El temor a una recessió enterboleix l’estiu
El pessimisme dels mercats agita la calma estival. Lluny d’un estiu tranquil, la intensificació de les tensions comercials i geopolítiques que es descriuen en les pàgines següents d’aquest informe va desembocar, als mercats financers, en preocupació sobre les perspectives econòmiques globals i va donar lloc a un augment de l’aversió al risc. L’episodi es va saldar amb reculades de les borses, amb un augment de les primes de risc sobre el deute corporatiu de pitjor qualitat i amb una fugida cap a actius considerats més segurs, que va enfonsar encara més els principals tipus d’interès sobirans i va provocar sortides de capital de les economies emergents (les més quantioses des del novembre del 2016, segons les dades de l’Institute of International Finance). A més a més, l’intercanvi d’amenaces aranzelàries entre els EUA i la Xina es va intensificar amb la depreciació del renminbi, que va creuar la barrera dels 7 iuans per dòlar per primera vegada des del 2008. En aquest context d’inquietud, les mirades dels inversors es van dirigir cap a la Fed i el BCE, amb l’expectativa implícita que adoptaran una política monetària àmpliament acomodatícia en els propers trimestres. Les dues institucions tornen a escena al setembre, quan hauran de balancejar el desassossec de les cotitzacions financeres i la intensificació de la incertesa amb uns indicadors econòmics que, malgrat que s’han desaccelerat, no sembla que dibuixin un escenari tan negatiu com el que va agitar els mercats a l’estiu.
Les borses pateixen correccions, però es recuperen. L’escalada de les tensions comercials entre els EUA i la Xina va sacsejar les borses internacionals, i, en la primera setmana d’agost, els principals índexs van arribar a acumular pèrdues superiors al 5% i van registrar les pitjors sessions de l’any. Aquesta sacsejada inicial va donar pas a un to erràtic, en unes últimes setmanes d’agost en què es van combinar sessions de recuperació (basades en algunes declaracions conciliadores) amb altres de noves reculades. Això, sumat al comportament més afable registrat al juliol, va permetre que els parquets borsaris moderessin les pèrdues en el conjunt de juliol i d’agost, tant als EUA (S&P 500, –0,5%) com a Europa (Eurostoxx 50, –1,4%; DAX, –3,7%; CAC, –1,1%; MIB, +0,4%; Ibex, –4,2%, i PSI, –4,9%). No obstant això, a les dues regions, les cotitzacions dels sectors «cíclics» (és a dir, els més sensibles al cicle econòmic) van tenir un funcionament clarament inferior al dels «defensius» (el creixement dels beneficis dels quals és poc sensible al cicle), reflex dels dubtes sobre el creixement que generen les tensions comercials. Les economies emergents, per la seva banda, van acabar amb reculades més intenses (el –5,9% i el –8,5% en els índexs MSCI per a l’Àsia emergent i per a l’Amèrica Llatina, respectivament).
Els temors recessius es concentren en la renda fixa. Mentre que, malgrat les correccions de l’estiu, les cotitzacions borsàries continuen en cotes relativament elevades (especialment als EUA), els tipus d’interès sobirans reflecteixen un panorama més fosc. Si en l’anterior Informe Mensual ja comentàvem que els tipus dels EUA i d’Alemanya havien baixat fins a mínims, al llarg de l’estiu, s’han continuat enfonsant (–51 p. b. i –37 p. b., respectivament) davant el temor a un deteriorament intens de l’economia i l’expectativa d’una resposta de política monetària acomodatícia. És més, als EUA, la corba de tipus va accentuar la seva inversió, amb un tipus sobirà a 10 anys uns 50 p. b. i 5 p. b. per sota dels tipus a 3 mesos i a 2 anys, respectivament (situació que, històricament, ha anticipat una entrada en recessió, com hem analitzat a la nota «Sobre la inversió de la corba de tipus: preludi de recessió?», disponible a www.caixabankresearch.com). A Europa, per la seva banda, les primes de risc es van mantenir contingudes, i la reducció dels tipus sobirans fins a nous mínims històrics va ser generalitzada entre els països del nucli (tipus a 10 anys d’Alemanya, –0,70%; França, –0,40%) i de la perifèria (Espanya, 0,11%; Portugal, 0,13%), mentre que, a Itàlia, la prima de risc va disminuir amb força (–110 p. b.) davant la perspectiva d’un nou Govern de coalició menys bel·ligerant amb Europa.
La Fed abaixa tipus i apunta a noves retallades. Malgrat que l’última reunió, el 31 de juliol, es va produir abans de l’escaramussa entre els EUA i la Xina que va desencadenar les turbulències de l’estiu, la Fed va retallar de forma preventiva els tipus d’interès de referència en 25 p. b. (fins a l’interval 2,00%-2,25%), davant la combinació d’una inflació continguda i la persistència de riscos sobre l’escenari (la primera retallada en 10 anys). Pel que fa als últims indicadors econòmics, però, la Fed va mantenir una valoració positiva i va assenyalar que, malgrat que la inversió és llastada per la incertesa, el consum privat continua donant suport al creixement, gràcies a la fortalesa del mercat laboral. Probablement per aquest funcionament positiu dels indicadors, la decisió de reduir els tipus oficials no va ser unànime i els presidents de les Fed regionals de Kansas i de Boston van votar a favor de mantenir-los estables. De cara al setembre, però, les expectatives del mercat apunten, amb una probabilitat del 100%, al fet que la Fed retallarà de nou els tipus d’interès.
El BCE prepara nous estímuls monetaris. D’acord amb el viratge acomodatici de la Fed, al juliol, el BCE va preparar el terreny per anunciar un paquet d’estímul monetari al setembre. En concret, malgrat no modificar els tipus oficials, va esmentar que podria abaixar-los properament i va explicitar que, davant la persistència de riscos i de la feblesa del sector manufacturer, és necessària una política monetària àmpliament acomodatícia per donar suport a la recuperació de la inflació. En aquest sentit, el BCE va apuntar a mesures complementàries a la retallada de tipus, com reforçar l’orientació futura sobre els tipus d’interès (la qual cosa possiblement implicaria ajornar la data orientativa per a una primera pujada de tipus), reprendre les compres netes d’actius i la possibilitat de mitigar els efectes adversos que els tipus d’interès negatius poden tenir sobre el sector financer (per exemple, amb un sistema de tiering que gravaria amb tipus diferents els diversos trams de l’excés de liquiditat).
Les primeres matèries i les divises emergents es veuen arrossegades per la volatilitat financera. En un altre reflex dels temors dels mercats a un deteriorament accentuat de la demanda, al llarg de l’estiu, la majoria d’índexs de primeres matèries (productes agrícoles, metalls i energia) van flexionar a la baixa. En el cas concret del petroli, el preu del barril de Brent va recular gairebé el 10% en el conjunt de juliol i d’agost, malgrat que, en la reunió de l’1 i 2 de juliol, l’OPEP i els seus socis van acordar ampliar l’acord de retallades a la producció de cru fins al març del 2020 (retallada d’1,2 milions de barrils diaris en relació amb els nivells produïts a l’octubre del 2018). Per la seva banda, gairebé totes les divises emergents es van afeblir en relació amb el dòlar nord-americà.
