Els costos de producció i la sequera afecten el sector agroalimentari espanyol

El sector agroalimentari espanyol travessa un moment conjuntural advers, derivat de la sequera i de les conseqüències de la forta alça dels costos de producció el 2021-2022, arran de la pandèmia, primer, i de la guerra a Ucraïna, després. Aquests dos elements van afectar de manera significativa el valor afegit brut (VAB) del sector primari el 2022, que va recular el 19,8% en termes reals (el –5,7% en termes nominals). En el 1S 2023, el comportament del VAB ha estat una mica més positiu, amb una reculada del –4,7% interanual, gràcies, en part, a l’estabilització dels costos de producció. No obstant això, el creixement del PIB total ha estat superior (el 3,2% interanual), de manera que el sector primari ha perdut pes en el conjunt de l’economia: mentre que, el 2021, representava el 3,0% del VAB total, en el 1S 2023, ha aportat el 2,5%.

La situació general de sequera prolongada que va afectar una gran part de la península ibèrica el 2022¹ ha persistit des de l’inici del 2023.² La falta persistent de precipitacions a la primavera i unes temperatures més càlides del normal han provocat una anomalia negativa de la humitat a la capa superficial del sòl i unes males condicions per a la vegetació i per als cultius en plena temporada de creixement.³ En conseqüència, s’estima que el rendiment dels cultius, ja molt afectat la temporada passada, s’ha reduït encara més en aquesta campanya.⁴

La producció vegetal a Espanya va disminuir el 13,6% el 2022, segons ho recullen els Comptes Econòmics de l’Agricultura. En concret, la sequera va reduir la producció de cereals
(el –24,3%), de fruites (el –20,7%), de plantes farratgeres (el –18,2%), de plantes industrials
(el –9,9%), d’hortalisses (el –7,5%) i de patates (el –7,0%). Només va créixer la producció de vi i most (el +1,4%) i d’oli d’oliva (el +6,4%) en la campanya passada (2021-2022), tot i que, com veurem a la secció següent, les estimacions per a la campanya 2022-2023 apunten a una reducció important de la producció també d’aquests productes. Així i tot, la puixança dels preus dels vegetals (el +19,9%) va permetre que la seva producció creixés en termes de valor (el +3,6%). En canvi, la producció animal es va veure menys afectada i va registrar un lleuger descens de l’1,5% el 2022. En termes de valor, va avançar de forma molt significativa (el +22,5%), gràcies a l’increment del seu preu (el +24,3%).⁵

Comparada amb la d’altres països europeus, la caiguda de la producció vegetal va ser molt més intensa a Espanya (del 13,6%, en relació amb el 4,6% al conjunt de la UE). El motiu són les majors dificultats que ha hagut d’afrontar el sector agroalimentari espanyol per les esmentades condicions climatològiques adverses i per un increment dels costos de producció una mica més intens a Espanya.⁶ Aquests aspectes, i les seves implicacions per a la competitivitat del sector agroalimentari, s’analitzen amb detall a l’article «El repte de mantenir la competitivitat del sector agroalimentari espanyol davant una conjuntura adversa», d’aquest mateix Informe Sectorial.

Les estimacions de la collita del 2023 no són encoratjadores. Segons l’avanç de superfícies i de produccions agrícoles (provisional, amb dades de l’avanç del maig),⁷ la producció de cereals d’hivern (blat, ordi, civada, sègol i triticale, el cereal híbrid procedent de l’encreuament entre blat i sègol) se situaria en 9 milions de tones (Mt) el 2023, en relació amb els 14,4 Mt del 2022 i amb els 19,3 Mt del 2021. Aquesta estimació implica una caiguda molt significativa dels rendiments dels cereals, tal com ho reflecteixen també les estimacions de la Comissió Europea.⁸ En concret, la Comissió xifra el rendiment del blat espanyol en 2,2 tones per hectàrea el 2023, una dada inferior al 2,8 registrat el 2022 i lluny de la mitjana de 3,5 dels 5 anys anteriors. Com es pot veure a la taula de la pàgina següent, els rendiments de l’ordi i del sègol han patit caigudes similars a Espanya, en contrast amb el millor funcionament de la mitjana de la UE.⁹

Els cultius d’estiu, en canvi, han patit menys els estralls del canvi climàtic. Segons apunta la Comissió Europea, el blat de moro en gra, gairebé tot de regadiu, no ha patit estrès tèrmic durant la floració i es troba en bones condicions. En canvi, la producció d’oli d’oliva ha patit un descens important i ha passat d’1.489.351 tones d’oli de la passada campanya a les 675.093 tones en la campanya 2022-2023, la qual cosa representa el 55% menys de producció i explicaria l’alça important del seu preu registrada recentment.¹⁰

Como hemos visto, aparte de la sequía, el segundo elemento que condiciona la evolución del sector agroalimentario español son los costes de producción. En este frente, las perspectivas son algo más favorables gracias al notable descenso de las cotizaciones de las materias primas agrícolas y de los precios de la energía en los mercados internacionales respecto a los niveles récord del año pasado.

