El sector turístic espanyol bat tots els rècords a l’estiu del 2024
Malgrat la tendència creixent cap a la desestacionalització del turisme a Espanya, els mesos de juliol i d’agost han registrat rècords històrics i xifres extraordinàries que mereixen una anàlisi detallada.
L’estiu del 2024, durant el qual s’han superat gairebé tots els rècords històrics, ha consolidat el sector turístic espanyol com un dels motors claus de l’economia espanyola. Aquests resultats són deguts a l’impuls de la recuperació de les rendes als països emissors, a l’estabilitat geopolítica a Espanya i a l’elevada competitivitat internacional del sector turístic. Malgrat la tendència creixent cap a la desestacionalització del turisme, els mesos de juliol i d’agost han registrat xifres extraordinàries que mereixen una anàlisi detallada.
Les pernoctacions turístiques a Espanya han assolit màxims històrics aquest estiu. Segons les dades de l’INE, les pernoctacions han augmentat l’1,9% al juliol i el 2,5% a l’agost en termes interanuals i s’han situat el 3,2% i l’1,3%, respectivament, per damunt dels nivells del 2019. Aquestes xifres no solament representen un rècord històric, sinó que també superen de manera significativa les taxes interanuals observades el 2023, del 0,4% al juliol i del 0,3% a l’agost.
Aquest creixement ha estat impulsat, principalment, pel turisme internacional, que ha mostrat un dinamisme notable. Les pernoctacions de visitants estrangers van augmentar el 4,8% en el conjunt del juliol i l’agost en relació amb el mateix període de l’any passat i van superar en un 2,6% els nivells del 2019. En canvi, les pernoctacions domèstiques van experimentar una lleugera contracció de l’1,2% al juliol i a l’agost. No obstant això, és important assenyalar que, malgrat aquesta disminució, els nivells es mantenen elevats, amb increments de l’1,7% en relació amb el juliol i l’agost del 2019.
Cal destacar que el creixement de les pernoctacions durant els mesos d’estiu va ser menor que en el primer semestre de l’any, quan es va registrar un augment total del 6,8% (l’1,4% el domèstic i el 9,8% l’internacional). Aquesta desacceleració relativa reflecteix l’esmentada desestacionalització del turisme, que està redistribuint l’afluència turística al llarg de tot l’any. Destaquem que la tendència cap a la desestacionalització és un senyal positiu per al sector, ja que contribueix a reduir la temporalitat laboral i permet una major utilització del capital invertit en infraestructures turístiques.
Les arribades internacionals també han donat excel·lents notícies. Segons les dades de Frontur de l’INE, al juliol i a l’agost, les arribades de turistes estrangers van superar en un 8,9% els nivells del 2019. Aquest creixement és transversal i es basa en l’excel·lent comportament dels turistes procedents de la UE, que van augmentar el 14,3% al juliol i a l’agost, i de les Amèriques, amb increments del 30,3% en els mateixos mesos.
Entre els principals mercats emissors, el Regne Unit mostra un comportament una mica més negatiu, amb caigudes del 3,6% al juliol i a l’agost en relació amb el 2019. Malgrat que els turistes britànics s’estan acostant als nivells prepandèmia, encara no aconsegueixen assolir-los completament. Factors com les incerteses econòmiques postbrexit i les fluctuacions en el tipus de canvi de la lliura esterlina podrien estar influint en aquesta tendència. D’altra banda, l’augment en l’afluència de turistes de mercats llunyans, com l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Llatina, indica un interès creixent per Espanya com a destinació turística de radi llarg.
Les dades de despesa turística són summament positives, ja que les bones xifres en termes reals conflueixen amb els increments de preus durant el període postpandèmia. L’anàlisi de la despesa turística està basada en dades internes de CaixaBank Research que reflecteixen les transaccions, degudament agregades i anonimitzades, realitzades amb targetes internacionals als TPV de CaixaBank. Les dades indiquen que la despesa internacional al juliol i a l’agost del 2024 es va situar el 50,4% i el 46,2%, respectivament, per damunt dels nivells del 2019.
