La intensitat exportadora dels sectors a Espanya
Analitzem els canvis en la intensitat exportadora dels diferents sectors de l’economia espanyola dedicats a béns i serveis no turístics, per diagnosticar l'estat de salut del sector exterior espanyol i la seva evolució recent.
Quin és l’estat del sector exterior a Espanya i quina ha estat la seva evolució recent? En aquest Focus, analitzem els canvis en la intensitat exportadora dels diferents sectors de l’economia espanyola dedicats a béns i serveis no turístics.1
Entre el 2016 i el 2021,2 període per al qual existeix informació detallada, les vendes a l’exterior de les empreses espanyoles van augmentar el 20%, amb creixements notables tant de les exportacions de béns (el 21%) com dels serveis no turístics (el 19%). L’increment ha estat generalitzat, ja que el 78% dels sectors analitzats van experimentar un augment de les vendes a l’exterior durant el període. Aquest augment es correspon amb una ampliació de la base exportadora, tant geogràfica, amb un augment de les vendes als mercats extracomunitaris del 36%, en relació amb el 10% de les corresponents als mercats de la UE durant el mateix període, com sectorial, amb un avanç de la internacionalització de les activitats que abans amb prou feines realitzaven operacions a l’exterior.
Malgrat la millora generalitzada de les vendes a l’exterior a la majoria de sectors, les exportacions espanyoles presenten un alt nivell de concentració en sis sectors (indústries de l’alimentació, metal·lúrgiques, químiques, fabricació de vehicles de motor, emmagatzematge i transport, i comerç a l’engròs), responsables del 60% de tota la facturació exterior de les empreses espanyoles.
Si ens fixem en l’evolució entre el 2016 i el 2021, destaca l’augment del pes en les exportacions espanyoles del sector d’emmagatzematge i transport (+1,6 p. p.), mentre que la indústria de l’automoció ha reduït el seu pes (–3 p. p.).
Tot i que són reveladores, les dades presentades més amunt no exposen la rellevància dels mercats exteriors per a molts sectors. Atès que la xifra de negocis a l’exterior depèn de la dimensió total del sector, sectors molt exportadors però amb volums de negoci baixos no hi estan representats. Per aprofundir en l’anàlisi, utilitzem una mesura coneguda com intensitat exportadora, és a dir, la ràtio entre la xifra de negoci a l’exterior i la xifra de negoci total de cada sector.3 D’aquesta manera, podem quantificar la participació que cada sector té en el comerç exterior sense les distorsions causades pel volum total de negoci. Utilitzant aquesta mesura, la intensitat exportadora del conjunt de sectors ha disminuït en 3 p. p. durant el període 2016-2021. Però aquesta reducció s’ha degut, principalment, a la caiguda de la intensitat exportadora de la indústria manufacturera i extractiva, que té un pes elevat en les exportacions, mentre que sectors més petits l’han augmentat de forma considerable, com els de fabricació de begudes (+9 p. p.), les activitats cinematogràfiques (+4 p. p.) i l’emmagatzematge i transport (+13 p. p.), en què les exportacions ja representen un terç del total de vendes.
D’aquesta manera, s’ha produït una convergència entre sectors, i les diferències d’intensitat exportadora entre sectors es troben en mínims. Els sectors amb menys intensitat exportadora4 a l’inici del període mostren un major creixement (+1 p. p.) durant el període que les que comencen amb més intensitat (–5 p. p.). El sector exterior és ara un mercat més essencial per a més sectors d’activitat i reflecteix l’ampliació de la base exportadora de l’economia espanyola.
Durant el període analitzat, la intensitat exportadora va créixer més en les activitats de serveis no turístics (+1 p. p.) que als sectors de manufactures i comerç de béns, els quals van experimentar, de mitjana, una reducció de la intensitat exportadora (–3 p. p.), que consolida els serveis no turístics com un motor important del comerç exterior espanyol.
Les característiques empresarials observades en sectors en què la intensitat exportadora se situa per damunt de la mitjana són marcadament diferents que les observades en sectors amb menys intensitat.
En concret, les empreses en sectors amb més intensitat exportadora inverteixen més, tant en actius materials com en actius intangibles, i contribueixen, en el segon cas, a una major formació de capital humà. Creen més ocupació de qualitat, ja que tenen una major part de la plantilla ocupada a temps indefinit (tot i que la diferència és petita), i gasten més en salaris i en cotitzacions per empleat. Addicionalment, els sectors amb més intensitat exportadora tenen, de mitjana, un nombre molt major de grans empreses (el 3%) que els sectors amb menys intensitat exportadora (el 0,3%).
