L’inici d’una recuperació necessària

L’any 2020 ha estat molt dur per a la indústria turística. Totes les mètriques que s’han anat coneixent a les acaballes de l’any mostren que el xoc que ha patit el sector ha estat devastador. A més a més, l’impacte no solament ha estat propiciat per l’aturada total viscuda durant els mesos de confinament més durs en el 2T 2020, ja que, després de la retirada de les restriccions més fortes a la mobilitat, la demanda turística no va arribar a alçar el vol de manera apreciable durant la resta de l’any. A més a més, les onades de la COVID-19 viscudes al final de l’any passat i inici d’enguany han estat un cop dur per al sector, que ha vist com la demanda s’ha mantingut molt baixa fins a l’actualitat. 

Si ens aturem a avaluar les xifres del 2020 que ens ofereix l’INE i que recollim als gràfics següents, queda clar que la indústria turística ha patit un xoc sense precedents. La despesa efectuada pels turistes internacionals en el conjunt de l’any es va enfonsar fins als 20.000 milions d’euros, el 79% menys que el 2019, quan es van assolir els 92.000 milions d’euros. Així, fins i tot durant els millors mesos turístics després de l’inici de la pandèmia, que van ser el juliol i l’agost, les caigudes en la despesa turística internacional es van mantenir al voltant del 80% interanual. 

Les dades de les enquestes d’ocupació hotelera i extrahotelera revelen que els allotjaments turístics són una de les branques d’activitat de la indústria que més està patint les conseqüències de la pandèmia.¹ El total de pernoctacions turístiques en allotjaments hotelers i extrahotelers va caure el 69% anual, malgrat el millor comportament de la demanda domèstica en termes relatius. La taxa d’ocupació hotelera es va mantenir molt reduïda durant el conjunt de l’any (amb una mitjana anual del 26%), la qual cosa va arrossegar els ingressos per habitació disponible dels hotels a caure el 68% anual. 

Les xifres de la indústria turística el 2020

Una de les poques notes positives que observem en les xifres del 2020 és que la demanda domèstica s’ha revelat com un suport potent de la indústria quan les restriccions a la mobilitat es moderen. Malgrat tot, les xifres de despesa dels turistes domèstics també han patit fortes caigudes, en especial des del mes d’octubre, quan es van iniciar els tancaments perimetrals a les comunitats autònomes, la qual cosa va limitar la pràctica totalitat del turisme domèstic al turisme intracomunitari. Segons les nostres estimacions, la despesa dels turistes domèstics va caure el 45% el 2020, considerablement menys que la del turisme internacional. Així, la demanda domèstica, que tradicionalment representa una quarta part del total, va passar a generar el 64% de les pernoctacions després de la irrupció de la COVID-19. Cal destacar que, durant el mes d’agost, quan les restriccions a la mobilitat no eren tan severes, la despesa dels turistes domèstics va caure amb prou feines el 13% interanual. Això dibuixa unes perspectives relativament positives per a la segona meitat del 2021, quan s’haurà aconseguit la immunització de la població de risc i les restriccions a la mobilitat es començaran a retirar de forma progressiva.

Despesa efectuada pels turistes a Espanya

La conjuntura de la indústria turística és, en els moments que vivim, extraordinàriament canviant. Per aquesta raó, és de vital importància poder disposar d’una anàlisi de situació el més actualitzada possible i que salvi el retard amb què es publiquen les estadístiques oficials. Per aquest motiu, fem una anàlisi en temps real, utilitzant la metodologia big data, dels pagaments amb targeta als terminals de punts de venda (TPV) de CaixaBank. 

Segons el nostre indicador, l’inici de l’any ha estat molt condicionat per la tercera onada de la COVID-19 viscuda al gener i una part del febrer i per l’enduriment de les restriccions per combatre-la. Més recentment, després de la moderació de les restriccions sobre la restauració a una bona part de les comunitats autònomes, les dades apunten a una millora incipient de la facturació d’alguns comerços turístics. Segons les lectures que ens ofereixen les dades de despesa de targetes als TPV de CaixaBank durant la primera meitat del mes de març, la facturació als TPV dels comerços dependents del turisme es va situar encara el 52% per sota de la facturació observada durant el mateix període del 2019. En aquest sentit, cal destacar les fortes caigudes de la facturació als TPV dels allotjaments i de les agències de viatges, del 83% i del 91%, respectivament. D’altra banda, la facturació als TPV dels comerços de restauració, que han patit de forma considerable les mesures per contenir la segona i la tercera onades de la COVID-19, va millorar de forma considerable en les últimes setmanes i va passar de registrar caigudes del 40% al final de gener, en relació amb el mateix període del 2019, a un descens, «només», del 12%.²

La millora de les condicions que s’observa a l’hoteleria, principalment a la restauració, ha empès molts negocis de la branca a reobrir les portes durant les últimes setmanes, quelcom que pot ser molt important de cara a la recuperació de l’ocupació destruïda. Per fer un seguiment a temps real de la inactivitat, calculem la proporció de comerços que han passat de registrar pagaments als TPV de CaixaBank el 2019 a no registrar cap activitat el 2020 i el 2021.³ Tal com es pot observar al gràfic següent, segons aquest indicador, la proporció de comerços de restauració inactius durant la segona setmana de març del 2021 es va situar en el 7%, 10 p. p. menys que al final del mes de gener. Per la seva banda, els allotjaments turístics van registrar el 33% de comerços inactius, un nivell molt elevat, tot i que significativament inferior a l’observat al final de gener.

