Portugal: les moratòries, les garanties i els bancs

• El sistema bancari portuguès presenta una posició raonablement resilient per afrontar la crisi de la COVID-19 i contribuir a la recuperació.
• D’ara endavant, la qualitat del crèdit és un dels reptes clau, en especial si les moratòries i les garanties vencen abans que la recuperació econòmica estigui encarrilada.

El sistema bancari portuguès afronta les seqüeles de la COVID-19 amb una posició més resilient i amb més marge de maniobra per afrontar situacions d’estrès (vegeu la primera taula). Diversos aspectes destaquen en positiu:
i) els indicadors de solvència i de liquiditat superen els nivells mitjans de la UE; ii) les ràtios de rendibilitat havien evolucionat de forma favorable fins a l’esclat de la pandèmia, i els marges d’interessos s’han mantingut estables malgrat els tipus d’interès baixos; iii) malgrat que el crèdit dubtós continua per damunt de la mitjana europea, en els anys previs a la pandèmia, estava evolucionant de forma positiva, i iv) els nivells de cobertura davant un de­­teriorament del valor d’aquests crèdits són superiors a la mitjana europea.

Així i tot, d’ara endavant, en un context de fortes contraccions de l’activitat econòmica per la COVID-19, la qualitat del crèdit serà un repte important per al sector, en espe­­cial si les moratòries i les garanties al crèdit expiren abans que la recuperació econòmica estigui encarrilada.

D’una banda, les moratòries de crèdit1 mitiguen de manera temporal les tensions de liquiditat que es poden produir quan es redueixen els ingressos i aporten protecció als creditors en cas que es materialitzin situacions d’im­­pa­­ga­­ment. Les moratòries de crèdit aprovades a Portugal estableixen que, fins al setembre del 2021, les famílies i les empreses afectades no paguin les quotes dels préstecs,2 sense que això impliqui que el crèdit sigui classificat com a dubtós, i que s’ajorni el venciment del préstec en el nombre de mesos durant els quals el deutor es beneficiï de la moratòria. Això ajuda a contenir les ràtios d’impa­­ga­­ment, ja que evita que els problemes temporals de liquiditat dels deutors es tradueixin en problemes de solvència.

Com es pot veure a la segona taula, al setembre, les moratò­­ries afectaven el 17,3% del crèdit de les famílies i el 32,0% del de les empreses. És a dir, l’import total de crèdit sota moratòria era de 45.000 milions d’euros (MM€), aproximadament el 23% de la cartera de crèdit al sector privat i del PIB. A més a més, el Banc de Portugal estima que les quotes acumulades fins al setembre del 2021 que no es van pagar a causa/gràcies a les moratòries ascendien a 13 MM€: 2 MM€ per a les famílies i 11 MM€ en el cas de les empreses.

De fet, Portugal és el tercer país de la zona de l’euro en què s’ha recorregut més a les moratòries (el 22,2% del crèdit total, segons les dades fins al juny de l’EBA,3 considerablement per damunt de la mitjana europea, del 7,5%). Això s’explica per una combinació de factors: i) un nivell d’en­­deu­­tament que, malgrat el procés de despalanquejament dels últims anys, encara és relativament elevat (a les famílies, és del 66% del PIB a Portugal, en relació amb el 60% a la zona de l’euro, i, a les empreses, del 101,4%, en relació amb el 115% a la zona de l’euro, segons Eurostat); ii) una taxa d’estalvi baixa, i iii) sobretot en el cas de les empreses i dels treballadors per compte propi, el fet que el sector del turisme, amb un gran pes en el PIB, hagi estat un dels més afectats.

Les moratòries de crèdit a l’habitatge són especialment significatives (gairebé el 40% del crèdit al sector privat està subjecte a moratòria, i el 84% del crèdit a particulars amb moratòria és crèdit a l’habitatge). No obstant això, hi ha elements que matisen aquestes xifres. D’una banda, el nivell d’impagament en el crèdit a l’habitatge ha estat històricament molt baix, reflex del fort compromís de les famílies a l’hora de pagar els deutes relacionats amb l’habitatge. Així mateix, cal tenir en compte que, el 2021, s’espera un deteriorament relativament moderat de l’atur, la qual cosa donarà lloc a un escenari en què l’em­­pit­­jo­­ra­­ment dels nivells d’impagaments hauria de ser con­­tingut i no hauria d’entelar la gran millora assolida en els anys previs a la pandèmia.4 De l’altra, pel que fa als préstecs als quals s’ha aplicat una moratòria, Portugal està entre els països amb un percentatge més baix d’a­­quests préstecs que han patit un deteriorament del risc (vegeu l’últim gràfic).

Una altra de les grans eines per esmorteir el cop de la COVID són les línies de crèdit amb garantia de l’Estat,5 l’objectiu de les quals és mantenir el flux de préstecs a l’economia real en un moment en què la qualitat de la demanda de crèdit s’ha deteriorat a causa de l’impacte econòmic de la pandèmia. En general, es destinen a les pimes, a les microempreses o als treballadors autònoms que podrien tenir dificultats d’accés al finançament. A Portugal, les línies de crèdit amb garantia van representar gairebé el 40% dels préstecs concedits a les empreses entre els mesos de març i setembre del 2020 (7 MM€) i es van concentrar en les pimes dels sectors més afectats.6

Malgrat els riscos relacionats amb la concessió de crèdit a les empreses en situació de major feblesa, cal destacar que, segons indica el Banc de Portugal, els requisits exigits per a la concessió d’aquests crèdits propicien que tinguin una evolució rigorosa del risc. Aquestes línies de crèdit tenen un període de carència de 18 mesos, de manera que l’inici del pagament dels préstecs no es produirà fins al setembre d’enguany, moment en què es preveu que l’activitat econòmica ja s’estigui recuperant. Així mateix, el fet que aquests préstecs tinguin, en la seva majoria, un termini superior als cinc anys també redueix les potencials situa­­cions d’estrès financer per a les empreses.7