Espanya: diversifica i exportaràs
El sector exterior adquireix cada vegada més protagonisme. En els últims anys, la seva evolució està permetent esmorteir l'impacte de la crisi i corregir més ràpidament els desequilibris exteriors. El saldo de béns i serveis, per exemple, ha passat de registrar un dèficit de 71.092 milions d'euros el 2008 a presentar un superàvit d'11.312 milions el 2012. En els primers mesos de l'any, aquesta tendència no mostra símptomes d'esgotament, i l'excedent arriba ja als 15.390 milions d'euros. Quin és el secret de l'èxit del sector exterior espanyol? I, sobretot, és sostenible?
Després de l'enfonsament del comerç mundial el 2009, les exportacions espanyoles van recuperar en un any el terreny perdut i van continuar creixent a un ritme més que notable el 2011 i el 2012. Les importants millores de competitivitat dels últims anys permeten, en gran part, aquest fort ritme d'avanç. Precisament, als països en relació amb els quals Espanya està guanyant més competitivitat és on han augmentat més les exportacions. Això s'aprofita per diversificar les exportacions a nivell geogràfic i en termes de producte.
Pel que fa a la major diversificació geogràfica, destaca la pèrdua de pes de les exportacions a la zona de l'euro en favor de les noves destinacions. El 2012, les exportacions de béns cap a la zona de l'euro van copar el 49,6% del total, percentatge que cal comparar amb el 60,1% del 2004. Això és resultat de la pobra evolució de les exportacions de béns cap als països de la zona de l'euro, que van caure el 2,7% l'any passat, i de l'avanç impressionant de les vendes a Àfrica, Amèrica i Àsia, amb creixements del 30,6%, del 14,1% i de l'11,9%, respectivament. El 2013, aquesta tendència no presenta símptomes d'esgotament, i, de fet, les comandes industrials de fora de la zona de l'euro s'han accelerat en els últims mesos.
La major diversificació dels productes exportats és també molt important. Potser, l'exemple més clar s'ha produït en l'exportació de serveis no turístics. El pes dels serveis turístics i dels no turístics era similar el 2005, però el creixement de les exportacions de serveis prestats a empreses estrangeres i de serveis financers, informàtics, de transport o de construcció ha fet que l'increment sigui, a dia d'avui, el 50% superior. L'estereotip d'Espanya com a país que només exporta turisme anirà desapareixent amb el temps.
Sembla que, ara com ara, el protagonisme que està adquirint el sector exterior és merescut. Que continuï tenint un paper principal, obrint nous mercats i diversificant la gamma de productes dependrà, en gran part, del fet que es continuïn produint noves millores en la competitivitat de l'economia.
