L’economia espanyola continua sorprenent en positiu

El creixement del PIB d’Espanya va assolir el 0,8% intertrimestral en el 3T 2024, un registre superior a l’esperat per CaixaBank Research, que, al seu escenari, contemplava un avanç del 0,5%, i relativament alt des d’un punt de vista històric. Com a referència, la taxa de creixement intertrimestral mitjana dels anys 2000-2024 va ser del 0,5%. Entre els anys 2014 i 2019, quan l’economia es va recuperar de la crisi financera i del deute sobirà, el ritme de creixement mitjà es va situar en el 0,7%.

Les sorpreses han estat contínues en els últims trimestres, i això ens ha obligat a anar revisant a l’alça les previsions de creixement. Si es pren una mica de perspectiva, es posa de manifest que, al final, la millora ha estat substancial. Fa un any, CaixaBank Research esperava un creixement de l’1,4% per al 2024, una previsió similar a la del conjunt d’analistes. En canvi, l’escenari actual contempla un avanç del 2,8%. Les sorpreses s’han repartit entre diversos epígrafs. En part, les exportacions han crescut més del que s’esperava, tant les de serveis turístics com les de no turístics, la qual cosa explica gairebé la meitat de la sorpresa positiva. L’altra meitat de la millora de les previsions l’expliquen les sorpreses en el creixement del consum, tant el de les llars com el públic. L’únic epígraf que es manté relativament feble és el de la inversió. Esperem que, en els propers trimestres, amb la normalització de les condicions financeres i amb el desplegament dels fons europeus NGEU, guanyi dinamisme.

A la llista de notícies positives, aquest mes també trobem un dels principals reptes de l’economia espanyola: el creixement de la productivitat. En concret, en el 3T 2024, el creixement del PIB per hora efectivament treballada, una de les mesures de referència, es va accelerar fins a situar-se en el 2,5% interanual. L’avanç és resultat d’un major creixement del PIB que de les hores treballades. De fet, les hores treballades per treballador s’han reduït en els últims trimestres. L’anàlisi de les dinàmiques a nivell sectorial també és reveladora. En part, la millora de la productivitat és resultat del bon ritme de creixement d’alguns dels sectors més productius, com el de la informació i les telecomunicacions o el de la indústria química i farmacèutica, el pes dels quals ha anat augmentant en conseqüència. D’altra banda, la millora de la productivitat també és resultat de les millores que presenten alguns sectors menys productius, com el comerç a l’engròs o algunes branques industrials, com la fustera o l’agroalimentària.

Més enllà dels bons registres del 3T, els primers indicadors del 4T 2024 també estan sent encoratjadors. El ritme de creixement del nombre de persones afiliades a la Seguretat Social es va accelerar a l’octubre, i els indicadors d’activitat es van consolidar en zona expansiva o, fins i tot, van millorar, com és el cas de la indústria. En aquest context, una vegada més, els riscos que envolten el nostre escenari de previsions es tornen a situar a l’alça. De fet, si mantenim sense canvis el ritme de creixement previst per als propers trimestres, el creixement anual del 2024 se situaria en el 3,1%, en relació amb el 2,8% que contempla en l’actualitat l’escenari de CaixaBank Research. Per al 2025, l’escenari contempla un avanç del 2,3%, però, un cop coneguts els últims indicadors, l’avanç es podria situar al voltant del 2,5%.

Les conseqüències de les inundacions, especialment greus a la província de València, mereixen un esment a part. L’equip de CaixaBank Research ha viscut de forma molt sentida el drama humà i social del desastre. Tots ens hem sentit més valencians que mai. En matèria econòmica, les conseqüències també seran importants. La informació disponible encara és incompleta, i l’impacte acabarà depenent de la valoració final dels danys, del temps que es trigui a restaurar les infraestructures i les xarxes de serveis bàsics, i de les mesures de suport que s’implementin. El creixement de l’economia valenciana se’n ressentirà a curt termini, i això també es notarà en el conjunt de l’economia espanyola. Però esperem que, més aviat que tard, l’esforç inversor en reconstrucció i en reposició del capital destruït agafi el relleu de la situació actual.