La inflació espanyola ha repuntat amb força en els últims mesos. A l’agost del 2016, quan encara estava en terreny negatiu (el –0,1%), va iniciar una forta tendència alcista i, al febrer del 2017, va assolir el 3,0%. Aquest repunt s’ex­­pli­­ca en la seva totalitat per la pujada del preu del petroli i de l’electricitat. De cara als propers mesos, però, hi ha dues qüestions que preocupen. D’una banda, com impactarà aquest repunt, fins ara circumscrit als components energètics de l’IPC, sobre el preu de la resta de béns. I, de l’al­­tra, si l’impacte sobre la inflació espanyola serà superior al de la zona de l’euro, ja que això podria erosionar els guanys de competitivitat dels últims anys.

La pujada del preu del petroli afecta la inflació per tres vies diferents. En primer lloc, té un impacte directe sobre el preu dels carburants. Aquest efecte és més intens a Espa- nya que a la zona de l’euro, perquè els carburants pesen el 7,7% en l’IPC espanyol, mentre que només pesen el 4,2% a la zona de l’euro, i perquè els impostos de suma fixa són inferiors a Espanya, de manera que el preu del carburant fluctua més en línia amb el del petroli. En segon lloc, hi ha els efectes indirectes sobre altres components, per l’increment dels costos de producció intrínsecament vinculats al petroli (per exemple, els preus del transport). A més a més, en tercer lloc, cal sumar els anomenats efectes de segona ronda, que es produeixen a conseqüència dels canvis en les expectatives d’inflació dels agents econòmics i que, per exemple, poden afectar les negociacions salarials.

Una manera de mesurar aquests tres efectes, tant per a Espanya com per a la zona de l’euro, és el desglossament de l’IPC en 94 components. Per a cada component, es calcula la correlació amb el preu del petroli1 i es classifiquen els components en dos grups, en funció de si tenen o no una correlació significativa. Tot seguit, es construeix un índex de preus sintètic utilitzant, només, els components no correlacionats amb el preu del petroli. Així, la diferència entre la inflació observada i la sintètica il·lustra la influència del preu del petroli sobre el preu de la resta de béns.

El primer resultat que s’extreu d’aquest exercici és que, en els 15 últims anys, els components correlacionats amb el petroli en l’IPC espanyol pesen més que en l’IPC de la zona de l’euro. En concret, a Espanya, els components correlacionats (que s’exclouen de l’índex sintètic) tenen una ponderació conjunta del 59,1%. Aquest percentatge queda molt per damunt del de la zona de l’euro, on els components exclosos pesen el 36,7%. Les diferències més significatives entre Espanya i la zona de l’euro es donen en restaurants i en serveis d’allotjament, amb un pes combinat del 13,8% en l’IPC espanyol. En tots dos casos, la correlació amb el preu del petroli és alta a Espanya, mentre que, a la zona de l’euro, és gairebé nul·la.

En el cas espanyol, el major pes dels components correlacionats amb el petroli propicia que la inflació augmenti més que a la zona de l’euro en cas d’un episodi d’encariment del cru. Així, en l’escalada de preus del petroli del 2007-2008, l’efecte d’aquest augment sobre la inflació espanyola va ser de 4,1 p. p. (diferència entre la inflació observada i la sintètica a l’agost del 2008), mentre que, a la zona de l’euro, va arribar fins als 2,3 p. p. al novembre.

Al gener i al febrer, ja hem assistit als efectes directes, i potser, en part, als indirectes, de la pujada del petroli. Cal esperar el mateix que en el passat amb els efectes de se­­go­­na ronda? Hi ha raons per pensar que les reformes es­­tructurals dels últims anys, i la desindexació de la inflació que han comportat (costos laborals, pensions i taxes pu­­bliques), podrien fer que, aquesta vegada, la història s’es­­crivís de forma diferent.

1. En concret, per a cada component i s’estima el model \(\textstyle\prod_t^{comp\;i}=\alpha+\beta_i\cdot\prod_{t-1}^{comp\;i}+\mu\cdot\prod_{t-j}^{petroli}\), on j = 0, 1, 2 o 3 i π indica la variació interanual de l’índex de preus.