La indústria agroalimentària espanyola: estructura empresarial i productivitat
L’agroalimentari és el principal sector de la indústria espanyola. És un sector amb un fort arrelament en el territori, que genera ocupació estable i que està molt obert a l’exterior. També es caracteritza per una estructura empresarial molt atomitzada, dominada per empreses petites i amb unes empreses grans menys productives que les homòlogues europees. L’augment de la dimensió empresarial i l’impuls de la productivitat de les empreses més grans, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies, ajudarien a incrementar la competitivitat d’un sector clau per a l’economia i per al conjunt de la societat.
La indústria agroalimentària1 contribueix de manera significativa a l’activitat econòmica, tal com ho avalen les principals xifres del sector: aporta el 2,9% del valor afegit brut (VAB) del conjunt de l’economia i el 20,3% del VAB del sector manufacturer, la qual cosa la situa com el primer sector industrial de l’economia espanyola. Espanya és el quart país que més contribueix a la producció d’aliments i de begudes a nivell europeu (el 10,5% del VAB de la indústria de l’alimentació i begudes de la UE), després d’Alemanya, França i el Regne Unit i per davant de països com Itàlia i els Països Baixos2.
Així mateix, l’ocupació a la indústria agroalimentària ha crescut de forma ininterrompuda en els sis últims anys i ha sumat 80.000 persones més des del 2T 2013, fins als 519.600 ocupats en el 2T 2019, la qual cosa representa al voltant del 19% de l’ocupació manufacturera. Amb unes exportacions de productes agroalimentaris superiors als 31.000 milions d’euros, contribueix a millorar la balança comercial espanyola, gràcies a un saldo comercial positiu equivalent al 0,6% del PIB (dades acumulades de 12 mesos al juny del 2019).
- 1. La indústria agroalimentària és un subsector de la indústria manufacturera i engloba la indústria de l’alimentació (CNAE C10), la fabricació de begudes (CNAE C11) i la indústria del tabac (CNAE C12). A més d’aliments aptes per al consum humà, també inclou la producció d’aliments per a animals i la producció de diversos productes intermedis que no són directament aliments o productes alimentaris (per exemple, pells).
- 2. Dades d’Eurostat (comptabilitat nacional) del 2017, últim any disponible.
L’agroalimentari és el primer sector industrial de l’economia espanyola. A més a més, Espanya és el quart país que més contribueix a la producció d’aliments i de begudes a la Unió Europea
Principals xifres de la indústria agroalimentària a Espanya
El sector, a més a més, genera riquesa no únicament a través de la pròpia activitat, sinó que també beneficia de manera indirecta la resta de l’economia, gràcies a la interrelació i a la capacitat d’arrossegament sobre altres sectors. Aquests efectes indirectes s’originen mitjançant l’activitat econòmica induïda per les compres de la indústria agroalimentària als seus proveïdors. Amb la finalitat de satisfer aquesta demanda, els proveïdors, al seu torn, incrementen les compres als seus proveïdors, els quals també generen valor afegit. Per computar l’efecte indirecte (o efecte arrossegament), s’utilitzen les anomenades taules input-output de l’economia espanyola estimades per l’INE (les més recents són per al 2015). D’aquesta manera, s’obté que, per cada 100 euros de valor afegit originats de manera directa per la indústria agroalimentària, el conjunt de l’economia genera de manera indirecta 153 euros addicionals, el «multiplicador» més elevat entre les branques industrials. Lògicament, els productes de l’agricultura, ramaderia i caça són els principals proveïdors del sector, seguits dels serveis de comerç a l’engròs i dels proveïdors d’energia, però també se’n beneficien altres sectors aparentment menys vinculats a la indústria agroalimentària, com els serveis jurídics i comptables o els productes químics. D’aquesta manera, la contribució directa i indirecta de la indústria agroalimentària equival al 7,3% del VAB total de l’economia.
La contribució de la indústria agroalimentària a l’economia espanyola és molt elevada, sobretot quan es tenen en compte els efectes indirectes: per cada 100 euros de valor afegit originats de manera directa per la indústria agroalimentària, el conjunt de l’economia genera de forma indirecta 153 euros addicionals
La indústria agroalimentària té un fort arrelament en el territori, ja que se sol localitzar a la vora de les explotacions agrícoles proveïdores de les primeres matèries que, després, són transformades en productes alimentaris elaborats. D’aquesta manera, el sector dóna feina a la força laboral local i contribueix al desenvolupament de les zones rurals i a la cohesió social.
Així mateix, és important destacar que el sector genera una ocupació relativament estable al llarg del cicle econòmic, en especial quan el comparem amb altres sectors. En efecte, si observem l’evolució de l’ocupació i el VAB en termes reals durant el període recessiu més recent (entre el 2007 i el 2014) en relació amb el sector manufacturer total, observem que la caiguda anual del VAB real va ser similar, però, en canvi, la destrucció d’ocupació va ser considerablement menor a la indústria agroalimentària. Aquest fenomen s’observa també a nivell europeu, tot i que la reculada de l’ocupació va ser menys intensa en aquest cas.
