Un any excepcional per al sector de la restauració a Espanya

El sector turístic ha estat font de bones notícies per a l’economia espanyola des del final de les restriccions a la mobilitat i a la interacció social el 2022. Després de ser un dels sectors més afectats per les conseqüències de la pandèmia, el turisme espanyol ha experimentat una recuperació ràpida, que es va completar el 2023. En pa­­ral·lel, i beneficiat per aquesta extraordinària reactivació del turisme, el sector de la restauració també destaca com un dels més dinàmics. El sector va facturar prop de 100.000 milions d’euros el 2023, una xifra rècord, que representa un creixement del 9,2% en relació amb el 2022 i que supera en un 6% les vendes del 2019. A més a més, la restauració va marcar també màxims en el nombre d’afiliats, després d’ocupar 1,4 milions d’empleats el 2023, el 4,5% més que el 2022. No obstant això, la pandèmia ha forçat un cert procés de consolidació en els últims anys, ja que hi ha el 8% menys d’empreses de restauració actives, unes 232.000 empreses el 2023 que es distribueixen en 263.500 establiments, on predominen els bars i les cafeteries (el 62% del total).

Els indicadors de consum a partir de dades internes de despesa amb targeta confirmen aquesta dinàmica al sector de la restauració.1 Tal com es pot observar als gràfics adjunts, la despesa en restauració va patir una caiguda considerable a causa de les restriccions de la pandèmia (sobretot en les targetes estrangeres, a conseqüència de les restriccions a la mobilitat), però, des de mitjan 2021, la despesa amb targetes espanyoles (i, des del final del 2021, les estrangeres) ja supera els nivells del 2019. El 2023, la despesa ha continuat creixent amb força, sobretot la realitzada pels turistes estrangers. Aquest creixement reflecteix també l’augment de preus al sector (el 6,6% de mitjana el 2023), que, en gran part, ha traslladat els increments de costos que ha experimentat –cal no oblidar que la restauració ha estat exposada als increments del preu de l’energia i, sobretot, dels aliments.

Fins a quin punt aquesta recuperació del sector ha estat impulsada per l’auge del turisme internacional el 2023? Segons les dades internes, el 28% dels locals de restauració depenen de la despesa turística, i el 10% d’aquests locals depenen del turista internacional.2 Òbviament, la situació no és homogènia entre regions. La dependència del turista internacional és especialment elevada a les províncies amb més atractiu fora de les nostres fronteres: les Balears, Màlaga, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife serien les províncies més beneficiades, ja que, com a mínim, el 35% de la seva despesa procedeix de targetes estrangeres (en el cas de les Balears, més del 55%). Pel que fa a la despesa del turista domèstic,3 el patró no és tan clar com en el cas de la internacional, però cal destacar els casos d’Àvila, de Sòria, de Zamora, de Segòvia o de Terol, on la despesa del turista espanyol representa, com a mínim, el 50% del total de la despesa en restauració a la província.

Un cop assolides les xifres prèvies a la pandèmia, i en un context de normalització de les taxes de creixement de l’economia, els indicadors d’activitat turística continuen sorprenent de forma positiva. No obstant això, cal esperar que el creixement del sector turístic també tendeixi a normalitzar-se un cop assolits els nivells prepandèmia el 2023.4 Així i tot, preveiem un creixement de l’1,5% del PIB turístic el 2024, tot i que el començament de l’any està sent millor del que aquesta previsió indicaria. Atès aquest escenari, el sector de la restauració hauria de mantenir el bon to de l’any passat, tenint en compte les perspectives positives per a la despesa privada, gràcies al guany de capacitat de compra de les famílies (els salaris creixen per damunt de la inflació) i a les expectatives de moderació en els costos de producció.