Xina: la política de la parelleta i els seus possibles efectes sobre el creixement
Les perspectives de creixement de la Xina a mitjà i a llarg termini pateixen un fenomen poc comú entre els emergents: l'envelliment de la població a conseqüència de la disminució de la taxa de fertilitat i de l'augment de l'esperança de vida. Per retardar aquest fenomen, el Partit Comunista, en la sessió anual de l'octubre, va proposar la suspensió de la política del fill únic, introduïda al país entre el 1978 i el 1980, i va permetre a totes les parelles tenir dos fills lliurement. Com afectarà la mesura el creixement econòmic del país a mitjà termini?
Un primer element que cal tenir en compte és que el fort descens de la taxa de fertilitat de la Xina és anterior a la política del fill únic i respon a altres mesures que, com aquella, promovien el control de la natalitat. En particular, l'enfonsament més important de la taxa de fertilitat, del 5,8 el 1970 al 2,7 el 1978,1 va ser afavorit per la campanya «més tard, més separats i menys», en què s'aconsellava a les dones que es casessin més tard i que tinguessin menys fills i més espaiats.
A més a més, un segon element rellevant és que la mesura del fill únic gaudia d'excepcions importants i era menys restrictiva del que el nom ens podria fer pensar. Ja al començament dels anys vuitanta, es van permetre dos o més fills per parella a les zones rurals, que, en aquells dies, concentraven més del 80% de la població. En la dècada dels noranta, aquesta xifra es va reduir lleugerament, fins al 70%, i, al final dels anys 2000, es va situar per sota del 50%. Així mateix, a partir del 1986, el Govern va permetre dos fills a un gran nombre de famílies que complissin certs requisits, com que un dels progenitors fos fill únic. Malgrat aquestes importants excepcions, la taxa de natalitat va continuar disminuint, dels 2,7 fills per dona de les acaballes dels anys setanta a l'1,55 actual, de manera que, més enllà de la limitació del descendent únic, s'han argumentat altres factors per explicar la caiguda continuada, com l'elevat cost de criar un fill, en especial a les ciutats, el profund impacte cultural de les polítiques de natalitat o l'increment del nivell educatiu de les dones.
Per fer-nos una idea del possible efecte de la supressió de l'anomenada política del fill únic, considerem dos escenaris sobre l'evolució de la població xinesa realitzats per les Nacions Unides.2 En concret, l'escenari alt captura la probable evolució de la taxa de fertilitat a causa de la supressió de la mesura demogràfica: comporta un augment ràpid de la taxa de fertilitat, que se situaria lleugerament per damunt dels dos fills per dona ja el 2020 i en els 2,25 el 2050. En canvi, l'escenari baix assumeix una taxa de fertilitat que continua disminuint i se situa en l'1,25 el 2050, resultat que s'acomodaria a una situació de continuïtat de la restricció del fill únic. Malgrat la gran diferència entre els dos escenaris, la força laboral cau en els dos durant el període 2015-2050, ja que la major part dels treballadors d'aquests anys (més del 85%) seran individus nascuts abans de 2015 i en els quals es reflecteix la perllongada reducció de la taxa de fertilitat fins avui. Els «bebès de més» que naixeran a conseqüència del final de la política del fill únic no s'incorporaran al mercat de treball fins ben entrada la dècada del 2030.
El 2050, però, la força laboral estimada en l'escenari d'alta fertilitat se situaria ja 133 milions per damunt de la força laboral de l'escenari de baixa fertilitat (861 milions de treballadors enfront de 728), ja que gairebé el 40% dels treballadors del 2050 ja són individus nascuts després del 2015 i, per tant, afectats pel canvi de política. Si suposem la mateixa productivitat en els dos escenaris, el PIB en termes reals en l'escenari alt se situaria el 2050 al voltant del 18% per damunt del PIB real de l'escenari baix.
Finalment, és rellevant exposar com la supressió de la política del fill únic pot ja afectar l'estalvi per precaució en els pròxims anys. Als països menys desenvolupats, els fills tenen un paper essencial en la cura i en el manteniment dels pares en la seva vellesa. Així, a la Xina, la política del fill únic va comportar un augment significatiu de l'estalvi per motius de precaució. En aquest sentit, cal esperar que la supressió d'aquesta política actuï en sentit contrari i que disminueixi l'estalvi per precaució i, per tant, impulsi el consum.
En definitiva, les nombroses i profundes polítiques de control de natalitat dutes a terme a la Xina en els 50 últims anys han deixat una petjada que perviurà al país durant dècades. Malgrat tot, la supressió de la política del fill únic és benvinguda i reportarà avanços econòmics significatius a mitjà termini.
1. Gu, B. i Cai, Y. (2011), «Fertility Prospects in China», Nacions Unides.
2. Nacions Unides, 2015 Revision of World Population Prospects.
