La competitivitat laboral espanyola: un recorregut de llums i ombres

La millora de la competitivitat laboral ha estat una de les característiques més destacades de l’economia espanyola en l’última dècada. No obstant això, amb l’entrada de l’economia en una fase més madura del cicle, sorgeix la incògnita de si la millora de la competitivitat va respondre a factors temporals vinculats al cicle econòmic o si, en canvi, és resultat d’un canvi de fons de l’economia espanyola. A continuació, ho analitzem a partir de l’evolució recent dels principals determinants de la competitivitat laboral: és a dir, les remuneracions dels treballadors i la seva productivitat.

L’evolució de la competitivitat laboral a Espanya i a la zona de l’euro

En una unió monetària, un dels determinants clau de la competitivitat dels seus membres és el cost laboral de produir cada bé i servei. Així, si un país de la zona de l’euro presenta un augment sostingut dels costos laborals per unitat produïda (CLU)1 superior al de la resta de països (ja sigui per un major creixement salarial o per un menor dinamisme de la productivitat), perd competitivitat sense que pugui recórrer a una devaluació de la moneda per recuperar-la. Com ho mostra el primer gràfic, en els 20 últims anys, la competitivitat d’Espanya2 ha viscut dues etapes molt dispars: fins al començament del 2008, una primera etapa de pèrdua sostinguda de competitivitat en relació amb la resta de la zona de l’euro i, de llavors ençà, una de recuperació.

En concret, fins a l’any 2008, els CLU van augmentar a rit­­mes notablement superiors als de la zona de l’euro, arran d’un creixement de la remuneració per assalariat al conjunt de l’economia espanyola (el 3,5% anual mitjà entre el 2001 i el 2008) significativament per damunt del de la productivitat laboral (el 0,1%). Aquesta dinàmica va canviar amb la recessió, quan l’augment inicial de la productivitat (arran d’una caiguda de l’ocupació superior a la del PIB) i una evolució més continguda dels salaris, en especial a partir del 2010, van provocar una disminució dels CLU i van generar una etapa de recuperació de la competitivitat, que va ser especialment intensa fins al 2013. De llavors ençà, Espanya ha continuat millorant la competitivitat en relació amb la zona de l’euro, però a un ritme més gradual.

La importància de la correspondència entre remuneracions i productivitat

Com hem esmentat més amunt, l’evolució dels CLU reflecteix la relació entre el creixement de la remuneració per assalariat i el de la productivitat laboral. Per exemple, és possible compaginar la contenció dels CLU amb increments de les remuneracions sempre que hi hagi creixement de la productivitat laboral. Com s’observa al segon gràfic, en què es desglossa l’evolució d’aquests dos components dels CLU, els primers anys de la recuperació espanyola (2014-2016) es van caracteritzar per una millor correspondència entre el creixement de les remuneracions i el de la productivitat, que van ser molt similars i van permetre mantenir els CLU gairebé estables (en clar contrast amb el període 2001-2008, quan es va observar una clara desalineació entre l’evolució de les remuneracions i la de la productivitat). A més a més, tot i que recentment els CLU d’Espanya han iniciat una tendència alcista per primera vegada en els 10 últims anys (en termes nominals),3 cal destacar que ho continuen fent per sota dels de la zona de l’euro (és a dir, es continua recuperant competitivitat) i que es manté, i això també és important, una millor co­­r­­res­­pondència entre el creixement de les remuneracions i el de la productivitat. Per la seva banda, els CLU del conjunt de la zona de l’euro també han flexionat a l’alça en els últims anys, i, com s’observa al segon gràfic, el conjunt de la zona de l’euro ha mantingut un equilibri semblant al de l’expansió anterior entre el creixement de les remuneracions i el de la productivitat.

En definitiva, més enllà de l’impacte inicial de la recessió, en els últims anys, l’economia espanyola ha continuat recuperant competitivitat en relació amb la zona de l’euro i ho ha fet amb una millor correspondència entre l’evolució de les remuneracions dels treballadors i la de la seva productivitat. En els pròxims trimestres, cal esperar que el bon funcionament del mercat laboral es vegi reflectit en un major dinamisme dels salaris. Malgrat que, probablement, això tindrà un impacte moderat sobre la inflació espanyola, en especial en comparació amb la fase expansiva anterior,4 el seu efecte sobre la competitivitat dependrà de si es manté una bona correspondència entre el creixement dels salaris i el de la productivitat. En aquest sentit, i atès que la productivitat ha mantingut un creixement baix en els últims anys, no hem d’oblidar que la millora de la competitivitat és clau per continuar reduint els desequilibris (com el deute extern) i per garantir un patró de creixement més sostenible.

Marc Miró i Escolà

1. Els costos laborals per unitat produïda o unitaris (CLU) són el quocient entre la remuneració real per assalariat (w) i la productivitat aparent del factor treball, mesurada, al seu torn, com la ràtio entre el valor afegit brut en termes constants (VAB) i l’ocupació equivalent a temps complet (OETC). És a dir,

\(CLU\;=\frac W{\displaystyle\frac{VAB}{OETC}}\)