Xina: canvi de model
L'economia xinesa va créixer menys del que s'esperava en el primer trimestre del 2013, amb un avanç interanual del 7,7%. El registre intertrimestral revela una certa desacceleració en relació amb l'últim tram del 2012, ja que ha passat d'un avanç del 2,0% a l'1,6%. Aquestes dades, juntament amb alguns indicadors conjunturals que van evidenciar un cert alentiment del ritme d'activitat al març (cal destacar la producció industrial i les exportacions), han revifat els dubtes sobre el vigor de la reacceleració xinesa. Així i tot, una anàlisi més reposada de les dades i de la conjuntura xinesa permet descartar, si més no a dia d'avui, interpretacions alarmistes. Tot i que la reacceleració xinesa pot ser més gradual del que estava previst, sembla que la composició del creixement està iniciant la transició cap a una estructura més saludable, més sostenible a mitjà termini i més coherent amb el procés de reequilibri global.
Considerant amb més detall la dada del PIB del primer trimestre, el primer que cal assenyalar és que el 2012 va ser un any de traspàs, de manera que, atesa la seva rellevància per a la comptabilització del PIB xinès, aquest factor podria haver esbiaixat a la baixa el registre de creixement per al primer quart del 2013. En segon lloc, el desglossament per components del PIB del primer trimestre suggereix que la millora en la qualitat del creixement que persegueix el nou Executiu (anteposant la qualitat i l'eficiència a la magnitud de l'avanç i tolerant taxes de creixement més moderades) s'estaria començant a produir.
En particular, el pes de la inversió es va reduir de forma substancial i va afegir 2,3 punts percentuals a l'avanç interanual, en lloc dels 3,9 punts per al total del 2012. En contrapartida, les exportacions netes van augmentar la seva contribució (hi van afegir 1,1 punts) i, més important per al canvi de model buscat, també ho va fer el consum intern, privat i públic (hi va afegir 4,3 punts). Tot i que encara és incipient, aquest reequilibri en la composició del creixement és essencial per a la sostenibilitat del creixement econòmic xinès a mitjà termini. Aquest reequilibri no solament s'observa en termes de demanda, sinó també en l'àmbit de l'oferta. Malgrat que el pes econòmic del sector serveis continua sent petit, la seva contribució al creixement va tornar a superar el de la indústria per tercer trimestre consecutiu.
Pel que fa a les perspectives per als pròxims mesos, l'escenari més probable continua sent el de reacceleració gradual, tot i que els últims indicadors esbossarien una tònica lleugerament més continguda del que estava previst al començament de l'any. La solidesa del crèdit i el to expansiu de la política fiscal donaran suport al creixement, malgrat que esperem un desplegament d'estímuls tan intens com el desenvolupat el 2008 i el 2009 (equivalent al 7% del PIB i que va amenaçar la salut del sistema bancari, el mercat immobiliari i les finances dels governs locals). D'altra banda, la moderació recent de les pressions inflacionistes (del 2,1% al març, enfront del 2,6% en l'acumulat del gener-febrer) amplia el marge de les autoritats xineses per relaxar la política monetària si l'activitat s'alentís en excés.
Així, doncs, per bé que la dada del primer trimestre ens empeny a revisar lleugerament a la baixa (per efectes de base) la nostra previsió de creixement per al total del 2013 (del 8,0% al 7,9%), mantenim el nostre escenari central de reacceleració gradual i la previsió d'avanç en el 8,4% de cara al 2014.