L’ocupació a la indústria agroalimentària és més estable
Variació anualitzada del VAB real i de l’ocupació entre el 2007 i el 2014 (%)
El sector agroalimentari té un fort arrelament en el territori, dóna feina a la força laboral local (de manera que contribueix al desenvolupament de les zones rurals i a la cohesió social) i genera una ocupació més estable al llarg del cicle econòmic
Si analitzem la composició del sector agroalimentari, format pel sector primari i per la indústria agroalimentària, observem que el component industrial ha anat guanyant pes i ha passat del 37,2% de l’any 2000 al 49,2% del 2017. De fet, Espanya és un dels països de la UE en què el component industrial ha anat adquirint més importància, la qual cosa demostra el notable creixement i desenvolupament de la indústria agroalimentària en les dues últimes dècades. No obstant això, el pes de la indústria en el conjunt del sector agroalimentari continua sent inferior a la mitjana de la UE (el 56%) i al de les economies amb un sector més industrialitzat, com Bèlgica, Irlanda, el Regne Unit o Alemanya. En aquest sentit, seria convenient aprofundir en una estratègia que redundi més en la transformació dels productes agraris abans de ser venuts al mercat intern o de ser destinats a l’exportació, per aportar, així, més valor afegit i més diferenciació dels productes espanyols als mercats internacionals.
Quins països europeus tenen el sector agroalimentari més industrialitzat?
Composició del sector agroalimentari en termes de VAB (%)
Una estratègia de negoci orientada a la transformació dels productes agraris aportaria més valor afegit i més diferenciació als mercats internacionals
D’altra banda, la indústria agroalimentària presenta una estructura empresarial molt atomitzada. De les 31.393 empreses que formen el sector, gairebé el 80% són microempreses amb menys de 10 empleats, mentre que les empreses amb més de 250 empleats no arriben a l’1% del total. No obstant això, les empreses grans aporten el 42% del VAB de la indústria agroalimentària i donen feina al 32% dels ocupats. La dimensió empresarial importa, perquè està directament relacionada amb la productivitat de les empreses3.
Les dades d’Eurostat sobre la productivitat per sector d’activitat i per dimensió empresarial revelen els següents resultats:
- Les empreses alimentàries4 presenten una productivitat inferior a la del conjunt del sector manufacturer (el –18,5%).
- Les empreses alimentàries grans són 2,4 vegades més productives que les microempreses i 1,6 vegades més productives que les de dimensió mitjana. Aquest patró d’increment de la productivitat amb la dimensió empresarial s’observa també al sector manufacturer i al conjunt de la UE.
- La productivitat de la indústria alimentària espanyola és similar a la del conjunt de la UE. No obstant això, hi ha diferències importants en funció de la dimensió empresarial. D’una banda, les pimes espanyoles (fins a 250 empleats) són més productives que les homòlogues europees, una dada significativa, ja que, per al conjunt del sector manufacturer, les pimes espanyoles són menys productives que les europees. De l’altra, les empreses alimentàries grans són menys productives a Espanya que al conjunt de la UE, un fet que també s’observa a la indústria manufacturera.
Les empreses petites dominen la indústria agroalimentària, però les grans ocupen més persones i aporten més valor afegit
Productivitat de les empreses en funció de la dimensió a Espanya i a la UE
Valor afegit brut per treballador (milers d’euros)
La indústria agroalimentària està formada per diferents subsectors molt heterogenis en termes de nombre d’empreses, valor afegit, ocupació i productivitat. La indústria càrnia i la fabricació de begudes se situen al capdavant pel que fa al valor afegit, mentre que la fabricació de productes de fleca i de pastes alimentàries destaca per l’elevat nombre d’empreses i d’empleats. De fet, l’elevada intensitat en l’ús de mà d’obra d’aquest subsector es reflecteix en una baixa productivitat laboral (el 32% per sota de la mitjana de la indústria agroalimentària). A l’altre extrem de l’espectre, les indústries del tabac, de begudes i de fabricació de productes per a l’alimentació animal són els subsectors amb la productivitat més alta.
Subsectors de la indústria agroalimentària
En aquesta tessitura, és necessari impulsar una estratègia per al sector que afavoreixi el creixement de les pimes i impulsi l’augment de la productivitat de les empreses més grans, per tancar, així, la bretxa de productivitat amb les homòlogues europees.
La innovació, la digitalització i l’adopció de les noves tecnologies s’erigeixen com les claus del futur de la indústria agroalimentària5, en especial en un context en què el sector s’enfronta, cada vegada més, a majors desafiaments, relacionats amb la gestió eficient de l’energia i dels recursos naturals i amb l’adaptació als nous patrons nutricionals dels consumidors.
- 5. En aquest sentit, les dades d’inversió en R+D del sector són poc encoratjadores. Segons l’enquesta sobre la innovació a les empreses de l’INE, la intensitat innovadora de la indústria agroalimentària és de 0,57, en relació amb el 0,89 del total de les empreses i l’1,23 de la indústria.
