Acceleració macroeconòmica, compàs d'espera financer

Malgrat que l'economia mundial manté l'expansió, els mercats financers esperen senyals més definitoris. La relativa dissonància entre uns indicadors macroeconòmics que tendeixen a apuntar a una progressiva acceleració del creixement a mesura que avança l'any i l'evolució dels mercats financers, que no acaben de trobar un sòl ferm, va prosseguir al maig. Així, tot i que el context macroeconòmic continua sent raonablement positiu, els mercats financers van posar entre parèntesis l'episodi de recuperació de les cotitzacions dels actius de risc iniciat cap a la meitat de febrer. Què llasta el sentiment inversor? Probablement, pesi l'acumulació de cites importants al juny, un mes en què el Regne Unit s'haurà de pronunciar sobre la permanència a la UE i en què la reunió de la Fed ha guanyat importància després del to inesperadament dur (per a una gran part dels inversors) que es va desprendre de l'acta de la reunió de l'abril i que ha encoratjat la possibilitat d'una nova pujada de tipus al juny. El nostre escenari sobre aquest tema és clar. Malgrat que la probabilitat d'una sortida de la UE no és baixa, preveiem que el resultat del referèndum britànic significarà la derrota dels defensors del brexit. Així mateix, considerem que les condicions macroeconòmiques nord-americanes jus­­tifiquen del tot una pujada del tipus de referència. Així i tot, és lògic que els inversors es mantinguin a l'expectativa, tot i que aquesta legítima prudència no s'hauria d'emparar en dubtes seriosos sobre l'escenari macroeconòmic.

En clau macroeconòmica global, el mes de maig s'ha saldat amb la continuïtat de l'expansió de l'activitat. Van destacar les dades que confirmen que els EUA mantenen una velocitat de creuer acceptable (a la zona del 2% interanual, ritme assolit gràcies a un robust mercat laboral, gairebé en situació de plena ocupació), que Europa accelera de forma gradual el ritme i que la Xina, malgrat la variabilitat dels indicadors, avança cap al soft landing. També es van produir algunes sorpreses positives, com un creixement superior a l'esperat al Japó (avanç del 0,4% intertrimestral en el 1T, enfront del 0,0% del trimestre precedent) o els primers se­nyals que Rússia, sense que les perspectives estiguin lliures de riscos, pot estar deixant enrere el pitjor de la recessió. Certament, altres focus d'incertesa es mantenen, com la impredictible crisi política brasilera (que, malgrat el relleu presidencial, no s'estabilitza). Així mateix, tampoc no s'acaben d'esvair els dubtes en països amb desequilibris, com Turquia o Sud-àfrica, que poden patir els efectes de la pujada del tipus d'interès per part de la Fed. El balanç en conjunt, però, és que l'economia global complirà les previsions i creixerà al voltant del 3,3% el 2016, una mica per damunt del 3,1% del 2015.

La zona de l'euro, camí de l'1,6% el 2016. Tal com s'ha esmentat, Europa continua accelerant de forma progressiva el ritme d'activitat. En el 1T 2016, el creixement intertrimestral va ser del 0,5% (l'1,5% interanual), gràcies, fona­­men­­talment, a l'embranzida d'Espanya, d'Alemanya i de França. Es tracta d'un registre positiu, tenint en compte que es produeix en un moment en què certs factors que havien im­­pulsat l'activitat de manera temporal comencen a moderar el seu impacte (en particular, l'abaratiment del petroli). L'economia europea disposa, en tot cas, de prou capacitat de tracció per accelerar fins i tot amb vents de cua més fluixos. Així ho espera, per exemple, la Comissió Europea, que preveu un creixement de l'1,6% el 2016 i de l'1,8% el 2017, un escenari similar al considerat per CaixaBank Research. Així mateix, en aquest context de recuperació, la inflació tendirà a allunyar-se dels atípics baixos nivells del 2015, fet que serà especialment visible el 2017.

La demanda interna, suport de la recuperació espanyola. L'economia espanyola continua gaudint d'un moment cíclic positiu. En el 1T 2016, el creixement es va situar en el 0,8% intertrimestral (el 3,4% interanual), el mateix ritme d'activitat que en els dos trimestres anteriors. El motor de l'expansió continua sent la demanda interna, que, gràcies a la contribució del consum privat i de la inversió, va aportar el gros del creixement del PIB. El sector exterior, per la seva banda, va reduir en certa mesura l'aportació negativa a la variació del PIB dels trimestres precedents. Aquesta bona arrencada d'any avala el compliment del nostre escenari macroeconòmic, que preveu un avanç del PIB del 2,8% el 2016, que representa una certa desacceleració en relació amb el 3,2% del 2015. Aquest alentiment suau és fruit de la dilució de certs factors temporals de suport a l'activitat que van operar amb força l'any passat, com l'abaratiment del preu del cru comentat més amunt. El 2017, el creixement serà del 2,4%. L'economia, en definitiva, transita cap a fases més madures del cicle, però es manté en cotes d'activitat apreciables. Una tessitura favorable que s'hauria d'aprofitar per persistir en els esforços de consolidació pressupostària i per avançar en l'agenda de reformes estructurals pendents. Perquè, com ens recorda la nostra història econòmica recent, la manca d'ambició reformadora en temps de bo­­nança acaba tenint costos socials més greus en mo­­ments d'adversitat econòmica.