Setmana del 7 al 14 de juliol del 2023

Així, les vendes interiors de les grans empreses es van mantenir planes al maig (0,0% intermensual), tot i que en termes interanuals la taxa va accelerar fins al 2,1% (0,9% el mes anterior). Per destí, les vendes de consum van recular el 0,9% intermensual, mentre que les de capital van avançar el 3,4%. A la mitjana d’abril i de maig, les vendes interiors cauen un 0,1% respecte a la mitjana del 1T 2023, fet que apunta a un comportament modest de la demanda interna durant el 2T.

La inflació a Espanya confirma la caiguda al juny gràcies als aliments i l’energia. La dada final publicada per l’INE va confirmar la caiguda notable de la inflació general al juny (1,9% interanual des del 3,2% al maig), gràcies, principalment, a un efecte base en els preus en el component energètic, que va portar la taxa d’inflació del –19,6% del maig fins al –24,9% (aquesta caiguda en la inflació energètica va moderar la inflació general en 0,8 p. p.). Per la seva banda, la inflació nucli (que exclou energia i tots els aliments) es va mantenir inalterada en el 4,3%, en un context on els preus dels serveis van continuar donant alguns senyals de tensió. Finalment, la inflació dels aliments va continuar a la baixa, i va retrocedir 1,6 p. p. al juny fins a situar-se en el 10,0%. En aquest sentit, les lectures intermensuals tant d’aliments frescos com d’aliments elaborats van apuntar al fet que les pressions alcistes en els preus d’aquestes rúbriques s’han moderat considerablement (vegeu la Nota Breve).

De fet, l’indicador d’expectatives ZEW va decebre en caure més del que s’esperava al juliol, amb el percentatge d’enquestats que anticipa un deteriorament addicional de la situació pujant en 2,9 p. p., fins al 36%, mentre que el percentatge dels que confien en una millora baixa en 3,3 p. p., fins al 21%. En aquest context de debilitat econòmica, el Govern alemany ha reafirmat el compromís amb la tornada a la «normalitat fiscal» i ha presentat un pressupost per al 2024 amb què posa fi a tres anys d’estímuls fiscals extraordinaris. De fet, la despesa pública es retalla un 6% (només la partida de defensa es veu incrementada) i s’espera situar el dèficit públic al voltant del 0,4% del PIB (2,3% estimat per al 2023). A més, es reactiva la regla constitucional que limita l’increment anual del deute públic (debt brake) per reduir la ràtio de deute sobre el PIB des del 68% estimat el 2023. El document, que encara ha de ser aprovat pel Parlament, dona algunes pistes sobre la posició que adoptarà Alemanya en el debat en curs sobre la reforma de les regles fiscals.

Setmana marcada per l’aprovació inversora als senyals de desinflació al juny als EUA, tant des de l’òptica de preus del consumidor com del productor, que a més a més se sumen a altres dades de resiliència del cicle econòmic i del mercat laboral nord-americà. En balanç, els implícits del mercat monetari tanquen la setmana amb una reducció d’entre 5 i 10 p. b. per al tipus terminal cotitzat enguany tant per a la Fed com per al BCE. També la rendibilitat dels bons sobirans es va reduir amb força, amb caigudes de fins a 30 p. b. a les referències a 10 anys dels EUA i al voltant de 20 p. b. a la zona de l’euro, on les dades econòmiques continuen mostrant una pèrdua de dinamisme econòmic. La correlació entre les rendibilitats del deute sobirà i les accions va ser negativa una setmana més, amb pujades generalitzades als índexs borsaris. D’altra banda, el dòlar va patir una setmana de forta debilitat i es va depreciar un 2% davant dels principals socis comercials. Així, enfront el dòlar, l’euro es va apreciar fins als seus màxims de l’any (1,12 dòlars per euro), mentre que el ien es va apreciar un 3% (per sota de 140 iens per dòlar), per l’expectativa que el Banc del Japó pugui canviar el rumb de la seva política monetària ultralaxa. Finalment, pel que fa a les primeres matèries, el preu de la referència europea de gas natural (TTF holandès) es va reduir un 20% durant la setmana, en un context d’elevats nivells de reserves, especialment per a aquesta època de l’any. Pel que fa al petroli, el preu de la referència Brent va avançar un 4% durant la setmana fins a superar els 80 dòlars per barril, per la debilitat de la moneda verda i després dels anuncis de retallades en la producció i les exportacions de l’Aràbia Saudita i Rússia.

El BCE no té prou confiança en la inflexió de la inflació. El passat 15 de juny, el BCE va apujar els seus tipus oficials a 25 p. b. i va assenyalar com a «molt probable» un nou increment al juliol. Les actes d’aquesta reunió, publicades recentment, reforcen aquestes perspectives en assenyalar una preocupació dins del Consell de Govern sobre una inflació massa elevada durant massa temps. Tot i que les actes mostren una mica més de pessimisme respecte a l’activitat (els membres del BCE veuen dades pitjors del que han previst les seves projeccions i riscos a la baixa), a més d’una valoració positiva del descens que ja ha fet la inflació, també ressalten que, en la lluita contra les pressions de preus subjacents, el BCE encara no veu prou evidència per considerar que s’ha assolit un punt d’inflexió. En aquest sentit, les actes reflecteixen una discussió sobre la interacció entre els marges empresarials i els salaris, en què el BCE conclou que la política monetària té un paper clau per refredar la demanda agregada i així facilitar que els marges absorbeixin les pressions dels costos laborals. Tot això, sumat a les declaracions que diferents membres del BCE han anat fent des de la reunió, és conseqüent amb un nou increment de 25 p. b. en els tipus al juliol, un moviment plenament descomptat pels mercats monetaris.