El turisme, un nou El Dorado per a l’economia espanyola

Espanya ha fet del turisme un dels sectors clau de la seva economia. Més de 75 milions de turistes van arribar al país el 2016, van visitar ciutats, platges i muntanyes, van assistir a esdeveniments esportius o a congressos professionals, van menjar, van beure i van gaudir de tot tipus d’experiències. Però de la seva arribada no solament n’ha tret profit el sector turístic: la resta de sectors de l’economia espanyola també es beneficien de l’embranzida turística. Perquè aquesta contribució continuï augmentant en els propers anys, és important promoure una demanda turística de qualitat a mitjà termini. Analitzem-ho detalladament.

El sector turístic1 (allotjament, restauració, transport, agències de viatges, serveis culturals, etc.), tant estranger com domèstic, té una creixent aportació directa al PIB: del 5,9% el 2010 i del 6,4% el 2015. No obstant això, la contribució del turisme a l’economia no es limita, exclusivament, als subsectors més directament relacionats amb el turisme, sinó que, addicionalment, cal tenir en compte els efectes indirectes o d’arrossegament sobre altres sectors de l’economia. Aquests efectes s’originen mitjançant l’activitat econòmica induïda per les compres del sector turístic als seus proveïdors. Per satisfer aquesta demanda, els proveïdors, al seu torn, incrementen les compres als seus propis proveïdors, els quals també contribueixen al PIB. Per computar aquest efecte d’arrossegament, s’utilitzen les anomenades taules input-output de l’economia espanyola de l’INE de l’any 2010. D’aquesta manera, s’obté que, per cada 100 euros de valor afegit originats de forma directa pel sector turístic, el conjunt de l’economia genera, indirectament, 73 euros addicionals. Aquest efecte indirecte ha crescut: cinc anys enrere era de 68 euros. El turista que gaudeix d’una paella davant el mar no solament beneficia el restaurant on menja, sinó també tots els proveïdors del restaurant, el decorador del local, el comptable, etc. Lògicament, els serveis directament vinculats a la demanda turística són els més beneficiats, però també ho acaben sent altres sectors aparentment menys vinculats al sector turístic, com la indústria i el sector primari (vegeu la taula adjunta).

D’aquesta manera, la contribució directa i indirecta del turisme al PIB va assolir el 2015 els 119.000 milions d’euros, segons el Compte Satèl·lit del Turisme de l’INE, xifra que equival a l’11,1% del PIB. Al voltant de la meitat d’aquesta aportació va ser deguda al turisme estranger, que ha augmentat el seu pes en els últims anys.

Així mateix, els implicats directament o indirectament en el turisme fan una despesa a la resta de l’economia, que genera un efecte econòmic induït addicional (el consum privat dels cambrers del restaurant, o del decorador, o del comptable). Si afegim aquesta contribució, encara més repartida entre tots els sectors de l’economia, l’impacte global del turisme assoliria el 16% del PIB el 2015, en augment progressiu des del 2010 i molt superior a la mitjana europea (el 9,6%).2

Així, doncs, l’impacte del sector turístic és molt elevat, sobretot quan, a més de l’efecte directe, es té en compte l’indirecte i l’induït. A més a més, aquestes xifres podrien estar subestimant l’impacte total del turisme en el PIB, perquè existeix un problema creixent de comptabilització, ja que l’augment dels serveis turístics no proveïts pel sector turístic tradicional, com el lloguer d’habitatges de particulars i els béns i serveis necessaris per proveir-lo, tot i que s’hi haurien d’incloure, s’escapen, en part, de les estadístiques oficials i acaben subrepresentats. Per exemple, segons Exceltur, les places anunciades a les plataformes P2P a les 22 principals ciutats espanyoles va arribar a 362.000 el 2016 i va superar el nombre de places en allotjament reglat.

Així mateix, la contribució del turisme a la creació d’ocupació és molt significativa. El 2015, el turisme va donar feina, directament i indirectament, a 2,5 milions de persones, xifra que representa el 13,0% de l’ocupació total (1,4 p. p. més que el 2010). Si, a més a més, hi afegim l’ocupació creada per l’efecte induït, la seva contribució es va situar en el 16,2% de l’ocupació total, un pes molt superior a la mitjana europea (el 9,1%).3 Així mateix, tot indica que la contribució del sector a la creació d’ocupació es manté ferma. L’afiliació als sectors majoritàriament turístics progressa a un ritme molt superior al de la resta de l’economia: a l’abril, va augmentar el 4,7% interanual (acumulat de 12 mesos), mentre que la resta de sectors van créixer el 3,0%.

