Per què la zona de l'euro creix menys que els EUA?
Les perspectives de creixement a Europa no són esperançadores a mitjà i llarg termini. Per bé que és cert que la zona de l'euro es recupera, amb creixements previstos de l'1,5% el 2015 i de l'1,8% el 2016, convé recordar que una part d'aquesta recuperació es basa en vents de cua favorables: el baix preu del petroli, la política monetària expansiva i la depreciació de l'euro. De fet, les previsions de creixement més enllà del 2016 dels principals bancs centrals i organitzacions internacionals són considerablement més baixes que per al 2015 i el 2016. L'FMI, per exemple, estima un creixement potencial a mitjà termini de només l'1%.1 Per identificar amb més precisió els elements que enfosqueixen les perspectives de la zona de l'euro, aquest Focus descompon el creixement dels 15 últims anys entre l'aportació dels dos factors de producció, el capital i el treball, a nivell agregat i l'aportació de la productivitat.
Començant per l'anàlisi de la productivitat, definida aquí com la productivitat total dels factors (PTF),2 el seu escàs creixement és un problema per al conjunt de la zona de l'euro, però, en especial, per a la perifèria, regió que ha registrat una persistent disminució d'aquesta variable (en el període 1999-2014, el creixement mitjà de la PTF a la perifèria ha estat del –0,7%). No obstant això, el nucli no està exempt de dificultats, ja que, des del 2007, també experimenta un deteriorament productiu, tot i que menys intens (vegeu el primer gràfic).
La contribució total del capital al creixement es pot dividir en capital tecnològic i no tecnològic. El segon ha contribuït al creixement a la zona de l'euro igual, o fins i tot més, que als EUA. No és el cas del capital tecnològic, factor en què els països europeus no han estat a l'altura dels EUA. Aquesta diferència ha estat determinant a l'hora d'explicar el diferencial de creixement entre el PIB nord-americà i el de la zona de l'euro (tant al nucli com a la perifèria), en especial durant el període precrisi (1999-2006).
La contribució del factor treball també ha estat important, en particular la quantitat d'hores treballades. En el període precrisi, la contribució al creixement de la quantitat d'ocupació, esperonada, sobretot, per la perifèria, era superior a la zona de l'euro que als EUA i al Regne Unit. No obstant això, des de l'esclat de la crisi, el nombre d'hores treballades a la perifèria s'ha enfonsat i ha arrossegat la zona de l'euro en conjunt. D'altra banda, la contribució de la qualitat del treball en el període 1999 i el 2014, que no va ser excessivament alta (al voltant de 0,2 p. p.), va ser tant estable en el temps com similar entre països.
Per tant, el diferencial del creixement de la zona de l'euro en relació amb els EUA es pot explicar, principalment, per un menor creixement de la productivitat total dels factors i, en menor mesura, per la menor contribució del capital tecnològic (vegeu el segon gràfic). L'evolució de la quantitat de treball en el període precrisi va contenir les diferències en el creixement del PIB causades per la PTF i pel capital tecnològic, però, des del 2007, i, en especial, a la perifèria, la destrucció massiva d'ocupació va incrementar aquest diferencial.
Un cop detectades les causes de les divergències en la capacitat de creixement en el passat, toca mirar al futur per corregir-les. D'una banda, seria important que la contribució de la qualitat del treball fos major. De l'altra, la política europea hauria de facilitar un entorn que estimulés els actors econòmics a invertir més en capital tecnològic. Pel que fa a la PTF, les recomanacions van en dues direccions: millorar el marc regulador per augmentar la competència i reduir la fragmentació del mercat. Tant la Comissió Europea com l'FMI, per exemple, aconsellen anar cap a un mercat únic de capital, transport, energia i economia digital.
1. IMF Country Report No. 15/204 «Euro Area Policies», 2015.
2. La PTF es calcula com la diferència entre el creixement de l'economia i l'aportació al creixement del factor treball i del factor capital.
