Amb el nou any ja iniciat, és un bon moment per repassar l'evolució dels comptes públics del 2015 i entreveure què ens pot oferir aquest nou exercici. El dèficit de les Administracions públiques acumulat fins al setembre del 2015 va ser del 4,1% del PIB, només 1 dècima per sota de l'objectiu per al conjunt de l'any, del 4,2%. Per tant, malgrat que el dèficit del 3T es va situar 8 dècimes per sota de l'any anterior, l'ajust sembla insuficient: si es manté la tendència d'exercicis anteriors, el dèficit del 2015 superarà el 5%.
Aquesta evolució dels comptes públics crida l'atenció en un context econòmic significativament millor que el previst als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2015.1 El 2015, el creixement del PIB va ser del 3,2%, mentre que la previsió amb què es va elaborar els PGE, segons els quals s'esperava assolir l'objectiu del 4,2%, era del 2,0%. A més a més, l'entorn de tipus d'interès baixos propiciat pel BCE també va ajudar a contenir les despeses per interessos (vegeu la taula). Per tant, la millora de les principals variables macroeconòmiques hauria d'haver permès una reducció del dèficit superior a la prevista inicialment, de la mateixa manera que fa uns anys, quan les condicions econòmiques van empitjorar de forma inesperada, l'objectiu de dèficit va ser revisat a l'alça. L'efecte que la sorpresa positiva del creixement del 2015 hagi pogut tenir sobre l'ajust del dèficit no és menor.
Una anàlisi dels ingressos i de les despeses de les diferents Administracions públiques mostra que l'evolució més positiva de l'activitat econòmica va afavorir, en especial, l'Estat, que va experimentar un avanç notable de la recaptació impositiva durant la primera meitat de l'any (del 6,1% interanual fins al juny, en relació amb el 5,4% previst als PGE 2015). No obstant això, l'impuls dels ingressos tributaris en el primer semestre va empènyer el Govern a adoptar mesures addicionals de caire expansiu no contemplades al pressupost, com l'avançament de la reforma fiscal de l'IRPF prevista, inicialment, per al 2016 i la devolució del 25% de la paga extra del 2012 als funcionaris.
L'impacte de la millora econòmica sobre els comptes de la Seguretat Social també ha estat limitat. Els ingressos per cotitzacions socials, que, segons les estimacions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), ja tenien pressupostat un augment ambiciós, van quedar afectats per les noves mesures sobre les bonificacions a la contractació, que van limitar el creixement de la recaptació. Així i tot, és important destacar que la despesa en prestacions de desocupació sí que es va reduir més del que s'havia previst, d'acord amb el major descens del nombre d'aturats. De tota manera, això no ha pogut compensar la davallada dels ingressos. De fet, la desviació pressupostària que molt probablement es va produir a la Seguretat Social en un any en què la taxa d'atur es va reduir més de 2 p. p., juntament amb factors de caràcter estructural, com les perspectives demogràfiques, hauria de fer reflexionar sobre la necessitat d'explorar noves fórmules que assegurin la sostenibilitat del sistema.2
En definitiva, l'impuls fiscal que va rebre l'economia espanyola el 2015 va ser notable, la qual cosa va propiciar que millorés la confiança en la capacitat de creixement de l'economia. No obstant això, l'escàs ajust del dèficit ajorna, un any més, l'estabilització del nivell de deute públic. Tenint en compte que el deute públic voreja el 100% del PIB, és imprescindible aprofitar el vent de cua per sanejar els comptes públics i poder, així, adoptar una política fiscal contracíclica quan el vent torni a bufar de cara.
1. El desviament per part de les comunitats autònomes ja era previsible, tal com ho va advertir l'AIReF en l'informe de l'octubre del 2014.
2. Vegeu «Sobre la sostenibilitat del sistema de pensions», publicat en l'IM01/2015, i «L'ús del Fons de Reserva de la Seguretat Social», publicat en l'IM05/2015.