Turisme en rebaixes: el paper de l’ajust dels preus hotelers en la recuperació
El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.
La llei de l’oferta i la demanda és molt clara: si la demanda disminueix i l’oferta es manté, els preus cauen; si l’oferta cau i la demanda es manté, els preus pugen. El 2020, vam assistir a un exercici en què es van donar els dos moviments. D’una banda, la demanda turística va caure amb força fins i tot durant els mesos d’estiu, quan les restriccions a la mobilitat i la taxa de contagis eren molt reduïdes. De l’altra, es van imposar fortes restriccions als aforaments a l’hoteleria, que van restringir de forma considerable el nombre de places turístiques disponibles als hotels i de clients als quals es podia donar servei als restaurants.
Segons la teoria econòmica, la restricció d’aforaments que vam viure durant la segona meitat del 2020 hauria d’haver limitat les rebaixes dels preus de molts establiments, però la caiguda de la demanda turística va ser tan imponent que la majoria d’empreses i de comerços que depenen d’alguna mesura del turisme van ajustar els preus amb l’esperança de revifar la demanda.1
- 1. Cal tenir en compte que aquesta rebaixa de preus es va produir en un context en què van augmentar els costos per adaptar-se a les mesures de seguretat anti-COVID (els establiments van haver d’assumir, per exemple, les despeses en gel hidroalcohòlic, en mampares protectores, en increment de la neteja, en senyalització, etc.) i els costos fixos unitaris (a causa de les restriccions a l’aforament i de la caiguda de la facturació).
que la majoria d’empreses i de comerços que depenen del turisme van optar per ajustar els preus amb l’esperança de revifar la demanda.
Segons les dades de l’índex de preus del consumidor (IPC), els preus dels allotjaments turístics, molt dependents de la demanda turística internacional, van ser els que més es van ajustar després del confinament que vam viure entre el març i el juny de l’any passat. Així, durant la segona meitat del 2020, els preus d’aquests negocis van caure, de mitjana, el 18% interanual. Per la seva banda, també es van observar grans ajustos en el preu dels vols internacionals i domèstics, amb caigudes interanuals del 14% i del 3%, respectivament, quelcom molt destacable en un sector on els marges ja eren molt ajustats abans de la pandèmia.2 Finalment, cal considerar que no tots els comerços dependents del turisme van rebaixar els preus. Aquest va ser el cas dels comerços de restauració, que, malgrat patir una caiguda en la facturació, van ser capaços de substituir una part de la clientela de turistes per clients locals i van situar els preus, de mitjana, l’1% per damunt dels nivells del 2019.
- 2. Vegeu l’article «La necessitat d’alçar el vol el 2021», en aquest mateix informe.
Les grans caigudes en els preus dels allotjaments turístics no van ser homogènies a Espanya, a causa de la diversitat existent dins la pròpia indústria turística. La composició de la demanda turística, els canvis de preferències dels turistes després de l’esclat de la pandèmia i les profundes diferències en el nivell de preus pre-COVID entre regions són alguns dels factors que ens ajuden a entendre com s’ha distribuït el xoc. Tal com s’observa al gràfic següent, les diferències en els preus hotelers entre comunitats autònomes (CA) són palpables. Un dels principals determinants d’aquestes diferències és el pes de la demanda internacional, que, tradicionalment, té un poder adquisitiu més alt, en relació amb el pes de la demanda turística domèstica, que prefereix destinacions amb un nivell de preus més moderat. Així, veiem com, a les Balears, una destinació eminentment internacional, la tarifa mitjana diària per habitació (ADR, per les sigles en anglès) va ser de 123 euros durant els mesos d’estiu, mentre que, al Principat d’Astúries, una destinació amb una indústria turística molt més enfocada als turistes domèstics, va presentar un ADR de 70 euros, més del 40% per sota de l’ADR de les Balears.3 Ateses aquestes diferències, cal esperar que les CA amb preus més alts, que, al seu torn, són les més urbanes i internacionals, siguin les que van escometre ajustos majors en els preus.
- 3. Una part de les diferències en preus ve donada per la diversitat en la planta hotelera de cada regió en termes d’estrelles. En el cas esmentat, el pes dels hotels de 4 i de 5 estrelles a les Balears és del 53% i a Astúries, del 31%.
Pes de la demanda estrangera i preus hotelers a les CA el 2019
Així, les CA que van ajustar més els preus hotelers durant els mesos d’estiu del 2020 van ser Madrid (el –34,8% interanual), el País Basc (el –24,0%) i Catalunya (el –20,2%), on trobem les principals destinacions urbanes d’Espanya. Per la seva banda, a les Balears (el –5,1%) i a les Canàries (el –3,4%), dues destinacions que han patit relativament més, a causa de la dependència del turisme estranger, no es va optar per una estratègia tan agressiva. Finalment, a Astúries (el +6,0%), a Extremadura (el +1,2%) i a Aragó (el +0,8%), tres CA amb més pes del turisme rural de costa i d’interior –menys congestionat– i tradicionalment més dependents del turisme domèstic, no es va optar per una rebaixa de preus, ja que van aprofitar la seva major competitivitat en el context de distanciament social.