Destaca, en especial, el creixement de la despesa procedent de l’Amèrica del Nord, amb increments del 86,6% al juliol i del 89,9% a l’agost. L’Amèrica Llatina també mostra un funcionament sòlid, amb augments del 62,5% i del 66,0% en els mateixos mesos. Aquestes dades reflecteixen no solament un major nombre de visitants, sinó també un increment en la despesa per turista, la qual cosa representa un impacte econòmic significatiu per al sector.
D’altra banda, Àsia i Oceania presenten augments de despesa més moderats, que se situen el 30,6% i el 36,5% per damunt del 2019 al juliol i a l’agost, respectivament. No obstant això, les taxes de creixement interanual són robustes, amb augments del 14,6% al juliol i de l’11,6% a l’agost. Aquest creixement sostingut indica un potencial d’enfortiment futur a mesura que aquests mercats es continuïn recuperant. Segons l’OMT, el 2030, Àsia emetrà el 165% més de turistes que el 2010, en relació amb un creixement del 64% per a Europa.1 Per tant, la capacitat d’atreure turistes d’aquests mercats emergents serà crucial per a la diversificació i per a la resiliència del sector a llarg termini.
- 1. Vegeu World Tourism Organization, «Tourism towards 2030/Global Overview».
El funcionament relativament mitigat del turisme asiàtic és degut, sobretot, a la recuperació més lenta del turisme provinent de la Xina i del Japó. La despesa turística provinent d’aquests països ha quedat endarrerida, amb nivells de despesa encara per sota dels registrats el 2019. En el cas de la Xina, la despesa turística es va situar el 20,5% al juliol i el 14,8% a l’agost per sota dels registres dels mateixos mesos del 2019. El Japó presenta registres inferiors als del 2019, del –32,6% al juliol i del –28,4% a l’agost.
La lenta recuperació del turisme xinès és deguda, en gran part, a l’aixecament més tardà de les restriccions relacionades amb la COVID-19 al país i als problemes de l’economia xinesa i el seu impacte sobre la confiança de les llars. No obstant això, els indicadors apunten a una reactivació significativa, amb creixements interanuals del 55,2% al juliol i del 42,8% a l’agost. A més a més, la represa de les connexions aèries directes, com la ruta Shanghai-Barcelona a l’agost del 2024, reforça les expectatives d’un creixement robust a curt i a mitjà termini.
En el cas del Japó, la feblesa del ien ha influït negativament en el poder adquisitiu dels turistes japonesos a l’estranger. S’espera que, en els propers anys, el ien recuperi una part del seu valor, la qual cosa podria impulsar de nou el turisme japonès cap a Espanya. La millora en les condicions econòmiques i monetàries al Japó serà un factor determinant per revitalitzar aquest mercat.
Atesa la forta temporada d’estiu, hem revisat a l’alça les nostres previsions de creixement per al sector. Estimem que el PIB turístic creixerà el 6% el 2024 en termes reals i que se situarà el 12% per damunt dels nivells del 2019. En termes nominals, l’increment assoleix el 32% i reflecteix no solament un major volum d’activitat, sinó també un augment en els preus i en el valor afegit generat pel sector. L’estiu del 2024 consolida el sector turístic com un pilar del creixement de l’economia espanyola. Preveiem que el creixement del 6% del PIB turístic aportarà 0,76 p. p. de creixement al PIB espanyol el 2024 i representarà el 27% del creixement enguany. Estimem que el PIB turístic assolirà un pes del 13% en el PIB total enguany.
Més enllà del 2024, preveiem que el sector turístic es continuarà expandint el 2025, amb un creixement del 3,2% en termes reals. La recuperació de la renda bruta disponible als països emissors a mesura que s’acabi d’esvair el xoc inflacionista i la percepció d’estabilitat geopolítica a Espanya continuaran impulsant el sector en els propers trimestres. Preveiem que continuarà la senda de desestacionalització i que observarem creixements més forts fora de la temporada alta. Les bones xifres del turisme fan encara més rellevants les discussions sobre la sostenibilitat i l’aposta per un turisme de qualitat, el gran repte del turisme a Espanya a mitjà termini.
