Trampejant un temporal històric que arriba al final

El 2020 ha estat molt dur per a la indústria turística. Totes les mètriques que s’han anat coneixent al final de l’any mostren que l’impacte de la pandèmia sobre el sector ha estat devastador. Després de l’aturada total viscuda durant els mesos de març, abril i maig del 2020, la demanda turística no va aconseguir alçar el vol de manera apreciable durant la resta de l’any, fins i tot no va fer-ho durant els mesos d’estiu, quan semblava que els contagis estaven sota control. A més a més, les onades de COVID-19 viscudes al final del 2020 i al començament del 2021, juntament amb les diferents mesures de restricció a la mobilitat i a l’activitat, han mantingut els fluxos turístics en mínims i han estès les pèrdues patides pel sector. 

En aquest informe, analitzem de forma detallada l’impacte que ha generat la COVID-19 sobre tres dimensions específiques de la indústria turística. En primer lloc, ens centrem en el funcionament del sector de l’aviació, que travessa grans dificultats a causa de les restriccions frontereres a escala global. També analitzem l’ajust de preus que ha dut a terme el sector turístic, en especial a la branca hotelera, que evidencia que les intenses rebaixes de preus que es van dur a terme van tenir una capacitat molt limitada d’estimular la demanda. Finalment, amb la utilització de la metodologia big data, estudiem la resposta del turisme rural el 2020. En aquest cas, el turisme rural ha estat una de les bones notícies de l’any passat, gràcies a l’atractiu de la seva proposta –distanciament social, tranquil·litat i natura– després del dur confinament patit durant el segon trimestre de l’any. 

De cara al 2021, les perspectives conviden a ser més optimistes. L’elevada efectivitat de les vacunes i la seva distribució durant aquests mesos, tot i que amb diferències importants de velocitat entre països, apunten al fet que l’inici de la recuperació del turisme a Europa es podria materialitzar durant la segona meitat d’enguany. No obstant això, aquesta recuperació no està exempta de riscos, en  especial a curt termini. Després del control de la tercera onada de la COVID-19 a Espanya, ja observem que alguns països del nostre entorn comencen a patir increments en el nombre de contagis. Serà important que el virus es mantingui controlat a Espanya i, si potser ser, també a Europa perquè l’inici de la recuperació del sector s’avanci el màxim possible i s’eviti que les pèrdues s’estenguin al llarg de la primavera i a l’inici de la campanya d’estiu. 

D'altra banda, la meta volant clau per a la recuperació del sector la marca la vacunació de la població de més de 60 anys, a la qual ens referim com a població de risc. Aquest grup de població aglutina només el 20% dels contagis, però concentra dues terceres parts de les hospitalitzacions i el 95% de les defuncions que causa el virus. Esperem que el ritme de vacunació es continuï accelerant setmana rere setmana i que, al final de maig, s’hagi pogut vacunar prop del 90% de la població de risc. D’aquesta manera, la pressió hospitalària es contindria de manera significativa i s’obriria la possibilitat de moderar les mesures de restricció a la mobilitat. 

En aquest escenari, esperem que la despesa que efectuen els turistes internacionals i domèstics a Espanya millori de forma considerable en relació amb el 2020, tot i que es mantingui significativament per sota del nivell del 2019. Així, esperem que el PIB turístic augmenti al voltant del 80% el 2021, una xifra que representa un gran avanç, malgrat que se situaria encara el 40% per sota del nivell pre-COVID. A mitjà termini, les vacunes haurien de ser la sortida definitiva de la situació que viu el sector i haurien de consolidar la seva recuperació i el seu paper com un dels motors del creixement de l’economia espanyola.