Les perspectives de creixement global s’estabilitzen

Els primers indicadors de l’any apunten a un optimisme prudent. Després de mesos de deteriorament, els indicadors econòmics globals es van estabilitzar en l’últim trimestre del 2019. Així ho reflecteix l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que va millorar en els dos últims mesos de l’any passat (fins als 51,7 punts al desembre), tot i que encara es manté en nivells continguts. Així mateix, les dades de creixement del PIB del 4T ja disponibles (sobre els EUA, la Xina, la zona de l’euro i Mèxic) ens indiquen que el creixement econòmic mundial es va apropar al 2,9% interanual en l’últim trimestre de l’any passat i va igualar el registre del 3T. La desacceleració del creixement global de l’any 2019 (s’estima que el PIB mundial haurà crescut el 2,9% el 2019, en relació amb el 3,6% del 2018) va ser el resultat d’una confluència de factors (afebliment del comerç global després de les tensions comercials entre els EUA i la Xina, incertesa al voltant del brexit i refredament generalitzat del sector manufacturer), així com de les dificultats específiques en certs països emergents (l’Índia, el Brasil i Rússia). De cara al 2020, s’espera una recuperació del creixement en aquests països, la qual cosa impulsarà la millora de l’activitat econòmica global (fins al 3,2%, segons les previsions de CaixaBank Research).

El balanç de riscos per al 2020 és menys negatiu, però continua sent apreciable. En concret, tant el relaxament de les tensions comercials entre els EUA i la Xina (que van signar un acord comercial de mínims al gener) com la formalització del brexit el 31 de gener haurien de comportar una reducció de la incertesa que ha llastat la inversió i el comerç internacional. A més a més, les principals economies continuaran tenint el suport de la política monetària, que va fer un gir acomodatici el 2019. Així i tot, encara hi ha riscos importants, ja que no es pot descartar una nova intensificació de les tensions entre els EUA i la Xina. A més a més, cal destacar també l’empitjorament de les friccions geopolítiques relacionades amb l’Iran, els riscos relacionats amb les elevades cotitzacions en diferents segments dels mercats financers i les vulnerabilitats de diferents economies emergents.

ESTATS UNITS

L’economia nord-americana va créixer un sòlid 2,3% el 2019. Aquesta xifra, tot i que inferior a la del 2018 (el 2,9%, amb una economia esperonada amb força per l’impuls fiscal aprovat al final del 2017), també es va situar per damunt del potencial del país (que estimem al voltant de l’1,9%). Es tracta d’un avanç notable, malgrat les mesures proteccionistes i les tensions comercials que el país va mantenir amb la Xina. En el 4T 2019, el creixement es va situar en el 0,5% en termes intertrimestrals i en el 2,3% interanual, amb el suport del consum privat, del consum públic i de la inversió residencial. En canvi, cal destacar que la inversió empresarial es va contreure de nou en termes intertrimestrals. És més, malgrat que la millora d’aquest component fos l’objectiu explícit de la reforma fiscal del 2017, la seva contribució al creixement en els dos últims anys ha estat moderada i per sota de les expectatives de la majoria d’analistes, mentre que el consum públic i el consum privat han mantingut contribucions elevades al creixement (vegeu el Focus «Bones perspectives de l’economia nord-americana, amb permís de la inversió», a l’IM12/2019). De cara al 2020, esperem que el creixement es re­­due­­ixi suaument fins a nivells més coherents amb el creixement potencial, tot i que l’economia continuarà comptant amb el su­­port d’una política monetària favorable (després de les tres retallades de tipus de la Fed el 2019) i mantindrà ritmes de creixement sòlids. Així ho confirmen les primeres dades disponibles per al primer trimestre, com l’índex de confiança dels consumidors elaborat pel Conference Board, que va augmentar fins al 131,6 al gener (el nivell més alt en els 5 últims mesos).

EUROPA

El brexit és oficial des del 31 de gener, després de la ratificació de l’acord a la Cambra dels Comuns i de l’aprovació al Parlament Europeu. El Regne Unit i la UE ja han iniciat un compte enrere d’11 mesos de transició per assolir un acord sobre la nova relació, i, durant aquest període, el Regne Unit continuarà formant part del mercat únic i de la unió duanera. Com ho ex­­plica el Focus «Les noves incògnites del brexit el 2020», en aquest mateix Informe Mensual, la quantitat de temes sobre els quals la UE i el Regne Unit s’hauran de posar d’acord (comercials, financers, duaners, relatius a la pesca i al moviment de les persones, etc.) és molt elevada, i el temps escàs. Per aquest motiu, la in­­certesa relacionada amb el brexit, malgrat que s’ha reduït, no desapareixerà i pot continuar afectant tant l’economia britànica com la dels països europeus.

