Setmana del 5 a l'11 de desembre del 2022

Així, l’índex PMI per al sector serveis va tornar a terreny positiu després d’augmentar 1,5 punts fins a situar-se en 51,2 punts al novembre, per sobre del llindar que marca creixement (és a dir, 50 punts). Tot i això, les empreses del sector van continuar reportant pressions alcistes als costos pels elevats preus de l’electricitat, el gas i altres subministraments. Per la seva banda, l’índex de producció industrial (corregit de calendari i estacionalitat) es va reduir a l’octubre, per segon mes consecutiu, un 0,4% intermensual, de manera que la taxa interanual es va situar en el 2,5%, més modesta en els darrers sis mesos (+4,7% interanual de mitjana en el 3T). La reculada va ser generalitzada per components, entre els quals destaquen el de béns energètics i el de béns de consum durador (–2,8% i –1,9% intermensual, respectivament).

La publicació dels PMI de confiança empresarial per sota dels 50 punts (llindar que indica el creixement) suggereix que l’economia mundial es podria estar contraient des de començament del 4T 2022. D’aquesta manera, el PMI global compost es va situar en els 48 ,0 punts al novembre (enfront dels 49,0 punts a l’octubre), el quart mes consecutiu per sota dels 50 punts. Per sectors, el PMI manufacturer es va situar en els 47,8 punts (48,7 a l’octubre), mentre que l’índex del sector serveis es va enfonsar fins als 48,1 punts (49,2 a l’octubre), el mínim nivell en gairebé dos anys i mig. En positiu, cal destacar els senyals d’una suavització del ritme de contracció de l’activitat industrial a Europa. En negatiu, els subcomponents de comandes han intensificat la caiguda i han suggerit que la desacceleració de l’economia global podria prolongar-se.

Després de setmanes de recuperació als principals actius de riscos, els inversors van iniciar el mes de desembre amb una menor apetència pel risc, a l’avantsala de les darreres reunions d’aquest any tant de la Fed com del BCE i del Banc d’Anglaterra aquesta setmana. D’una banda, els senyals de resiliència en algunes dades econòmiques (com les enquestes ISM als EUA, vegeu la secció d’Economia internacional) posaven en dubte la possibilitat que els bancs centrals decideixin minorar el ritme de pujades als tipus oficials. D’altra banda, la contracció a les dades de fluxos comercials a la Xina va accentuar els temors d’una possible recessió mundial, malgrat la relaxació d’algunes mesures de la política COVID zero. Aquest darrer factor, juntament amb l’acord a la UE sobre un sostre en el preu del petroli rus i la decisió de l’OPEP+ de mantenir sense canvi els nivells de producció, va exercir pressió a la baixa en el preu del petroli, amb el barril de Brent cotitzant prop dels 75 dòlars, el nivell més baix des de l’inici de l’any. Per la seva banda, les principals borses internacionals van tancar la setmana amb lleugeres pèrdues i el dòlar retallava part de les caigudes recents davant les principals monedes. Als mercats de deute públic, la rendibilitat va fluctuar fins a tancar lleugerament a l’alça tant a Europa com als EUA, encara que amb certa tendència d’aplanament de les corbes. D’altra banda, a la zona de l’euro, el BCE va reportar que el segon repagament anticipat de TLTRO des que es van reajustar les seves condicions va ser de 447.485 milions d’euros, fet que, juntament amb els 296.294 milions d’euros de repagaments ja anunciats al novembre, va representar al voltant del 35% de la suma total de les operacions.

Els bancs centrals continuaran pujant els tipus, però a un ritme més baix. Aquesta setmana, la Fed i el BCE celebren les darreres reunions del 2022, un any marcat per un enduriment de la política monetària molt més ràpid i fort del que s’esperava fa tot just 12 mesos. I tot apunta que acabaran l’any amb nous increments de tipus per lluitar contra la inflació. En concret, preveiem que el BCE elevi el tipus depo fins al 2,00% i el refi fins al 2,50% (+50 p. b., després dels 75 p. b. de setembre i octubre), en línia amb el que cotitzen els implícits als mercats monetaris i amb els missatges emesos per la pròpia institució de pujar tipus a un ritme més moderat. A més, és probable que el BCE anunciï uns «principis generals» per reduir les reinversions del programa d’actius APP, tot això acompanyat d’una actualització del quadre macroeconòmic (en què probablement empitjoraran les previsions per a l’activitat de la zona de l’euro de manera moderada). Per la seva banda, esperem que la Reserva Federal augmenti els tipus oficials a 50 p. b. fins a l’interval objectiu 4,25%-4,50%, clarament dins el terreny restrictiu. A més, és molt probable que el banc central comuniqui la seva intenció de continuar pujant-los a l’arrencada del 2023 i mantenir-los per un temps en nivells restrictius, davant d’una inflació que, tot i moderar-se gradualment, encara es mantindrà elevada (vegeu la Nota Breve). Així, si es confirmés, la Fed i el BCE acabarien acumulant pujades de tipus en el conjunt del 2022 de 425 p. b. i 250 p. b., respectivament (enfront dels +50 p. b. i 0 p. b. que cotitzaven els mercats financers fa un any).