Quins sectors s’han beneficiat més de la demanda embassada?

A partir de l’anàlisi del creixement del consum des del maig del 2021,²² quan va finalitzar l’últim estat d’alarma, observem que la despesa en transport i, sobretot, en oci i restauració i en turisme es va recuperar amb especial vigor. Així, doncs, els sectors més perjudicats per les restriccions (la majoria encara vigents en el 1T 2021) són els que més s’estan recuperant.²³ En canvi, els béns duradors (mobles, tèxtil, etc.) s’han beneficiat de forma molt més modesta del repunt del consum, com es veurà més endavant, mentre que la despesa en béns de primera necessitat ha registrat una reculada (llevat de les llars amb rendes més baixes), perquè, en part,  aquests béns són substituïbles pels serveis oferts per la restauració.

Recuperació del consum per trams de renda des del final de l’estat d’alarma

(p. p.)

Un altre aspecte que crida l’atenció és que, a la majoria de sectors, el rebot del consum ha estat més intens entre les persones amb rendes més baixes, situació que es pot explicar perquè són el col·lectiu que ja ha alliberat tota la demanda embassada el 2021. Pel que fa a l’edat del consumidor, els patrons de consum són molt similars. No obstant això, la substitució de béns de primera necessitat per l’oci i la restauració ha estat superior entre els sèniors. Aquest col·lectiu és el que ha registrat taxes de creixement més elevades al sector dels béns de primera necessitat des de la irrupció de la pandèmia, de manera que és plausible que, quan s’hagin sentit més segurs, gràcies als avanços en la campanya de vacunació, hagin substituït una part d’aquesta despesa per despesa en restauració.

La recuperació de la despesa en béns duradors ha estat més continguda²⁴ als diferents subsectors que podem capturar amb les dades internes de CaixaBank. Això és degut, principalment, al fet que la contracció que va patir durant les fases més crítiques de la pandèmia va ser més suau que en altres sectors, gràcies a la seva gran capacitat d’adaptació als canals de venda online, el creixement dels quals, notable i prolongat en el temps, ha esmorteït la caiguda de les vendes presencials. En conseqüència, la seva recuperació, tot i que existent, no ha estat tan intensa com en altres sectors.

Un segon factor té a veure amb les cadenes de subministrament i amb la capacitat de producció. El fet que la major part de la caiguda del consum durant la pandèmia s’expliqui per la imposició de restriccions va provocar que la demanda s’hagi recuperat molt més ràpid en comparació amb crisis precedents (de fet, els nivells de consum en totes les categories de béns ja van superar el 2021 els nivells del 2019). No obstant això, en molts sectors, l’oferta no s’ha pogut recuperar tan ràpidament.

Aquest desajustament entre l’oferta i la demanda ha tensionat molt les cadenes de subministrament, en especial en el transport marítim. Al sector dels béns duradors, on el producte final és moltes vegades fruit d’una llarga cadena de producció, aquesta situació és especialment rellevant. El preu per enviar un contenidor amb mercaderia amb vaixell s’ha disparat en els últims mesos i ha assolit cotes no vistes en els últims anys, situació que ha provocat que moltes empreses s’hagin quedat sense aprovisionaments per poder mantenir el nivell de producció.

Finalment, un altre aspecte que cal tenir en compte i que també està relacionat amb el desajustament entre l’oferta i la demanda ens porta a la Xina, la fàbrica del món. Les noves directrius marcades per Pequín en termes de contenció del consum d’energia per mantenir els preus a ratlla i per complir els objectius mediambientals han provocat que un nombre important d’empreses s’hagin vist obligades a reduir o, fins i tot, aturar durant alguns dies la producció. Juntament amb el tensionament de les cadenes de subministrament esmentat més amunt, les dues problemàtiques poden ser un risc a la baixa per al mercat de béns duradors.