Caiguda dels preus hotelers en el 3T 2020
Variació interanual de l’ADR
Durant l’última dècada, la creixent demanda turística que ha rebut Espanya ha empès els preus del sector a l’alça any rere any. Malgrat això, la competitivitat en relació amb altres destinacions internacionals es va mantenir ferma, gràcies al fet que la indústria turística ha competit a nivell internacional a força de millorar la qualitat dels serveis que presta i ha capitalitzat al màxim el gran atractiu de la destinació (cultura, clima, hores de sol, etc.). Aquesta situació s’inverteix per complet el 2020. L’absència de turistes va esvair la pressió de la demanda sobre els preus i va empènyer l’oferta a efectuar grans ajustos en els preus buscant guanyar atractiu i incentivar el consum.
la demanda turística no va respondre als ajustos de preus durant l’any 2020.
Una de les qüestions que aflora després de veure aquestes grans rebaixes de preus és si va ser una estratègia adequada que va permetre atreure una major part dels turistes que van viatjar per Espanya. Sobre el paper, atesa la caiguda de la demanda, va ser una estratègia natural, però, el 2020, la situació va ser tan singular que sorgeix el dubte de si realment les decisions dels turistes es van guiar sobretot pels preus. Una hipòtesi molt plausible és que els pocs turistes internacionals que van venir a Espanya i que no tenen un segon habitatge al país (és a dir, que es van allotjar en hotels, en apartaments turístics, en càmpings, etc.) van ser els turistes fidelitzats que, any rere any, trien la mateixa destinació a Espanya. Pel que fa als turistes domèstics, és probable que també prevalguessin les destinacions familiars i properes. En aquest cas, la relació entre demanda i preu va perdre intensitat el 2020, i les rebaixes en els preus no van ser tan efectives com calia esperar.
Per contrastar aquesta hipòtesi, realitzem una sèrie d’exercicis quantitatius per estimar la intensitat dels canals que relacionen els preus amb la demanda. En primer lloc, calculem la correlació entre les variacions anuals de l’ADR i les quotes de mercat dels turistes internacionals i domèstics a les CA. El resultat és una correlació gairebé nul·la, la qual cosa apunta al fet que les rebaixes de preus hotelers no van millorar el percentatge de turistes que va aconseguir atreure cada CA el 2020. En fer una anàlisi més sofisticada per tractar d’estimar l’elasticitat preu de la demanda, els resultats apunten en aquesta mateixa direcció. Tal com es pot observar al gràfic següent, segons les nostres estimacions, la demanda hotelera va ser molt inelàstica durant el 2020 i no va respondre de forma significativa als canvis en els preus que van proposar molts establiments hotelers. En canvi, estimem que la demanda hotelera sí que va ser elàstica entre el 2010 i el 2019, amb una elasticitat preu d’1,3, la qual cosa implica que una rebaixa dels preus hotelers de l’1% causava un increment de les pernoctacions turístiques de l’1,3%.4 Això revela que les ofertes i les rebaixes en els preus sí que tenien un clar efecte crida abans de l’esclat de la pandèmia; no obstant això, les estimacions apunten al fet que, el 2020, no sembla que les rebaixes de preus que es van donar en algunes regions ajudessin de manera significativa a captar una major proporció de la baixa demanda turística.
- 4. L’elasticitat preu es correspon al coeficient β estimat utilitzant mínims quadrats en dues etapes en la següent regressió en logaritmes: Di,t = α+βPi,t +ϑXi,t +δi +ζt+εi,t , on Di,t són les pernoctacions hoteleres a la província i en el mes t Pi,t és l’ADR hoteler instrumentat utilitzant els costos laborals unitaris; X i,t una matriu de variables de control i on les variables δi i ζt són els efectes fixos temporals i regionals no observables. S’utilitzen dues mostres de dades de panell a nivell de província, una entre el 1T 2010 i el 4T 2019 i una altra entre el 1T 2020 i el 4T 2020.
Efecte d’una rebaixa de l’1% en els preus hotelers sobre les pernoctacions
Variació (%)
- El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència i, en algunes regions d’Espanya, ha dut a terme una estratègia de preus molt agressiva per tractar de captar la major proporció possible de la poca demanda turística de l’any passat.
- Malgrat això, a causa dels canvis en la manera de fer turisme que vivim el 2020, l’estratègia de rebaixa de preus s’ha revelat poc efectiva i, a les regions on més s’han ajustat els preus, el guany ha estat mínim. Més enllà del preu, tot sembla indicar que els turistes han considerat altres factors, com la proximitat i haver visitat la destinació amb anterioritat.
- Malgrat tot, de cara al 2021, és probable que els preus es mantinguin ajustats, ja que, a l’estiu, la recuperació del turisme encara serà parcial i hi ha una necessitat enorme de captar demanda per part de les empreses més vinculades al turisme.
- La major seguretat a l’hora de viatjar, gràcies al fet que una part de la població estarà vacunada, pot fer que, enguany, l’estratègia d’ajust de preus sigui més efectiva. Per confirmar-ho, només cal esperar i, mentrestant, aprofitar l’entorn de preus baixos per reactivar el turisme en primera persona.