2019, un any complicat per a la zona de l’euro. L’economia de la zona de l’euro va decebre els analistes que esperaven una recuperació al final de l’any, amb un creixement del PIB del 0,1% intertrimestral en el 4T 2019 (l’1,0% interanual). Així, després de la dada, la primera estimació per al còmput anual del 2019 se situa en l’1,2%, significativament per sota de l’1,9% del 2018. Amb aquesta dada, Europa es confirma com la principal víctima de l’empitjorament de l’entorn global el 2019, a causa, en part, de l’elevada obertura comercial i de la integració en l’economia global. A més a més, el sector manufacturer ha patit en especial, tant per la incertesa global com per un shock a la indústria automobilística. No obstant això, les manufactures han co­­men­çat a emetre petits senyals de millora. En concret, el PMI de manufactures de la zona de l’euro va millorar al gener, des dels 46,3 punts del desembre fins als 47,8, malgrat que encara es manté per sota del llindar dels 50 punts (que separa la zona expansiva de la contractiva). El 2020, l’economia de la zona de l’euro continuarà tenint el suport de la política monetària acomodatícia del BCE i es beneficiarà també d’una política fiscal moderadament expansiva. A més a més, a mesura que la reducció de les incerteses globals comentades més amunt comporti una recuperació gradual de la confiança, l’economia podria mostrar una mica més de tracció. Entre els riscos que podrien malmetre aquesta recuperació, destaquen un possible repunt de les tensions comercials amb els EUA, que encara han de de­­cidir si apugen els aranzels sobre les importacions d’auto­mòbils europeus, i el temor a un contagi als serveis i a la demanda domèstica, que, ara com ara, han resistit les dificultats de la resta de l’economia.

Alemanya, l’economia europea més gran, i focus principal de diversos shocks el 2019, va acabar l’any amb un creixement anual del 0,6%, una desacceleració intensa en relació amb el 2017 i el 2018, quan l’economia va créixer el 2,8% i l’1,6%, respectivament. No obstant això, les dades de sentiment empresarial dels últims mesos suggereixen que l’economia alemanya es comença a recuperar d’un any molt difícil. Així, tant el PMI de manufactures com el de serveis han augmentat de manera clara al setembre, que va ser el pitjor mes de l’any en termes de sentiment empresarial. Aquestes dades haurien d’alleujar els temors a la possibilitat que el sector serveis es contagiï de la recessió del sector manufacturer. D’altra banda, entre les dades de PIB del 4T que s’han publicat, van sorprendre negativament França i Itàlia. A França, el PIB va caure el 0,1% intertrimestral, llastat per una forta caiguda en existències en un trimestre en què el consum va continuar avançant el 0,2% malgrat les vagues dels últims mesos contra la reforma de pensions del president Macron. A Itàlia, el PIB es va contreure el 0,3% intertrimestral, la caiguda més forta des del 2013, la qual, tot i que encara no es disposa del detall per components, també reflectiria un llast per part de les existències.

EMERGENTS

A la Xina, la desacceleració de l’economia continua de forma gradual... amb el permís del coronavirus. El PIB va avançar el 6,0% interanual en el 4T 2019 (el 6,0% en el 3T), de manera que el còmput total de l’any es va situar en el 6,1%, 5 dècimes menys que el 2018. Malgrat que és la xifra més baixa des del 1990, es tracta d’un registre que compleix l’objectiu de creixement marcat pel Govern (que s’havia proposat un avanç del PIB entre el 6,0% i el 6,5%) i que és coherent amb la transició cap a una economia més terciaritzada. A més a més, les dades d’activitat del desembre van mostrar un to més dinàmic que a l’octubre i al novembre. Així, la producció industrial va avançar el 6,9% interanual (el 6,2% al novembre) i les vendes minoristes van créixer el 8,0% (el 8,0% al novembre). De cara als propers trimestres, aquests indicadors suggereixen que l’economia xinesa s’hauria de continuar alentint de manera gradual. No obstant això, en les últimes setmanes, l’emergència del coronavirus, un virus focalitzat a la regió xinesa de Wuhan, ha comportat quarantenes de ciutats senceres i el tancament de diversos aeroports. El seu cost econòmic és incert, tot i que l’experiència d’altres episodis (com el SARS dels anys 2002 i 2003, també centrat a la Xina) suggereix que aquests tipus de fenòmens són un llast significatiu per al funcionament econòmic, però que, alhora, estan limitats tant en el temps com en la geografia i van seguits d’un rebot econòmic (per les decisions de consum i d’inversió ajornades durant l’emergència sanitària). No obstant això, la major importància de l’economia xinesa i, en especial, la seva major integració en les cadenes de valor globals des del 2003 podrien comportar un impacte més fort del coronavirus.

L’activitat econòmica de Mèxic va decebre el 2019. El PIB va caure el 0,1% en el còmput total del 2019, després que la dada del 4T tornés a defraudar (el 0,0% intertrimestral i el –0,3% interanual). Aquest registre suggereix que les dificultats dels últims trimestres, intensificades pel mal comportament industrial i per la incertesa global, encara són molt presents. En aquest sentit, des de CaixaBank Research, esperem una recuperació molt gradual de l’economia mexicana, amb un avanç del PIB de l’1,1% previst per al 2020.