Consum i demanda embassada: quin és el perfil del consumidor estrella en la recuperació?
Les restriccions implementades per frenar l’avanç del coronavirus i la precaució per la incertesa regnant van provocar un gran augment de l’estalvi de les llars espanyoles el 2020. En concret, estimem que l’estalvi acumulat arran de la pandemia10 va assolir els 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019. Aquest fort increment de l’estalvi s’ha anat desfent a mesura que hem pogut recuperar els nostres hàbits, la qual cosa esperona una recuperació ràpida del consum. Una tendència que, molt probablement, es mantindrà en els propers trimestres.
Les restriccions implementades per frenar l’avanç del coronavirus i la precaució per la incertesa regnant van provocar un gran augment de l’estalvi de les llars espanyoles el 2020. En concret, estimem que l’estalvi acumulat arran de la pandemia10 va assolir els 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019. Aquest fort increment de l’estalvi s’ha anat desfent a mesura que hem pogut recuperar els nostres hàbits, la qual cosa esperona una recuperació ràpida del consum. Una tendència que, molt probablement, es mantindrà en els propers trimestres.11
Com es va distribuir l’augment de l’estalvi entre els diferents grups de població? A partir de la informació de més de 10 milions de clients de CaixaBank, degudament anonimitzada, reconstruïm l’evolució, en temps real, de la renda bruta disponible (RBD) de les llars i del consum per diferents trams de renda i per edats.12
Com era d’esperar, l’augment de l’estalvi va ser especialment intens entre les persones amb ingressos més elevats: les rendes altes i mitjanes-altes van copar gairebé dos terços de la bossa d’estalvi addicional generada el 2020 a causa de la pandèmia, tal com ho recull el gràfic de la pàgina següent.
- 10. Definim «excés d’estalvi» o «estalvi embassat» com el diferencial entre l’estalvi que es va produir el 2020 i el que s’hauria produït si, amb la renda bruta disponible observada el 2020, les llars haguessin mantingut la taxa d’estalvi del 2019. A aquesta quantitat li restem la part dedicada a l’amortització del deute.
- 11. En concret, el 2020, segons les dades del Banc d’Espanya, la major part de l’estalvi es va dirigir a la compra d’actius financers (el 65%, amb un pes molt elevat dels dipòsits), mentre que les proporcions destinades a la inversió, principalment habitatge (el 30%) i reducció de deute (el 5%), van ser relativament menors.
- 12. Per a l’RBD, hem tingut en compte les principals fonts d’ingressos: nòmines, prestacions d’atur, pensions públiques, ajuts públics i cobraments de plans de pensió privats. Hem restat els pagaments del deute a aquestes fonts. Pel que fa al consum, hem examinat els moviments amb targetes i les retirades d’efectiu dels caixers i hem inclòs també els rebuts domiciliats i les transferències de consum.
Els resultats són intuïtius: les restriccions van ser generals per a tota la població i van comportar una reducció involuntària del consum, en especial pel que fa als serveis i als béns duradors, la qual cosa va fer que les persones amb rendes més altes estalviessin una fracció més gran de la seva renda.
Quan analitzem com es va distribuir l’excés d’estalvi per edats, veiem que els sèniors (les persones més grans de 60 anys) van acaparar una mica més de la meitat de la bossa d’estalvi que es va generar a nivell agregat; els adults (30-59 anys), un terç, i els joves (16-29 anys), una part petita (vegeu el gràfic de la pàgina següent). De nou, el resultat sembla plausible: les persones més grans van estar subjectes a les mateixes restriccions que la resta de grups demogràfics, però l’impacte sobre el seu poder adquisitiu va ser menor.
La demanda embassada durant els mesos més durs de la pandèmia està afavorint un fort ritme de creixement del consum en tots els grups de població, des dels que tenen menys nivell de renda fins a les persones amb uns ingressos superiors. De fet, ha permès que el consum ja superés el 2021 els registres previs a la pandèmia, tant a nivell agregat com entre tots els nivells de renda.13 Aquesta gran embranzida de la demanda, que és general entre els principals països desenvolupats, ajuda a entendre les dificultats logístiques a nivell global per satisfer la ràpida recuperació de la demanda.
- 13. Cal destacar la notable diferència que hi ha entre el consum realitzat amb els pagaments amb targeta, les retirades d’efectiu, els pagaments en comerç electrònic i les domiciliacions que s’observa amb les dades internes de CaixaBank i les dades de la comptabilitat nacional publicades per l’INE, en les quals, segons les seves estimacions, la recuperació del consum de les llars està sent més modesta.
De tota manera, s’observen algunes diferències notables entre els diferents col·lectius. En el cas de les persones amb una renda més baixa, el rebot del consum és més vigorós en relació amb el període previ a la pandèmia. En canvi, entre les persones amb una renda més elevada, la taxa de creixement del consum és menor.14 De tota manera, cal destacar que, atès que les persones amb una renda més elevada són les que tenen un major volum de consum, malgrat que la taxa de creixement sigui inferior, la seva contribució al creixement agregat del consum és molt important. En concret, per al 2021, estimem que el 20% de les llars amb ingressos més baixos han realitzat al voltant del 10% del consum agregat a Espanya, mentre que el 20% de la població amb ingressos més elevats ha efectuat més del 30% del total.
Pel que fa al perfil demogràfic, destaca el fort creixement del consum que s’observa entre els joves. Per als sèniors, les nostres projeccions mostren un avanç vigorós de la despesa el 2021 en relació amb el 2019, impulsada, en bona part, per l’augment agregat de l’estalvi en aquest grup. En canvi, en el cas dels adults, el consum repunta de forma més moderada si el comparem amb el dels altres grups. El fet que la incertesa econòmica associada a la COVID-19 no s’hagi esvaït del tot, i que hagin aparegut altres fonts de risc, com l’escassetat de subministraments o l’augment dels preus energètics, podria explicar el menor enlairament del consum en aquest grup demogràfic, que, en general, acumula un major nivell de deute i potser està moderant el consum per motius de precaució.
- 14. És habitual que les persones amb una renda més elevada tinguin una menor propensió marginal al consum. Vegeu, per exemple, Laborda, J. L., Marín-González, C. i Onrubia-Fernández, J. (2018), «¿Qué ha sucedido con el consumo y el ahorro en España durante la Gran Recesión?: Un análisis por tipos de hogar», Estadística Española, 60(197), 273-311.
En definitiva, la recuperació del consum el 2021 ha estat una realitat palpable que ha arribat a un conjunt ampli i heterogeni de famílies, en particular entre els joves i els col·lectius amb ingressos més baixos. De cara al 2022, el gran volum d’estalvi acumulat a nivell agregat durant la pandèmia convida a pensar que la recuperació del consum té encara molt marge per recórrer, en especial entre els grups de renda més elevada, sempre que els problemes logístics en les cadenes globals de valor es vagin solucionant i els nivells d’inflació es vagin normalitzant.
