Portugal: empitjoren les perspectives
L’INE ha revisat a l’alça el creixement del PIB del 1S 2022, la qual cosa pràcticament garanteix que el creixement superarà el 6% en el conjunt de l’any. No obstant això, la informació disponible més recent avança un afebliment de l’activitat: els indicadors coincidents es desacceleren, l’indicador d’activitat diària registra una variació interanual negativa al setembre i l’indicador de sentiment econòmic de la Comissió Europea cau i s’acosta a un nivell indicatiu de contracció. En un context de crisi energètica, d’elevades pressions inflacionistes i d’enduriment de la política monetària, esperem una reculada del PIB ja en el 4T i una desacceleració significativa el 2023, fins al voltant del 0,5% en el còmput anual. En qualsevol cas, l’escenari continua subjecte a una incertesa elevada, associada, en gran part, al subministrament de gas a Europa i a l’efectivitat de les mesures d’estalvi energètic, tot i que el nostre escenari central no contempla períodes de racionament energètic.
La primera estimació de l’IPC se situa en el 9,3% interanual (el 8,9% a l’agost). Aquesta dada és coherent amb el nou escenari central per a aquesta variable, que considera una inflació mitjana del 7,9% el 2022 i del 5,7% el 2023. Les nostres perspectives apunten a una inflació elevada més persistent en el temps, fruit de la depreciació de l’euro enfront del dòlar, de la tensió contínua a les cadenes logístiques i de la translació de l’augment dels preus energètics.
Malgrat que el mercat laboral mostra una certa resiliència i que la taxa d’atur es va mantenir en el 6,0% a l’agost, l’afebliment de l’activitat i el deteriorament de la situació de les empreses, derivat de l’augment dels costos financers i energètics, afectaran negativament la contractació. En aquest escenari, preveiem un augment de la taxa d’atur, des d’una mitjana del 5,9% el 2022 al 6,4% el 2023.
En els set primers mesos de l’any, el dèficit per compte corrent va assolir els 3.712 milions d’euros, uns 1.500 milions més que en el mateix període del 2021. L’augment dels preus de l’energia va deteriorar la balança energètica, i la pujada del preu d’altres béns importats també va empitjorar el saldo dels béns no energètics; al costat positiu, el superàvit de turisme va superar el del mateix període de l’any anterior en 6.000 milions. Estimem que el 2022 es tancarà amb un dèficit per compte corrent del 2,7% del PIB, 1,6 punts més que el 2021.
Atès el fort creixement dels preus dels immobles en la primera part del 2022, esperem una pujada significativa en el conjunt de l’any (el +10,1%), però també una desacceleració intensa en els pròxims exercicis (el +1% el 2023 i el 2,2% el 2024). La demanda s’anirà frenant arran de l’enduriment de les condicions financeres, de la major incertesa i de la feblesa de la renda real de les famílies. No obstant això, hi ha dos factors principals que continuen fent costat als preus: la puixant demanda d’habitatges per part d’estrangers, principalment de fora de la UE, i l’escassetat d’oferta de nous habitatges.
