Turisme domèstic: com a casa, enlloc
Quan parlem del sector turístic a Espanya, el turisme internacional sol acaparar el focus d’atenció. No obstant això, el turisme domèstic també exerceix un paper important: els espanyols viatgen més de 175 milions de vegades a l’any dins Espanya i generen una despesa turística associada de 30.000 milions d’euros1. En aquest article, analitzem l’evolució del turisme domèstic espanyol en els últims anys i assenyalem les principals diferències entre els turistes domèstics i els internacionals.
- 1. Es consideren viatges tots els desplaçaments a una destinació principal fora de l’entorn de residència habitual de la persona que impliquin, com a mínim, una pernoctació fora de l’entorn esmentat.
La gran majoria de viatges turístics per part de persones residents a Espanya (tant espanyols com d’altres nacionalitats) tenen lloc dins el país. De fet, representen el 90% de tots els viatges que realitzen. No obstant això, els viatges a l’estranger han guanyat rellevància en els últims anys i han arribat a registrar creixements anuals del 10% el 2017 i del 12% el 2018, molt per damunt del creixement del turisme domèstic, l’increment del qual, el 2018, va ser de l’1% en relació amb l’any anterior.
Diversos factors influeixen en la decisió de viatjar a l’estranger o de viatjar dins Espanya. El principal és l’evolució de l’economia domèstica en general i de l’ocupació en particular, en especial a l’hora de viatjar a l’estranger.
Viatges
Milions
Així, el turisme domèstic presenta menys sensibilitat a l’evolució de l’ocupació que el turisme internacional. És a dir, quan millora l’economia domèstica, els viatges a l’estranger augmenten més que els viatges dins Espanya. En concret, hem estimat que un increment de l’ocupació a Espanya del 3,1%, similar a l’observat el 2017 i el 2018, estaria associat a un increment dels viatges dins Espanya del 0,9%.
Addicionalment, hi ha altres factors que han impulsat més intensament el turisme cap a l’estranger, com la reducció en els costos de transport (de l’avió, en particular), la millora de les comunicacions aèries de les principals ciutats d’Espanya amb les d’altres països i el canvi de preferències en els consumidors, en especial els més joves, cap a destinacions més exòtiques i llunyanes.
Per poder determinar la tipologia de despesa dels turistes residents, n’hi ha prou amb saber el tipus d’allotjament en què s’allotgen i el tipus de transport que han utilitzat per arribar a la destinació. Això ens ofereix una radiografia molt bona del tipus de turista amb el qual ens trobem en termes de la despesa que realitzarà.
En concret, el principal factor que explica que un turista resident gasti més o menys és l’allotjament, que representa el 56% de la variabilitat en la despesa. En particular, els turistes que s’allotgen en hotels són els que solen fer una despesa mitjana diària més alta, més del triple de la que fan els turistes allotjats en altres tipus d’allotjaments2.
- 2. Els turistes que s’allotgen en hotel gasten, de mitjana, 111,2 euros diaris, enfront dels 34,5 euros que gasten els turistes que s’allotgen en altres tipus d’allotjaments (habitatge en lloguer, habitatge en propietat, habitatge de familiars o d’amics, resta de mercat i resta de no mercat).
L‘allotjament, el transport o la destinació són algunes de les partides que més influeixen en la despesa dels turistes. La despesa mitjana diària dels turistes allotjats en hotels, per exemple, triplica la dels que pernocten en un altre tipus d’allotjament
El segon factor per ordre d’importància és el mitjà de transport, que explica el 20% de la despesa. En particular, el cotxe i l’avió són, amb escreix, els tipus de transport més utilitzats, i la despesa mitjana diària dels turistes que es desplacen en aquests dos mitjans de transport és més elevada que la despesa dels turistes que usen altres mitjans de transport, com el tren o l’autobús. En concret, el 2018, els turistes que van viatjar en avió van gastar, de mitjana, 97,7 euros diaris, i els que es van desplaçar en cotxe, 65,3 euros.
