Els punts de suport de la demanda interna
La demanda interna és la principal damnificada dels profunds processos d'ajust que està duent a terme l'economia espanyola. Des que va començar la recessió en el 3T 2008 fins al 1T 2013, s'ha contret, en termes reals, el 14%, i les perspectives no semblen gaire esperançadores. En la mesura que els processos de despalanquejament no s'han completat, sembla difícil que pugui remuntar. No obstant això, els suports de què disposen el consum i la inversió productiva aniran guanyant força en els pròxims trimestres.
El consum privat acumula una caiguda del 7,6%, però el ritme de reculada s'ha reduït en l'últim trimestre (el –0,4% en el 1T 2013, en relació amb el –1,9% del 4T 2012). Una part d'aquesta millora és deguda a la reversió de l'efecte de la pujada de l'IVA al setembre, i, a més a més, la situació del mercat laboral no permet augurar una recuperació ràpida. No obstant això, hi ha tres factors que ajudaran a estabilitzar el consum privat en els pròxims trimestres:
• Estalvi familiar: malgrat trobar-se en nivells històricament baixos (el 8,1% de la renda bruta disponible de les llars el 2012), la taxa d'estalvi es podria reduir entre un i dos punts percentuals addicionals.
• Renda bruta disponible de les llars: per bé que és cert que la remuneració dels assalariats es mantindrà feble, les rendes no salarials ofereixen perspectives més positives, gràcies a l'augment del nombre d'autònoms i a la millora de l'excedent brut d'explotació generat per les seves activitats.
• Cost de finançament: la rebaixa recent del tipus d'interès de referència per part del BCE i el seu compromís de mantenir una política monetària expansiva durant un període llarg de temps faran més suportable el procés de despalanquejament.
Igual que el consum de les llars, la inversió en béns d'equipament, comparada amb la dels trimestres precedents, va experimentar una millora notable en el 1T 2013 (el 0,1% en el 1T 2013, en relació amb el –5,2% del 4T 2012). No obstant això, a diferència del consum, històricament la inversió ha sortit dels processos recessius amb una millora ràpida de les taxes de creixement. Aquest cop succeirà el mateix? Identifiquem dos factors que ajudaran a reactivar la inversió empresarial:
• Atresorament de liquiditat: un nombre creixent d'empreses acumula actius líquids en els balanços. És el conegut cash hoarding, que empeny les empreses a sobreestalviar per precaució davant la incertesa generada pel clima econòmic i per l'accés a les fonts de finançament. A mesura que l'entorn econòmic vagi millorant i que la incertesa es vagi reduint, aquestes empreses es troben ben posicionades per invertir.
• Cost de finançament: des del juliol del 2012, el tipus d'interès del deute públic espanyol a 10 anys s'ha reduït en 2,6 punts percentuals. Els canvis en el cost del deute públic s'aniran traslladant als tipus d'interès del crèdit empresarial en els pròxims mesos. L'efecte que això podria tenir sobre la inversió no és menyspreable: segons les estimacions del Banc d'Espanya, per cada punt percentual de reducció del tipus d'interès, la inversió augmenta en 1,5 punts.
En definitiva, per assolir una recuperació econòmica sostinguda, és imprescindible que la demanda interna recuperi el dinamisme. Probablement, enguany continuarà deprimida, però els punts de suport que s'estan forjant, i que s'haurien de consolidar en els pròxims trimestres, permeten pensar que la recuperació està a prop.
