Rebot de la mobilitat i de l'activitat

Les estrictes mesures de confinament van comportar contraccions econòmiques sense igual en la nostra història moderna durant el 2T. Així i tot, les disparitats entre països en la severitat i en la durada de les mesures de distanciament aplicades van comportar diferències destacables en les caigudes de PIB. Així, per exemple, a Alemanya o als EUA, on les restriccions a la mobilitat van ser relativament me­­nors (vegeu el primer gràfic), les caigudes es van situar al voltant del 10% intertrimestral (el –9,7% en el cas d’Ale­­ma­­nya i el –9,1% en el dels EUA), mentre que, als països que van implementar mesures més restrictives, com Espanya, la caiguda del PIB va ser substancialment superior (del –18,5%).

Durant el 3T, les restriccions a la mobilitat han estat, en general, molt menys severes que en el 2T, però l’amenaça que es produeixin nous rebrots de coronavirus l’ha continuat limitant. Així mateix, com ja va succeir en el 2T, les mesures adoptades pels principals països avançats han estat diferents, i, per tant, és probable que el rebot de l’activitat també variï de manera notable. Precisament, la forta relació estadística entre mobilitat i activitat econòmica (vegeu el se­­gon gràfic) ens permet obtenir una primera aproximació del rebot de l’activitat que s'està produint en el 3T.

Com es pot observar en el tercer gràfic, les dades de mobilitat suggereixen que l'activitat econòmica ha rebotat en el 3T de manera notable, però, a la majoria de països analitzats, el PIB se situa encara substancialment per sota dels nivells del final del 2019.1 Així, per exemple, a Espanya i a Itàlia és probable que observem un augment de l'activitat superior al 10% intertrimestral en el 3T. Una xifra molt destacable però encara insuficient per contrarestar les caigudes de la primera meitat de l’any. Per la seva banda, la menor reactivació de la mobilitat als EUA (la pandèmia no ha donat treva a l’economia nord-americana) suggereix que el PIB nord-americà creixerà per sota del PIB alemany (aproximadament el 3%, en relació amb el 7%), malgrat una caiguda semblant als dos països en el 2T.

Finalment, cal esmentar que aquestes estimacions estan subjectes a molta incertesa. L'indicador de mobilitat pot ser que no capturi adequadament els forts moviments estacionals que genera el turisme, per exemple, o l'impacte del teletreball.2 Malgrat tot, ens permet fer-nos una idea de fins a quin punt l’activitat queda lluny de la «normalitat» a les principals economies avançades.