Aragó

• Aragó té 1,35 milions d’habitants, l’onzena regió del país, amb el 2,8% de la població total.
• El PIB de la regió (37.964 milions d’euros) suposa el 3,1% del total del PIB nacional, cosa que el situa en la desena posició del rànquing.
• El PIB per capita aragonès (28.912 euros) és un dels més alts del país i supera la mitjana espanyola en un 13,4%. En els darrers anys, ha millorat la seva posició relativa gràcies tant al creixement econòmic de la regió com, sobretot, al seu dinamisme demogràfic baix.
• L’estructura productiva d’Aragó es caracteritza per l’especialització en la indústria manufacturera (18,4% del PIB vs. 12,8% de mitjana espanyola), on destaquen l’automoció, l’alimentació i l’agricultura (7,0% vs. 2,9%). En canvi, és inferior la participació del comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (22,9% vs. 26,2%) i dels serveis relacionats amb la indústria (22,6% vs. 29,2%).
• La regió destaca per la seva elevada orientació exportadora: el pes de les exportacions de mercaderies sobre el PIB regional és el tercer més alt del país (38,0% vs. 26,2% de la mitjana espanyola). L’any 2022, va exportar béns per valor de 16.423 milions d’euros, el 4,2% de les exportacions espanyoles. Els principals sectors exportadors són els aliments, principalment la carn (11,0%); les semimanufactures, en especial els productes químics (11,1%), i, sobretot, l’automoció (25,1%). Cal destacar que gairebé el 32,0% dels electrodomèstics que exporta Espanya procedeixen d’Aragó.

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB d’Aragó va créixer el 2022 un 5,3%, per sota del conjunt de l’economia espanyola (5,8%). L’economia, que depèn molt de les indústries alimentària i d’automoció, va evitar amb un èxit relatiu l’impacte de l’encariment de l’energia i les disrupcions a les cadenes de subministraments globals. Per la seva banda, la despesa de les famílies es va veure condicionada pel context inflacionista.

De cara al 2023, les nostres previsions apunten a un creixement del PIB del 2,2%, lleugerament inferior a la mitjana nacional (2,4%). El progressiu debilitament de la demanda externa frenarà l’activitat industrial i les exportacions, mentre que la despesa de les famílies es veurà condicionada per la inflació i la pujada de tipus. La part positiva és que la inversió augmentarà amb l’execució dels fons europeus.

L’evolució de l’ocupació a la regió no està sent tan dinàmica com a escala nacional: l’any passat l’afiliació va créixer un 2,3% (3,9% a Espanya) i, després de créixer un 2,5% interanual el setembre de 2023 (vs. 2,7%), el volum total se situa un 4,6% per sobre dels nivells de 2019 (+7,3% a Espanya). En l’últim any, la creació de llocs de treball a l’hostaleria, el transport i, sobretot, l’educació contraresta la destrucció al sector públic. Per la seva banda, la taxa d’atur és una de les més baixes del país: en el 2T 2023 es va situar en el 8,6% (11,6% a Espanya), per sota del tancament de 2019 (9,9%).

El consum està tenint una evolució menys positiva que la mitjana del país: en un context d’un fort encariment de la cistella de la compra, la caiguda de les vendes al detall (en volum) el 2022 va ser del 4,0% (–1,0 % a Espanya) i, tot i el repunt d’aquest any, un 5,3% interanual fins a l’agost (vs. 8,0%), continuen per sota dels nivells de 2019 (–0,7% vs. +2,8%).

En canvi, el comportament de la producció industrial està sent bastant millor que el de la mitjana, amb un dels creixements més intensos de totes les regions el 2022 (5,1% vs. 2,4% a Espanya); tot i la forta aturada patida enguany, segueixen millorant els registres del conjunt del país (0,8% interanual als mesos de gener-agost vs. –0,6%), tot superant els nivells anteriors a la pandèmia (+0,4% vs. –1,2%).

Les exportacions aragoneses de béns es van mostrar una mica menys dinàmiques que al conjunt d’Espanya el 2022, amb un creixement del 13,9% (vs. 22,9%), on destaquen les semimanufactures, en especial els productes químics, ferro i acer, i els béns d’equipament, bàsicament, maquinària industrial. Aquest any (amb dades fins a l’agost) frenen el seu avanç fins al 4,7% interanual, un ritme superior, en tot cas, al d’Espanya (1,8%), gràcies a l’impuls dels aliments i els automòbils, de manera que el volum total supera en un 30,6% les xifres de 2019 (vs. +32,6% en la mitjana nacional).