La inclusió financera a l'Índia i els reptes per a la banca

Contingut disponible en
Denis Nakagaki
8 de gener de 2016
Rollos de billetes de rupias indias

La inclusió financera, un aspecte clau per a l'avanç dels països en desenvolupament, és un gran desafiament per a l'Índia. En un país on més de 265 milions de persones (el 21% de la població) viuen amb menys d'1,9 dòlars al dia, la reducció de la pobresa i de la desigualtat econòmica és un dels objectius socials més importants. En aquest context, la inclusió financera és una mesura fonamental per aconseguir aquesta meta. Sense un accés a serveis financers bàsics, els individus pobres i les empreses petites han de dependre dels estalvis o d'altres fonts informals de recursos per invertir en educació, crear una empresa o afrontar accidents o sinistres. En termes macroeconòmics, la inclusió financera augmenta l'estalvi, promou la inversió i el consum de béns duradors i, en última instància, afavoreix el creixement econòmic.1 En aquest article, analitzem el grau d'inclusió financera a l'Índia i els principals reptes del procés.

La inclusió financera a l'Índia ha millorat de manera significativa en els últims anys. Entre el 2011 i el 2014, més de 175 milions de persones van passar a tenir un compte bancari, xifra que re­­­presenta el 18% de la població. Arran d'aquest notable avanç, l'accés als serveis financers a l'Índia és alt en comparació amb el d'altres països d'ingressos mitjans i baixos i és inferior al d'uns pocs països, com, per exemple, Kenya, on la popularitat de la banca mòbil ha impulsat la inclusió financera. Malgrat aquesta evolució, el 2014, més de 600 milions de ciutadans indis (el 47% de la població) no tenien un compte bancari en una institució financera formal. De manera similar, el país presenta una de les taxes d'informalitat del sector financer més altes del món, atès que el 12% de la població adulta té préstecs per canals no formals.

Per promoure un progrés encara més intens de la inclusió financera, el Govern va impulsar, el 2014, el programa Pradhan Mantri Jan Dhan Yojana (PMJDY, per les sigles en hindi de Pla del primer ministre en relació amb els diners dels ciutadans). Entre l'agost del 2014 i el començament de desembre del 2015, el programa ha aconseguit que s'obrissin més de 194 milions de comptes.2 Com els bancs estatals representen el 70% dels actius del sistema bancari, el Govern els va encomanar la tasca de ser el principal vector d'inclusió financera pel costat de l'oferta, de manera que, actualment, són responsables del 78% dels comptes creats sota aquest programa. El pla s'ha beneficiat de la iniciativa del Govern d'oferir una targeta biomètrica única (Aadhaar)3 a cada ciutadà indi, la qual cosa ha facilitat el compliment dels requisits d'identificació de clients (know your client). D'altra banda, també cal destacar que, a l'abril del 2014, el Reserve Bank of India, banc central i supervisor financer del país, va concedir dues llicències bancàries condicionades al fet que el 25% de les oficines dels nous bancs estiguessin en regions rurals, amb l'objectiu d'afavorir, precisament, la inclusió financera. Aquesta promoció de la competència és fonamental per a la inclusió financera, ja que incentiva els bancs tradicionals (públics) a innovar per poder oferir serveis financers a nous segments de clients.

Com a part del PMJDY, les autoritats han promogut una sèrie d'incentius per estimular la demanda de comptes bancaris. En establir que els pagaments de subsidis governamentals i d'altres ajudes socials es tramitessin mitjançant els nous comptes, el Govern va crear incentius per a la seva obertura. Al seu torn, l'Estat s'ha beneficiat d'una reducció de les despeses d'administració d'aquestes transferències, ha previngut la corrupció i ha augmentat el control sobre els destinataris últims dels beneficis, ja que cada compte bancari està associat a una targeta única d'identitat.4,5 A més a més, associats als comptes bancaris, es van incloure altres productes financers subsidiats pel Govern, com targetes de dèbit, assegurances d'accidents i de vida i plans de pensions.

