L'alentiment de les economies emergents ha generat dubtes sobre l'impacte que pot exercir sobre la rendibilitat esperada de la inversió estrangera directa (IED) en aquests països. En el cas d'Espanya, el deteriorament de les perspectives de creixement de Llatinoamèrica ha encès les alarmes. Per bé que és cert que el pes de les exportacions espanyoles a l'Amèrica Llatina no va superar el 7% el 2014, l'estoc de la IED espanyola a la regió és molt rellevant, ja que representa més d'un terç del total. Atès que la IED és més difícil de traslladar d'un país a un altre que la inversió en cartera, convé analitzar la distribució geogràfica de la IED espanyola per determinar fins a quin punt l'alentiment dels emergents, i, en especial, de l'Amèrica Llatina, pot representar un risc per a la rendibilitat esperada d'aquestes inversions.
Els tres principals blocs receptors de la IED espanyola el 20131 van ser, per ordre d'importància, el continent europeu, l'Amèrica Llatina i els EUA. No obstant això, convé assenyalar que la IED espanyola va ser superior a Llatinoamèrica que a la zona de l'euro, a diferència del que succeeix, per exemple, amb la inversió en cartera.2 En comparació, el percentatge d'IED dels països europeus era superior a Europa i a Àsia i, en canvi, molt menor a Llatinoamèrica (vegeu el primer gràfic). Malgrat que Espanya es trobi més exposada als emergents que la resta de països europeus, hi ha factors que mitiguen aquest risc.
En primer lloc, malgrat que el principal receptor de la IED espanyola a l'Amèrica Llatina és el Brasil, que es troba immers en una profunda recessió, també són importants receptors altres països amb perspectives més positives, com Mèxic o Xile. D'aquesta manera, si classifiquem tots els països en funció del creixement previst el 2016, en lloc de fer-ho per ubicació, la distribució de la IED espanyola no difereix tant de l'europea (vegeu el segon gràfic). Per bé que és cert que els països amb creixement negatiu concentren una major proporció de la IED espanyola, també ho fan els països amb major creixement. En aquest sentit, és possible que la rendibilitat de la IED espanyola en relació amb l'europea sigui més volàtil, tot i que, de mitjana, haurien de ser similars. En segon lloc, Llatinoamèrica va ser una de les regions més rendibles per a la IED espanyola entre el 2008 i el 2013 (situació en què pot influir la importància dels llaços culturals): gairebé va duplicar la rendibilitat de les inversions a la zona de l'euro i va quadruplicar la de les inversions als EUA. A més a més, la relativa estabilitat de la rendibilitat històrica indica que aquesta última no és gaire volàtil al llarg del cicle econòmic. Per tant, la rendibilitat obtinguda històricament ajuda a entendre per què aquesta àrea geogràfica compta amb una major proporció de la IED espanyola.
Tot i que Espanya, en concentrar més IED a l'Amèrica Llatina que la resta de països europeus, podria estar més exposada a la desacceleració dels emergents i al consegüent deteriorament del valor del seu actiu, l'anàlisi proporciona arguments per pensar que el possible deteriorament serà menor. A més a més, en tractar-se d'una desacceleració que, a la majoria de països, es preveu que sigui temporal, cal esperar que, a mesura que aquestes economies reprenguin una tendència de major creixement a partir del 2017, l'actiu espanyol a l'estranger continuï generant una rendibilitat considerable, tal com ha succeït en el passat. Per aquests motius, no esperem que la desacceleració dels països emergents el 2016 deteriori en excés l'actiu de la IED espanyola i, conseqüentment, la posició deutora neta.
1. Últimes dades d'Eurostat. Ja que les inversions d'Espanya a l'exterior representen un estoc proper al 50% del PIB el 2014, la distribució geogràfica és relativament estable en el temps.
2. Més del 70% de la inversió en cartera es troba a la zona de l'euro.
