Renda variable: un mercat amb potencial
L'any 2014 ha estat positiu per a la renda variable a nivell global: l'índex MSCI World Local Currency amb dividends ha presentat una rendibilitat propera al 10%. És cert que s'han observat disparitats molt notables entre països i sectors, però això no entela el bon comportament agregat, que, previsiblement, tindrà continuïtat el 2015.
Una primera qüestió que cal considerar és l'entorn macroeconòmic. De cara a l'any que comença, el consens d'analistes i la majoria d'organismes internacionals coincideixen a pronosticar que l'economia internacional accelerarà el pas i que la taxa d'inflació global es mantindrà en nivells baixos. És a dir, un retorn que alguns, per analogia amb la rondalla infantil, qualifiquen d'«economia Goldilocks»: ni massa freda per tenir por de la recessió, ni massa calenta per preocupar-se per la inflació. Un clima macroeconòmic temperat ha estat, habitualment, favorable per a les borses, però adquireix ara una importància singular, perquè és clau per a la continuïtat d'un element decisiu del marc financer dels últims anys: l'abundància de liquiditat. Malgrat les divergències entre les estratègies dels principals bancs centrals, en conjunt, es mantindrà un to monetari ultralax el 2015 (les mesures expansives del BCE i del Banc del Japó agafaran el relleu a les de la Fed), la qual cosa assegurarà unes condicions de liquiditat molt folgades a nivell global. A part de facilitar el finançament de les empreses i de reduir els costos financers, aquest factor impulsa les borses mitjançant el search for yield: els inversors insatisfets amb el baix nivell dels tipus d'interès dels actius monetaris i del deute públic incrementen el pes de la renda variable en les carteres. Al llarg del 2014, ja s'ha observat un increment del transvasament de fluxos de capitals des dels bons sobirans cap als mercats d'accions, i cal esperar que, el 2015, es mantingui aquesta tendència.
Un segon aspecte destacable de l'entorn global és l'abaratiment de les primeres matèries i, en concret, de l'energia. Aquest factor té un doble efecte positiu. D'una part, redueix els costos de producció empresarials, la qual cosa permet l'ampliació dels marges. De l'altra, serveix d'estímul per a la despesa de les famílies. Malgrat que actuï, també, com una amenaça deflacionista, aquest impacte hauria de quedar neutralitzat gràcies a les polítiques monetàries acomodatícies, a la millora dels salaris reals i a la reactivació del crèdit. La perifèria europea seria l'àrea més beneficiada per aquest efecte, ja que presenta les taxes d'importacions energètiques sobre el PIB més elevades. A més a més, la zona de l'euro comptarà amb una tercera basa addicional: la depreciació de l'euro, que ajudarà a millorar els ingressos de les empreses europees per la via de les exportacions.
Aquests tres elements centrals de l'entorn global (liquiditat, preu de les commodities i tipus de canvi) s'orienten de manera molt propícia per a les borses europees. De fet, el consens d'analistes borsaris anticipa que l'augment del benefici per acció de les empreses europees serà molt apreciable. Per als EUA, es pronostica que el creixement dels beneficis continuarà sent positiu, tot i que modest, atesos factors com l'augment dels costos salarials. A més a més, l'estratègia de normalització monetària de la Fed podria provocar un augment dels tipus d'interès en dòlars, la qual cosa incrementaria la taxa de descompte i, de retruc, reduiria els múltiples de valoració (PER, etc.) de la borsa nord-americana. Per la seva banda, per a les companyies emergents, els pròxims trimestres es presenten més difícils, a conseqüència de la desacceleració del creixement de les seves economies, de la depreciació continuada de les seves divises i de la caiguda dels ingressos derivats de les exportacions de primeres matèries. Des del punt de vista sectorial, i d'acord amb els arguments anteriors, tot sembla indicar que les empreses vinculades a l'evolució del preu del barril de cru haurien de ser les més perjudicades, seguides de les empreses amb activitats vinculades a les primeres matèries. En canvi, l'augment de la renda disponible, derivat de l'abaratiment de l'energia i de la millora de les condicions de finançament, hauria de donar suport a les cotitzacions dels sectors cíclics i de consum, com els de la distribució, el retail, els transports, les línies aèries i els automòbils.
També hi ha continuïtat, en relació amb el 2014, pel que fa als riscos que planen sobre aquest panorama Goldilocks. En concret, les tensions geopolítiques, l'estratègia de normalització monetària de la Fed, les forces deflacionistes a la zona de l'euro i l'abast de l'alentiment de l'economia xinesa continuen copant la llista d'amenaces que cal vigilar.