Totes aquestes mesures d'inclusió financera han afavorit de manera particular certs grups socials tradicionalment exclosos del sistema financer, com els agricultors i els jornalers. El programa ha permès obrir comptes conjunts per a aquests treballadors i ha fet que aquests grups siguin més atractius per als bancs, ja que generen més transaccions i tenen una millor capacitat financera per operar de forma cooperativa. Finalment, el programa d'inclusió financera es beneficia de les anomenades externalitats de xarxa, per les quals la utilitat que els nous clients obtenen de l'accés als serveis financers depèn del nombre d'individus que també hi tinguin accés. En aquest cas, la inclusió de determinats grups en el sistema financer crea una massa crítica de nous clients, la qual cosa facilita que interactuïn entre si i amb altres segments de la societat, i augmenta l'interès i la competència per part dels bancs, en enfocar-se a aquest segment de mercat. Aquesta situació afavoreix la creació de productes financers destinats a aquests nous clients i, en conseqüència, creix el seu interès per obtenir aquests nous productes financers.

El gran repte per a la banca és poder rendibilitzar els nous milions de clients amb ingressos molt baixos. Perquè aquest model de negoci sigui sostenible, es requereix escala, costos operatius molt reduïts i una oferta de productes financers específics per a aquests segments de clients, basada en serveis de transaccionalitat, en productes simples d'estalvi i en assegurances. Actualment, les taxes d'utilització dels nous comptes del programa PMJDY continuen sent baixes, ja que el 34% té un saldo zero, mentre que el total de dipòsits puja a 4,1 milers de milions de dòlars (una mitjana de 20 dòlars per compte).6

La implementació de nous models de negoci i la utilització de les noves tecnologies seran imprescindibles perquè la inclusió financera sigui sostenible. La mediació d'agents o de corresponsals (per exemple, correus, benzineres o altres establiments) ja ha permès una significativa reducció dels costos del PMJDY, ja que el cost de l'obertura d'un compte a través d'aquests canals és una quinzena part del que representaria per a una oficina bancària. Segons estimacions de mercat, el cost d'obrir i de mantenir els nous comptes sota el programa PMJDY és de 3-4 dòlars anuals per compte. L'State Bank of India, el banc estatal més gran del país, ha estat pioner a l'hora d'utilitzar aquest canal, que ha representat el 90% dels comptes que s'han obert sota el programa.7 Per facilitar-ne l'ús, es distribueixen terminals portàtils als carters, que permetran l'autorització de transferències mitjançant les targetes d'identitat Aadhaar, de manera que s'elimina la necessitat que una persona es desplaci a una agència o a l'oficina d'un corresponsal. Finalment, la digitalització i l'ampliació de l'ús del mòbil per a transaccions bancàries contribueixen a augmentar l'escala de les transaccions. Malgrat que la taxa de penetració dels mòbils a l'Índia és elevada, l'ús per a les transaccions és baix en relació amb altres països en desenvolupament, a causa de les diferències de plataformes i de procediments adoptats pels bancs.8 Per facilitar la digitalització de la banca índia, la National Payments Corporation of India desenvolupa una interface única de pagaments basada en la targeta biomètrica Aadhaar.

En el futur, una major inclusió financera haurà d'anar acompanyada, també, d'una major alfabetització financera i de l'expansió de registres de crèdit per evitar els riscos associats a un increment de l'endeutament. L'educació financera dels nous clients i dels agents o dels corresponsals és particularment important, ja que una gran part no havien tingut mai accés a serveis financers formals fins a la posada en marxa del PMJDY. Finalment, la utilització de les targetes biomètriques Aadhaar podrà contribuir a generar i a mantenir noves bases de dades de crèdits, la qual cosa facilitarà les estimacions de potencials pèrdues i la fixació del preu dels nous productes financers.

Denis Nakagaki

Departament d'Estratègia Bancària, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Vegeu «The Global Findex Database 2014. Measuring Financial Inclusion around the World», Banc Mundial, abril del 2015.

2. Vegeu «Progress Report, Pradhan Mantri Jan Dhan Yojana», Ministeri de Finances, Govern de l'Índia, desembre del 2015.

3. L'Aadhaar (en hindi, «fundació») és el document nacional d'identitat de l'Índia, que inclou informació biomètrica de cada persona (fotografia, empremtes dactilars

i iris) i redueix el nombre d'identitats duplicades o falses.

4. Vegeu «The Opportunities of Digitizing Payments», Banc Mundial, agost del 2014.

5. Vegeu «India: Jump-Starting Financial Inclusion», Institute of International Finance, juny del 2015.

6. Vegeu la nota núm. 2.

7. Vegeu la nota núm. 5.

8. Vegeu «Report of the Technical Committee on Mobile Banking», Reserve Bank of India, febrer del 2014.

Denis Nakagaki
    documents-10180-2466440-c1601IM_D4_01_OK_Illust_fmt.png
    documents-10180-2466440-c1601IM_D4_02_CAT_Illus_fmt.png