En efecto, el índice de precios de materias primas alimenticias del Banco Mundial ha descendido un 31,5% entre el máximo que alcanzó en mayo de 2022 y agosto de 2023 (último dato disponible). La caída del precio de los fertilizantes es todavía más acusada (–46,4% desde su máximo de abril de 2022). Con estos descensos, se ha deshecho en gran medida el repunte de precios que siguió a la invasión rusa de Ucrania. Sin embargo, los precios siguen siendo muy superiores al promedio de 2019, antes de la pandemia, especialmente el de los fertilizantes, cuyo precio es el doble ahora que en 2019. A pesar de que Rusia anunció a principios de julio que no prorrogaría el acuerdo para la exportación de grano a través del mar Negro, los precios spot y del mercado de futuros de las materias primas agrícolas se han mantenido bastante estables, incluso con cierta tendencia bajista este verano. A esta tendencia habría contribuido una combinación de otros factores, como la ralentización de la actividad económica mundial, especialmente en China, la reorientación del comercio internacional de materias primas desde otros productores, y la publicación de unas previsiones muy positivas de producción agrícola mundial para la campaña 2023-2024 por parte del Departamento de Agricultura de los Estados Unidos (USDA).¹¹

El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals es comença a percebre en els preus que paguen els agricultors a Espanya. En concret, els costos dels inputs agraris han reculat l’11,2% entre l’agost del 2022 (quan van assolir el valor màxim) i el maig del 2023 (última dada disponible). Malgrat aquest descens, els costos se situen encara al voltant del 35% per damunt de la mitjana del 2019. Els costos energètics són els que més han disminuït des del màxim (el –42,3%), seguits dels fertilitzants (el –25,7%).

No obstant això, el component que pesa més en l’estructura de costos del sector primari és el pinso (el 54,4% del total el 2022), i el descens del seu preu encara és molt limitat (el –6,6% des del màxim del novembre del 2022). Atès que Espanya importa, aproximadament, la meitat del cereal destinat a l’alimentació animal, el descens del preu dels cereals als mercats internacionals hauria d’ajudar, en els propers mesos, a contenir la factura d’alimentar el bestiar.

Pel costat de l’oferta, la indústria alimentària pateix la pressió del fort augment del preu dels productes agraris (un input essencial per a la seva activitat) i, d’altra banda, pateix també els efectes de la feblesa de la demanda derivada del fort increment dels preus de l’alimentació. En conseqüència, la producció de la indústria de l’alimentació ha reculat l’1,8% interanual entre el gener i el juliol del 2023 i se situa encara el 2,3% per sota del nivell prepandèmia (mitjana del 2019). La fabricació de begudes també va recular en els set primers mesos del 2023 (el –1,7% interanual), però es tracta d’una correcció després del fort repunt que va experimentar el 2022 amb la reobertura del canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries) després de la pandèmia, una tendència positiva que s’ha prolongat enguany gràcies a l’excel·lent temporada turística. De fet, la producció de begudes se situa el 7,0% per damunt del nivell prepandèmia.

Així mateix, l’alça de preus del productor és menys intensa a la indústria de fabricació de begudes que en la de l’alimentació. En concret, l’índex de preus industrials en la fabricació de begudes ha augmentat el 15,8% en l’acumulat entre el 2021 i el juliol del 2023, en relació amb l’avanç del 29,1% a la indústria alimentària.

