La demanda interna comença a despertar-se
L'economia espanyola va complir els pronòstics i va retornar a la via del creixement en 3T 2013. Menys esperat va ser que la demanda interna es convertís en el principal impulsor de l'activitat en aquest període: l'avanç del consum i de la inversió en béns d'equipament va contribuir en 3 dècimes al creixement intertrimestral del PIB. Si es té en compte la tendència dels principals indicadors d'activitat, l'aportació positiva de la demanda interna es consolidarà de forma gradual en els pròxims trimestres.
La capacitat de recuperació de la demanda interna està condicionada, en part, pel procés de despalanquejament de les llars. L'anàlisi dels seus comptes il·lustra aquest efecte. Entre el 2000 i el 2007, l'endeutament de les famílies va permetre satisfer les necessitats de consum i d'inversió (generalment, residencial) que no es podien cobrir mitjançant els recursos generats a través dels salaris o d'altres rendes (com el cobrament d'interessos) ni mitjançant els estalvis acumulats durant els anys anteriors. A tall d'exemple, l'augment del deute de les llars el 2007 (97.000 milions d'euros) va permetre finançar una part important de la seva demanda. La realitat dels últims anys ha estat l'oposada. El procés de despalanquejament i la contracció de les rendes salarials han reduït els recursos de les llars disponibles per al consum i per a la inversió.
L'impacte del despalanquejament també és evident en les empreses no financeres. Després d'un període d'augment intens del deute, van començar a reduir els passius de forma significativa. La millora dels beneficis i la reducció dels actius financers van permetre compensar una part d'aquest efecte, tot i que no completament, de manera que la inversió empresarial es va reduir de forma substancial i va afeblir, també, el creixement econòmic.
Actualment, malgrat que el sector privat continua immers en un important procés de despalanquejament, s'aprecien alguns signes que indicarien que les pressions sobre el creixement econòmic comencen a remetre. Un factor que ho exemplifica és la contracció de la càrrega financera de les empreses espanyoles, que, el 2013, s'ha situat, fins i tot, per sota dels nivells registrats abans de la recessió. Això facilita la recuperació de la inversió en béns d'equipament, que ja acumula tres trimestres consecutius d'avanços.(1) En el cas de les llars, tot i que la càrrega dels interessos es manté encara per damunt de la mitjana històrica, també presenta una tendència descendent en els últims mesos. Uns punts de suport gens menyspreables per a la demanda interna, que propiciaran que, de forma gradual, l'economia espanyola pugui anar consolidant la via de la reactivació.
(1) La càrrega financera es mesura com el pagament d'interessos en relació amb l'EBE en el cas de les empreses no financeres i en relació amb els salaris en el cas de les llars.