Tot i que el mitjà de transport i el tipus d’allotjament són els elements clau per predir la despesa que durà a terme un turista, hi ha altres factors que també influeixen en el patró de despesa, com, per exemple, l’edat, que explica l’11% del consum. En concret, el grup d’edat comprès entre els 45 i els 64 anys és el que fa una despesa diària més alta, amb 52,8 euros per persona i dia. En canvi, les persones més grans de 65 anys són les que menys despesa diària efectuen (34,7 euros per persona i dia), ja que solen viatjar més en temporada baixa, quan els preus són més baixos, i tendeixen a allotjar-se més en segones residències que els altres grups d’edat.
Un altre factor destacat a l’hora d’explicar els patrons de despesa del turista és la comunitat autònoma de destinació, que explica el 10% de la despesa: de la mateixa manera que no tots els turistes són iguals, tampoc ho són les destinacions turístiques a Espanya. En concret, les Illes Balears, Madrid i les Illes Canàries són les comunitats on els turistes fan una despesa diària més alta, mentre que Castella i Lleó i Castella-la Manxa es troben al pol oposat.
Principales factores que predicen el gasto turístico residencial
Peso de cada factor (%) *
ESTACIONALITAT
Una primera diferència destacable entre els turistes internacionals i els domèstics té a veure amb l’estacionalitat. El turisme domèstic presenta una menor estacionalitat, un aspecte de summa importància per a la sostenibilitat del sector turístic i del mercat laboral, ja que una estacionalitat alta tendeix a afavorir els contractes temporals, que, en el cas d’Espanya, assoleixen una taxa del 25,9%, la més elevada de la Unió Europea3.
En els últims anys, però, l’estacionalitat del turisme domèstic ha augmentat lleugerament. En concret, el percentatge de viatges de residents que es concentren en la temporada estival (del juny al setembre) ha passat del 36% del 2001 al 41% del 2018. Aquest augment de l’estacionalitat no s’ha produït en el cas del turisme internacional, la qual cosa ha reduït les diferències d’estacionalitat entre el turisme internacional i el domèstic, tal com ho mostra el següent gràfic.
ESTADA MITJANA
Una altra diferència notable entre el turisme domèstic i l’internacional és la durada mitjana del viatge. Els turistes estrangers passen una mitjana de 7,4 dies a Espanya, mentre que els turistes domèstics fan estades més curtes (de 3,7 dies, de mitjana), però viatgen més sovint. Com és d’esperar, com la durada dels viatges dels turistes domèstics és inferior, també ho és la despesa per viatge. En concret, els turistes domèstics gasten, de mitjana, 174 euros per viatge, en relació amb els 1.086 euros que gasten els turistes estrangers.
- 3. Vegeu «Com pot el big data potenciar la sostenibilitat del sector turístic?», a l’Informe Sectorial de Turisme del gener del 2019.
%
DESPESA MITJANA DIÀRIA
La durada més curta dels viatges és el principal factor que explica que els turistes domèstics gastin menys, però no l’únic: la despesa diària també és menor. De fet, els turistes domèstics gasten, de mitjana, 48 euros al dia, en relació amb els 146 euros que gasten els turistes internacionals.
Lògicament, una gran part d’aquesta diferència s’explica perquè els turistes internacionals destinen més despesa al transport. No obstant això, també gasten més en allotjament i en manutenció. Aquest fet s’explica, en part, perquè una major proporció de turistes internacionals s’allotgen en hotels, i els turistes allotjats en hotels tendeixen a gastar més en aquests conceptes. De fet, si considerem la despesa mitjana diària dels turistes allotjats en hotels, les diferències entre els turistes domèstics i els internacionals es redueixen: els turistes domèstics allotjats en hotels gasten, de mitjana, 112 euros i els turistes internacionals, 197 euros.
En definitiva, pel que fa al turisme internacional, el turisme domèstic presenta menys sensibilitat a l’evolució de l’ocupació, és menys estacional, les estades són més curtes i la despesa diària és menor.
Despesa mitjana diària per persona
Euros