El mercat laboral evoluciona de forma favorable a la indústria agroalimentària: el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va ascendir a 474.000 persones a l’agost del 2023, el 2,1% més que un any enrere. En canvi, la força laboral del sector primari ha continuat reculant: l’afiliació va recular l’1,7% interanual a l’agost del 2023, i el sector compta amb 17.300 afiliats menys que un any enrere. Aquestes dades reflecteixen tant les dificultats que travessa el sector com el possible impacte de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) sobre la contractació: a l’agrari, el 46,9% dels assalariats perceben el nou SMI, un percentatge molt superior al 14,4% del sector serveis, al 7,5% de la indústria i al 3,8% de la construcció.¹²

Un aspecte molt positiu que paga la pena destacar és la reducció de la taxa de temporalitat al sector: en el 2T 2023, el 39,8% dels assalariats a l’agricultura tenien un contracte temporal, la qual cosa representa 13,8 p. p. menys que en el 2T 2021, abans que entrés en vigor la reforma laboral. Així i tot, aquesta taxa continua sent molt superior a la del conjunt de l’economia (el 14,7%), pel fet que és un sector amb una activitat molt estacional.

L’augment dels costos a totes les baules de la cadena alimentària, des del sector primari fins a la indústria transformadora, passant pel transport i per la distribució, s’ha anat traslladant al preu dels aliments que paga el consumidor final. A l’agost del 2023, l’IPC dels aliments va pujar el 10,1% interanual, una taxa encara inusualment elevada, però que representa una moderació considerable en relació amb l’avanç màxim del 15,7% registrat al febrer del 2023. Les perspectives són que la inflació dels aliments es vagi suavitzant, gràcies a la notable reducció dels preus dels productes agrícoles als mercats internacionals i dels costos de transport (vinculats al preu del petroli), malgrat que, de tota manera, continuarà sent elevada pel retard amb què se solen transmetre els xocs de preus al llarg de la cadena alimentària.¹³ A més a més, hi ha alguna evidència que podria existir una certa asimetria en la resposta dels preus de consum. És a dir, davant les caigudes que s’observen recentment en els preus d’algunes primeres matèries, els preus de consum podrien reaccionar a la baixa de forma més lenta que quan van pujar en encarir-se aquests mateixos inputs.¹⁴ Així i tot, la incertesa sobre l’evolució del preu dels aliments és elevada, ja que estan condicionats per múltiples factors, com els fenòmens meteorològics extrems no solament a Espanya i a Europa, sinó a tot el món, inclòs El Niño, un fenomen climatològic que sol provocar onades de calor i sequera a la regió indopacífica i que, per tant, redueix les collites i pressiona els preus dels aliments cap amunt.¹⁵ L’alça recent del preu del petroli, si acaba sent més persistent del que s’esperava, també podria ser un obstacle addicional en la moderació dels preus dels aliments.

Segons l’índex de les vendes al detall de l’INE, les vendes en alimentació van créixer el 13,5% interanual en el 1S 2023 a preus corrents (és a dir, augmenta la despesa nominal en aliments), però l’augment va ser tot just del 0,5% a preus constants (la quantitat consumida es manté). L’indicador del Monitor de Consum de CaixaBank Research, basat en els pagaments amb targetes en supermercats i en establiments d’alimentació (despesa nominal), mostra un increment al voltant del 18% interanual des de l’inici d’enguany.

El fort augment dels preus fa imprescindible analitzar les dades del sector exterior en termes de valor i de volum de forma diferenciada. Així, en termes nominals (valor), les exportacions agroalimentàries espanyoles han continuat avançant a bon ritme i van registrar un creixement del 6,3% interanual en l’acumulat del gener al juny del 2023, fins a assolir els 71.000 milions d’euros (acumulat de 12 mesos). En canvi, en termes reals (volum), les exportacions agroalimentàries van recular el 9,1% interanual en el 1S 2023. Aquest descens va ser molt intens per a determinats productes, com els cereals (el –45,6%) o les llavors oleaginoses (el –40,3%), la producció dels quals es va veure reduïda per la sequera. En tot cas, el fort increment del preu d’aquests productes ha esmorteït la caiguda en termes de valor. D’altra banda, al voltant del 25% de la cistella de productes exportats creix tant en volum com en valor. Entre aquests productes, destaquen pel seu elevat pes les begudes (que inclouen el vi), les conserves, els productes pesquers i, amb un avanç molt significatiu, els productes de molineria (el 56% interanual en el 1S 2023 en termes de volum).

En definitiva, malgrat l’alça de preus dels productes agroalimentaris, les xifres d’exportacions del sector continuen sent raonablement positives, en especial si es té en compte el context advers marcat per la reducció de la producció agrària, uns costos de producció que continuen sent elevats i una demanda internacional que mostra certs signes de feblesa. En aquest sentit, un factor que juga a favor és l’elevada competitivitat de la qual gaudeix el sector agroalimentari espanyol, un aspecte que analitzem detalladament al pròxim article d’aquest Informe Sectorial.