També paga la pena destacar que el turisme ha contribuït a corregir alguns dels desequilibris de l’economia espanyola en els últims anys. En concret, l’augment en l’exportació de serveis turístics ha permès que la balança de serveis turístics passés de registrar un superàvit del 2,6% del PIB el 2010 al 3,3% el 2016. Així, doncs, l’11% de la correcció del saldo per compte corrent va ser propiciat per l’augment del superàvit de la balança de serveis turístics.4

Com hem vist, el sector turístic és clau per a l’economia espanyola. Passem ara a analitzar la demanda turística estrangera amb una perspectiva a mitjà termini, necessària per assegurar la resiliència futura del sector en un context de ràpids canvis socials i tecnològics. Malgrat una diversificació creixent, les entrades de turistes estrangers a Espanya (75,6 milions el 2016) estan encara molt concentrades per la procedència, per la tipologia i per l’estacionalitat. La demanda turística estrangera és majoritàriament europea (el 80% el 2016), a causa de la proximitat geogràfica, i, en particular, del Regne Unit, de França i d’Alemanya. Així mateix, la majoria de turistes van venir per raons d’oci (el 85,3%) i es van concentrar en els mesos de juny a setembre (el 50%). No obstant això, l’evolució de les entrades apunta a una major diversificació. Les entrades de turistes de la resta del món augmenten a un ritme superior a la mitjana (el 15,3% anual), la qual cosa és una bona dinàmica, ja que els increments de la demanda futura estaran en aquests mercats, en particular els asiàtics (vegeu l’article «El turisme: un sector de pes a la cresta de l’onada», d’aquest mateix Dossier, on s’exposen les tendències globals del turisme). Les entrades de turisme per motius diferents a l’oci i als negocis, com, per exemple, el turisme de salut o els pelegrinatges, van augmentar el 22,6% i van arribar a sumar 6,5 milions d’entrades.5 Finalment, els mesos de menys calor (de l’octubre al maig) registren majors augments anuals d’entrades de turistes estrangers (l’11,5%) que els mesos de juny a setembre (el 9,5%), la qual cosa, a poc a poc, va disminuint l’alta estacionalitat del turisme.

El rècord d’entrades de turistes estrangers el 2016 es va traduir en un rècord d’ingressos (77.625 milions d’euros), tot i que la despesa mitjana per turista va disminuir lleugerament i se situa per sota de països veïns com França o Itàlia. Sembla, doncs, que hi ha un cert recorregut per incrementar la despesa per turista. Per aconseguir-ho, és necessari augmentar la qualitat i diversificar l’oferta turística (com s’explica, detalladament, a l’article «La qualitat de l’oferta turística: el repte de mantenir el lideratge», d’aquest mateix Dossier), i és important fer-ho considerant l'evolució futura de la demanda turística.

La demanda turística canvia de perfil i està cada vegada més segmentada, fins i tot en considerar el sector vacacional. El turista demanda experiències més temàtiques i individualitzades i està disposat a pagar més per elles. L’important envelliment poblacional, en particular a Europa, el nostre principal client, també augmentarà la demanda turística d’aquest grup. A més del turisme vacacional, és possible augmentar el turisme de salut, un sector amb un potencial enorme, menys estacional i amb una important contribució econòmica en diversitat de sectors econòmics.6

Finalment, per assegurar la demanda futura, és important tenir cura de la seva sostenibilitat, tant en el paisatge urbà com en el natural. En aquest sentit, les institucions públiques tenen un paper important per regular de manera equilibrada el sector, ja que el turisme no solament genera externalitats positives (com la seva important contribució econòmica), sinó que també pot generar-ne de negatives. A curt termini, el ràpid augment del sharing, en particular en algunes ciutats, és un repte important (vegeu l’article «Turisme 2.0: oportunitats i reptes», d’aquest mateix Dossier). A llarg termini, un augment descontrolat del turisme pot posar en risc la preservació de l’entorn natural. En aquest sentit, existeix un debat creixent sobre la possibilitat de tractar d’esmorteir una part de les externalitats negatives que, a vegades, pot generar el turisme, amb impostos específics, com una taxa turística que serveixi per finançar programes específics d’inversió en infraestructures associades i que també puguin ser utilitzades per compensar les persones o els espais afectats pel turisme. En alguns casos, també es planteja com un instrument que pot ajudar a gestionar el turisme, amb taxes diferents en funció de la destinació o de l’època de l’any. Tot i que el turisme pot semblar el nostre El Dorado, cal vigilar-lo i cuidar-lo perquè el seu potencial es pugui desenvolupar de forma sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment.

Josep Mestres Domènech

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Nacions Unides defineix el turisme com les «activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents al del seu entorn habitual, per

un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negocis o per altres motius», INE (2004), «Compte Satèl·lit del Turisme a Espanya: Nota

Metodològica».

2. Vegeu World Travel & Tourism Council (2016), «Travel & Tourism Economic Impact 2016: Spain».

3. Vegeu World Travel & Tourism Council (2016), «Travel and Tourism Economic Impact 2016: Spain».

4. Vegeu el Focus «Disseccionant la millora del compte corrent», publicat a l’IM05/2017.

5. Una evolució més negativa van mostrar les entrades per negocis, que es van reduir lleugerament fins a representar 4,6 milions d’entrades.

6. EOI (2013), «Turisme de Salut a Espanya».