Té un problema d'inversió la zona de l'euro?
El 2015, el ritme de creixement de la inversió a la zona de l'euro es va accelerar fins al 3,1%. Des d'una perspectiva una mica més àmplia, però, la inversió encara no ha recuperat el nivell assolit abans de la crisi i la tendència de fons és més feble que en altres processos de recuperació. Això ha empès diverses institucions internacionals (FMI, OCDE, Comissió Europea) a suggerir que és peremptori adoptar mesures per impulsar-la. Amb l'objectiu de valorar fins a quin punt hi ha motius de preocupació, analitzem per què el pols de la inversió és inferior a l'habitual.
El pes de la inversió de la zona de l'euro va passar de representar el 19,8% del PIB el 1996 al 22,3% el 2007, un màxim que encara no s'havia assolit el 2015, malgrat començar a registrar augments a partir del 2013. En gran part, aquesta evolució respon a les fluctuacions de la inversió en construcció, que inclouen els excessos comesos abans de la crisi. La formació bruta de capital fix sense la construcció va evolucionar de manera més estable, del 8,2% del PIB el 1996 al 10,4% el 2008, un altre nivell màxim que tampoc no s'ha assolit de llavors ençà. És important assenyalar que no tots els components de la inversió s'han comportat de la mateixa manera. La inversió en drets de propietat intel·lectual ha crescut de forma continuada, fins i tot durant els anys de la crisi (a una taxa del 8% anual de mitjana, fins al 3,85% del PIB el 2015). No obstant això, el nivell d'inversió en maquinària i en béns d'equipament s'ha mantingut al voltant del 6% del PIB durant tot el període i, fins i tot, ha reduït la seva importància com a percentatge de la inversió total.1
Diversos canvis estructurals de les economies de la zona de l'euro expliquen que les necessitats d'inversió hagin variat. La importància progressiva del sector serveis en detriment de la indústria ha modificat la composició de l'estructura productiva i ha reduït les necessitats d'inversió, ja que el primer requereix una menor intensitat inversora que la segona. Segons l'OCDE, en països com Itàlia o França, aquest canvi ha comportat que la necessitat d'inversió hagi reduït al voltant de 0,5 p. p. la ràtio d'inversió sobre el PIB entre el 1997 i el 2013. El procés de globalització ha comportat, també, que durant el mateix període una major proporció de la inversió mundial es destinés
a les economies emergents. Un augment de la inversió a l'estranger pot reduir la necessitat d'invertir al país (efecte substitució) o pot augmentar-la (efecte complementari), però l'efecte no és el mateix a tots els països (més substitutiu al Regne Unit i més complementari a Alemanya, per exemple).2
Així mateix, com hem observat, el canvi tecnològic ha impulsat la inversió cap al capital intangible i les TIC i
ha reduït la necessitat d'inversió en capital físic. Una major inversió en intangibles és important, ja que s'associa a un major creixement econòmic per capita.3 Cal assenyalar que no tots els intangibles estan mesurats als comptes nacionals (ho estan la despesa en R+D i el programari, però no la publicitat o la formació, per exemple) i, per tant, estan infravalorats. A aquest factor d'infravaloració de la inversió s'afegeix el fet que la reducció de preu de la tecnologia permet que augmenti la inversió en les TIC en termes reals, tot i que es destinin els mateixos recursos nominals.
En definitiva, diversos factors estructurals condicionen la inversió i mostren que no és evident assenyalar si el nivell actual d'inversió és baix. En tot cas, és important analitzar l'evolució de la inversió a més llarg termini i tenint en compte la seva composició.
1. La inversió en maquinària i en equipament ha passat de representar el 67% de la inversió total el 1996-2000, sense la construcció, a representar el 62% el 2010-2015.
2. Vegeu Banc d'Espanya, «La feblesa de la inversió empresarial a les economies desenvolupades», Butlletí Econòmic, núm. 57, juliol-agost del 2015, i OECD, «Lifting investment for higher sustainable growth», OECD Economic Outlook, Volume 2015/1, Chapter 3.
3. Vegeu Corrado et al. (2012), «Intangible Capital and Growth in Advanced Economies: Measurement Methods and Comparative Results», IZA DP 6733.
