S'estudia amb molta cura l'activitat femenina, atès el paper central dels comportaments reprodoctius per al sistema demogràfic en la seva totalitat. L'anàlisi duta a terme en aquest capítol facilita la compresió de la dinàmica poblacional descrita en la primera part. Permet, alhora, el correcte plantejament dels interrogants que pretén desvetllar la tercera. Finalment, després de constatar la interrelació entres les variables poblacionals i la situacó social i el sistema productiu, es fan previsions sobre el futur de la població. D'aquesta manera, es contrueixen diversos escenaris basats en diferents hipòtesis sobre l'evolució de la població espanyola i sobre pautes d'activitat.

A mesura que s'entreveu el creixement de les obligacions financeres derivades de l'actual sistema públic de pensions, es projecten ombres sobre la seva viabilitat en els pròxims anys. L'enorme importància que tenen les prestacions per jubilació per al funcionament correcte de la societat i de l'Estat, la controvèrsia al voltant del diagnòstic del problema, la multiplicitat d'instruments de reforma aplicables i la dificultat de posar en pràctica qualsevol possible solució fan que aquesta qüestió sigui una de les més sensibles del debat polític actual. És un debat que es desenvolupa, encara, entre les fronteres que tracen una realitat mal percebuda, un futur que encara no s'ha explorat a fons i una dosi considerable d'alarmisme. Aquesta monografia pretén contribuir a millorar la qualitat d'aquest debat sobre el futur de les pensions mitjançant dos estudis complementaris, un econòmic i l'altre sociològic. Es parteix d'un escenari de referència, basat en una projecció central de caràcter demogràfic i macroeconòmic, a l'horitzó de l'any 2025, que estableix les perspectives financeres del sistema espanyol de pensions contributives o de Seguretat Social en el supòsit d'absència de modificacions legislatives. En virtut del model aplicat, és possible tractar amb bastant detall l'evolució de les despeses i dels ingressos del sistema, i distingir entre el règim general i els règims especials (en conjunt), tenint en compte, a més, les contingències de la prestació i discriminant per sexe i per edat. Aquesta projecció facilita l'avaluació d'una sèrie de possibles mesures de reforma de les pensions tenint en compte el temps de maduració, els efectes a llarg termini, els col·lectius afectats i el sacrifici que unes mesures com aquestes podrien comportar per als individus que componen aquests col·lectius. A més, també s'indaga la sensibilitat del sistema a escenaris alternatius de processos de creació d'ocupació de l'economia. A l'exercici sociològic s'examinen les posicions d'una sèrie d'actors clau en el debat i la presa de decisions sobre la reforma de les pensions, començant amb una discussió de les posicions dels partits polítics respecte al Pacte de Toledo, entès com un possible punt de partida per a un procés de reformes.A continuació, s'analitza la trajectòria i el discurs d'un conjunt d'actors estratègics (polítics, socials, econòmics i culturals). Finalment, s'exposen els resultats d'una enquesta sobre una mostra representativa de la població espanyola, feta l'abril de 1995, i mitjançant la qual s'explora la percepció del problema per part dels espanyols i la seva opinió sobre les diverses possibilitats de solució.

Aquest tercer número de la col·lecció «Estudis i informes» del Servei d'Estudis de "la Caixa" conté dos documents del professor James M. Buchanan, Premi Nobel d'economia el 1986. El primer estudi es titula «Ètica i progrés econòmic» i constitueix la primera part del llibre «Ethics and Economic Progress», aparegut el 1994. Es tracta del text revisat de tres conferències donades l'octubre de 1991. La traducció l'ha feta el Dr. José Antonio García-Durán de Lara, catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. El punt de partida és l'ètica del treball, presa en la més pura tradició protestant calvinista. Concretament, l'autor sosté que el benestar econòmic de qualsevol de nosaltres depèn de la nostra actitud envers el treball i l'estalvi. Una societat on predomini una alta inclinació al treball i a l'estalvi serà sempre una societat més pròspera que una altra menys motivada en aquest sentit. Són veritats intuïtives, però que no són fàcils d'argumentar partint dels postulats econòmics habituals. Per demostrar-ho, el professor Buchanan qüestiona algun element bàsic de la teoria econòmica usual. S'ha de destacar que la fonamentació de la seva anàlisi és exclusivament positiva, en el sentit que únicament pretén aclarir els efectes d'una determinada ètica econòmica. El segon treball, «Perspectives per a les limitacions constitucionals dels dèficits pressupostaris», és la transcripció d'una conferència que va pronunciar el professor Buchanan a "la Caixa", el desembre de 1987.A pesar de la seva llunyania en el temps, l'argumentació continua sent vàlida i el tema és d'una gran actualitat: el problema dels enormes dèficits públics generats sobretot a partir de la dècada dels setanta. La dissertació se centra als Estats Units, el país que el conferenciant coneix més bé, però la qüestió és comuna a moltes altres economies, incloent-hi, naturalment, la nostra. Aquests documents no esgoten, per descomptat, els temes tractats, sinó que més aviat n'obren de nous. Per això confiem que les idees que figuren en el tercer número d'aquesta col·lecció constitueixin una aportació al debat sobre aquests temes.

En aquest segon número de la col·lecció «Estudis i Informes" es reprodueixen dos autoritzats informes sobre la política de la competència, un referit a la Unió Europea i el segon, a l'economia espanyola.Aquests dos documents són especialment rellevants, tant pels autors, les màximes autoritats en el seu àmbit, com pels temes tractats. Amb la seva difusió pretenem contribuir a un coneixement més gran de la problemàtica i de la importància de la competència per a la nostra economia. El primer informe, «La política europea sobre la competència el 1993», ha estat publicat per la Comissió Europea i és la primera vegada que apareix traduït en versió completa al català. S'hi expliquen els principis i les modalitats d'aplicació de la política de competència europea mitjançant la il·lustració de les principals actuacions de la Comissió en aquesta matèria. S'exposen els principals camps d'actuació i objectius de la política comunitària, es relata el control a les ajudes d'Estat per impedir que falsegin la competència, es ressalta com la Comissió vetlla per la introducció de la competència en els sectors protegits, amb la finalitat de la realització d'un veritable mercat únic europeu, etc. El segon document, «Remeis polítics que poden afavorir la lliure competència en els serveis i aturar el dany causat pels monopolis», és el primer informe general publicat pel Tribunal de Defensa de la Competència espanyol i ha tingut una notable repercussió en amplis medis. Aquest Tribunal vetlla la correcta aplicació de la Llei de Defensa de la Competència, que prohibeix la fixació de preus, el repartiment del mercat, l'aplicació de condicions desiguals per a prestacions equivalents, entre altres pràctiques. Entre els nombrosos aspectes positius que posseeix l'informe reproduït, hi ha el d'estar escrit en un llenguatge molt comprensible i clar. Exposa un conjunt de recomanacions per augmentar la competència en els transports, energia elèctrica, monopolis locals, instal·lació i manteniment de serveis públics, telecomunicacions i mercat del sòl urbà.A més, ressalta la importància de la liberalització, els perjudicis dels monopolis i les dificultats de les reformes estructurals. Per superar-les presenta criteris per al disseny de les polítiques d'introducció de competència, de manera que puguin ser acceptades amb rapidesa pels agents econòmics i per la societat en general.