El sector turístic davant la COVID-19: un impacte sense precedents
La COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica d’Espanya i, en particular, sobre el sector turístic. A CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023. Pel que fa al sector turístic, les perspectives són, fins i tot, més adverses per a l’any 2020, ja que és un dels sectors més afectats per la pandèmia.
Un cop decretat l’estat d’alarma el 14 de març, la mobilitat de la població va quedar reduïda a la mínima expressió. Es van tancar les fronteres, i la població es va haver de confinar a les llars amb la finalitat de controlar la propagació del coronavirus. En conseqüència, un sector tan dependent de la mobilitat com el turístic va entrar en un estadi d’inactivitat gairebé total. Només després de l’inici de la desescalada de les mesures de confinament, les perspectives del sector han començat a millorar. Els indicadors de despesa de targetes en TPV de CaixaBank fan pensar que la despesa turística ha deixat enrere la fase d’hibernació i mostra una recuperació incipient. Per aquest motiu, si la situació sanitària es manté sota control, de cara a la segona meitat de l’any 2020, s’espera una millora considerable de l’activitat, la qual, però, no impedirà que la caiguda de la demanda per al conjunt de l’any sigui de gran intensitat. Segons les previsions de CaixaBank Research, el 2020, la despesa turística dels estrangers caurà al voltant del 50% i la dels turistes domèstics es veurà reduïda gairebé el 30%.
El teixit empresarial turístic afronta una situació de gran complexitat. Durant els mesos més durs del confinament, cap allotjament turístic va poder obrir les portes, de manera que la temporada primaveral es va perdre per complet. Aquesta circumstància ha empès el sector a recórrer de forma massiva a les línies de crèdit amb l’aval de l’ICO i als ERTO, per assegurar, així, la supervivència de les empreses en un entorn sense ingressos que s’ha prolongat durant més de dos mesos. En aquesta situació, el sector ha estat el que més ocupació ha destruït en la primera meitat de l’any. Fins al juny, gairebé el 44% de la caiguda de l’afiliació a la Seguretat Social va ser deguda a la pèrdua d’ocupació en empreses turístiques. Malgrat això, els indicadors d’activitat apunten a una reobertura gradual del negoci turístic: segons les dades de facturació en TPV de CaixaBank, mentre que, al maig, el 75% dels hotels i de les agències turístiques estaven tancats, durant la segona setmana de juliol, la xifra va baixar al 31%. Si, en els propers mesos, la millora de les perspectives de demanda se sosté, la reactivació del sector continuarà avançant i, de retruc, la recuperació d’una part de l’ocupació perduda.
En aquest context, segons les nostres estimacions, el PIB turístic podria caure gairebé el 45% en el conjunt del 2020, la qual cosa representaria una pèrdua propera al 5% del PIB total. Aquest impacte serà especialment intens a les comunitats autònomes mediterrànies i a les illes, on existeix una forta dependència de l’arribada de turistes estrangers i on els sectors turístics tenen més pes en l’activitat econòmica.
Malgrat que les perspectives per al 2020 són aclaparadorament negatives, a mitjà termini podem ser més positius. El sector turístic va arribar al febrer del 2020 després d’encadenar gairebé una dècada de resultats extraordinaris, durant la qual es van afrontar les inversions necessàries per apuntalar-ne la competitivitat. Els temps del turisme post-coronavirus requeriran una oferta turística adaptada al nou context i amb capacitat de posar a disposició de la demanda serveis personalitzats i de qualitat, pels quals els empresaris del sector han apostat en els últims anys. Per tot plegat, i malgrat que la COVID-19 dibuixa un futur més incert que mai, el sector turístic es presenta capaç de recuperar-se de manera vigorosa a mitjà termini, la qual cosa el recol·locaria com un motor de creixement clau per a l’economia espanyola.
