Situació financera de les famílies a Espanya
A poc a poc, es van publicant dades que permeten analitzar amb detall l'impacte que ha tingut la recessió sobre les finances de les llars. Aquest és el cas de l'Enquesta Financera de les Famílies (EFF) del 2011, una font d'informació privilegiada que permet analitzar l'evolució de la renda, els actius i els passius de les llars en funció de diverses característiques.
El 2010, la renda mitjana de les llars era de 25.400 euros, el 8,5% inferior a la del 2007.(1) No obstant això, no totes les llars es van veure afectades per igual: els descensos més importants es van concentrar en les de renda mitjana i baixa. Les llars amb una renda situada entre els percentils 20 i 60 van experimentar un descens de la renda del 10%, aproximadament, en termes reals. En canvi, les llars amb rendes superiors al percentil 80 van experimentar un lleuger augment.
El valor dels actius acumulats per les famílies va patir un descens important, que, en aquest cas, sí va ser generalitzat a tots els trams de renda. En gran part, això va ser degut a la pèrdua de valor dels actius reals, que és on es concentra la riquesa de les llars espanyoles. En concret, per al conjunt de les llars, el valor dels actius reals com a proporció del valor dels actius totals va passar del 89,1% del 1T 2009 al 84,4% del 4T 2011. És especialment rellevant el canvi que es va produir a les llars amb rendes més elevades, les que se situen per damunt del percentil 90. Per a aquestes llars, una part de la caiguda del valor dels actius reals va ser compensada per un augment dels actius financers, de manera que el descens del pes dels actius reals va ser superior: del 84,2% al 76,2%.
Malgrat que, entre el 1T 2009 i el 4T 2011, el valor dels actius ja havia començat a caure, el procés de despalanquejament de les llars encara no s'havia iniciat. El deute pendent mitjà ascendia a 42.900 euros en el 4T 2011 (38.700 en el 1T 2009), el 62,5% del qual estava destinat a l'adquisició de l'habitatge principal i el 24,4% a la compra d'altres propietats immobiliàries. La càrrega financera, definida com la ràtio de pagaments per deutes com a percentatge de la renda de la llar, es va reduir lleugerament per al conjunt de les llars, fins al 18,0% (el 19,1% en el 1T 2009), tot i que, per a les rendes més baixes, es va produir un increment notable, en concret del 39,2% al 46,2%. Finalment, de l'EFF també destaca que, entre el 2008 i el 2011, la proporció de llars endeutades es va mantenir al voltant del 50% i que el deute com a proporció dels actius totals va augmentar en 1,2 p. p., fins a l'11,5%.
Amb les dades publicades, només podem analitzar l'impacte inicial de la crisi. Per obtenir una visió completa, caldrà esperar l'EFF del 2014, que es publicarà d'aquí a tres anys. Però, si tenim en compte que el 2011 ja s'havien destruït dues terceres parts dels llocs de treball que s'han acabat perdent, tenim una idea de l'abast que, probablement, haurà tingut la recessió sobre les finances de les llars espanyoles.
(1) La mediana (percentil 50) és el valor que, si ordenéssim tots els conciutadans de menys a més pel que fa a aquesta variable, deixaria el mateix nombre d'individus per davant i per darrere. En l'anàlisi del comportament de la renda, dels actius i dels passius, la mediana representa una aproximació millor als valors més típics de la distribució que la mitjana, ja que, en general, aquestes variables presenten valors molt elevats per a un nombre relativament reduït de famílies. Aquesta característica anòmala de la distribució afecta la mitjana, però no a la mediana.
