La Rioja

• La Rioja té poc més de 324.000 habitants, el 0,7% del total nacional, fet que la converteix en la regió menys poblada d’Espanya.
• El PIB de la Rioja ascendeix a 9.502 milions d’euros, xifra que suposa el 0,7% del PIB espanyol, amb la qual cosa és també la regió amb menys pes en el total nacional.
• Amb un PIB per capita de 29.579 euros, ocupa el setè lloc del rànquing nacional i supera en un 5,0% la mitjana espanyola, si bé la distància respecte de la mitjana s’ha anat reduint a causa del menor creixement econòmic.
• L’estructura productiva de la regió destaca per l’elevat pes dels sectors agrari i manufacturer, que aporten el 5,2% i el 21,2% del PIB, respectivament (2,6% i 12,5% a Espanya). El vi mereix una menció especial, atès que és la cinquena regió productora (la segona en termes per capita). En contraposició, les activitats terciàries tenen un pes relativament reduït, tant el comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (23,2% vs. 28,4%) com els serveis vinculats a la indústria (21,3% vs. un 28,5%).
• Malgrat que el pes de les exportacions de béns sobre el PIB és bastant inferior a la mitjana nacional (21,9% vs. 28,9%), destaca el creixement registrat els darrers anys. El 2023, la Rioja va exportar béns per un valor de 2.281 milions d’euros, el 0,6% de les exportacions espanyoles: gairebé el 38% són productes agroalimentaris, sobretot vi, seguit per fruites, llegums i preparats alimentaris. A la part baixa se situen el calçat (8,3% del total) i els productes químics (5,9%), en especial plàstics.

Des de CaixaBank Research, estimem que el PIB de la Rioja creixerà un 2,7% el 2024, un ritme similar a la mitjana espanyola (2,8%). L’embranzida de les exportacions contrasta amb el prolongat retrocés de la indústria i els modestos registres de la despesa de les famílies, en un context d’escàs dinamisme de l’ocupació.

De cara al 2025, les nostres previsions apunten a un creixement del PIB del 2,2% (2,3% de mitjana al país). La despesa de les famílies hauria de guanyar tracció, atesa la correcció de la inflació i el descens dels tipus d’interès. Així mateix, el grau d’execució dels fons NGEU està remuntant, fet que dinamitzarà la inversió i el teixit empresarial. En el potent sector primari, les estimacions per a la campanya 2024-2025 són positives, gràcies a una climatologia favorable i a una certa moderació dels costos de producció. L’aspecte menys positiu és que la debilitat de la zona de l’euro, llastada per Alemanya, no facilitarà la recuperació de la indústria.

El mercat laboral a la Rioja mostra un comportament una mica menys dinàmic que al conjunt del país. Després que el 2023 registrés un augment de l’1,4% en el nombre d’afiliats (davant del 2,7% de mitjana espanyola), al llarg d’aquest any s’està accelerant, tot i que continua creixent per sota de la mitjana, un 1,7% interanual (vs. 2,3%). El darrer any, destaca la creació d’ocupació en les activitats administratives, l’educació i la sanitat, en contrast amb la forta pèrdua a la indústria manufacturera. Pel que fa a la taxa d’atur, es va situar en el 9,1% en el 2T 2024, per sota de la mitjana espanyola (11,3%).

Les activitats de serveis també estan protagonitzant una evolució lleugerament més modesta que a la resta del país. En aquest sentit, les vendes del comerç al detall (en volum) van registrar un creixement de l’1,7% el 2023 (2,9% de mitjana nacional) i de l’1,5% interanual al gener-agost d’enguany (vs. 1,6%), de manera que encara no han recuperat els nivells prepandèmics (–0,3% vs. +3,7%).

Quant al sector industrial de la Rioja, l’IPI està registrant unes dades molt adverses els darrers anys. Després d’haver anotat un dels retrocessos més importants del país el 2023 (–6,4% vs. –1,4% a Espanya), el seu deteriorament s’allarga l’any 2024, amb una caiguda del 0,7% interanual durant els vuit primers mesos, davant de l’avançament del 0,4% a escala nacional. Així, es manté molt allunyat dels nivells de 2019 (–12,2% vs. –1,2%).

Les exportacions de mercaderies a la Rioja van ser les que van tenir un millor comportament el 2023, amb un creixement del 9,5% (–1,4% a Espanya), gràcies a les vendes de semimanufactures (sobretot productes químics) i d’alguns aliments, com ara preparats alimentaris; en canvi, les exportacions de carn i vi van patir un deteriorament considerable. Malgrat la frenada observada el 2024 (+3,6% interanual al gener-juliol), continuen millorant la mitjana del país (–0,9%).