De cara als propers mesos, les perspectives no són positives. Si analitzem les cerques a Google sobre viatjar a Espanya efectuades als nostres principals mercats emissors, observem que l’interès es manté baix i que, per tant, a curt termini, les perspectives d’arribada d’estrangers són moderades. Tal com s’observa al gràfic següent, segons la nostra anàlisi, les cerques dels turistes internacionals es van situar el 53% per sota del nivell de referència. No obstant això, el turisme dependrà de l’evolució de la pandèmia, i és d’esperar que, quan puguem relaxar les restriccions a la mobilitat internacional, l’interès per viatjar es revifi ràpidament. Així, l’experiència viscuda després de la retirada coordinada de les restriccions frontereres a la UE al juny del 2020, quan l’interès dels turistes per viatjar a Espanya va passar de situar-se el 60% per sota del nivell de referència a només el 5%, va revelar que les ganes de viatjar dels turistes europeus es mantenen malgrat les restriccions i que, si aquestes restriccions es moderen, el 2021, l’interès per viatjar a Espanya es recuperarà. Un esment a part mereix el fort repunt de les cerques a Google de mitjan març del 2020, propiciat per l’interès dels internautes per conèixer les restriccions frontereres implantades arran del primer estat d’alarma. 

És de vital importància evitar una quarta onada de contagis. En cas contrari, el sector podria patir de nou una situació similar a la viscuda al començament d’enguany, quan es van experimentar caigudes de facturació properes al 70% durant diverses setmanes. Al tancament de l’edició d’aquest informe, la situació dels principals països europeus continua sent molt delicada, i s’observa un nou repunt en el nombre de contagis diaris, la qual cosa evidencia que encara hi ha un risc elevat de rebrots a Europa.⁴

La ràpida distribució i administració de les vacunes és el factor clau per iniciar la recuperació del sector turístic i del conjunt de l’economia. Segons l’objectiu de la Comissió Europea, reflectit en el pla de vacunació europeu, el 80% dels sanitaris i de la població de més de 80 anys haurien d’haver estat vacunats al final del mes de març, mentre que l’objectiu de vacunació del 70% de la població adulta –que hauria de permetre l’anomenada immunitat de ramat– s’ha fixat per al final del mes de setembre.⁵ 

Tot i que s’han produït retards en la distribució de les vacunes, és probable que es pugui assolir l’objectiu fixat per al setembre. El ritme mitjà de vacunació de la població espanyola es va situar al març al voltant d’1,1 milions de dosis setmanals. Així, segons es pot observar a la taula, seria necessari incrementar aquest ritme com a mínim el 40%, fins a l’administració d’1,5 milions de dosis setmanals, per poder assolir l’objectiu d’immunitat de ramat al final de l’estiu. Tot i que es tracta d’un increment significatiu, és un objectiu raonable si tenim en compte que, en l’últim mes, el ritme de vacunació a Espanya ja es va incrementar el 45%, que s’ha confirmat la seguretat de la vacuna d’AstraZeneca i que, des de l’abril, s’ha començat a rebre les vacunes de Janssen/J&J.

A curt termini, per al sector turístic, la clau és que s’immunitzi la població de més de 60 anys abans de l’estiu. Aquest grup de població aglutina només el 20% dels contagis, però concentra dues terceres parts dels casos greus de COVID-19 i gairebé el 95% de les defuncions que causa el virus. Si s’incrementa el ritme de vacunació fins als 1,5 milions de dosis setmanals, s’aconseguiria la immunitat del 90% de la població de risc al maig. Quan s’assoleixi aquesta fita, la pressió hospitalària es reduiria de forma ostensible i les mesures de contenció de la COVID-19 es podrien relaxar, la qual cosa donaria lloc a un escenari en què la mobilitat dels turistes domèstics i internacionals podria millorar de manera considerable.

Matriu de ritmes de vacunació de la població de més de 16 anys

Milions de dosis setmanals

Atès que sembla que aquesta primera fita es podrà assolir, des de CaixaBank Research esperem que la despesa turística es recuperi amb força a partir de la segona meitat de l’any. En concret, elaborem el nostre escenari d’acord amb la hipòtesi que les restriccions a la mobilitat i a l’activitat es començaran a relaxar de manera notable a partir del mes de maig, quan una part apreciable de la població de risc estarà finalment immunitzada, i que, al setembre, quan s’assolirà la immunitat de ramat, es podrà fer un nou pas endavant cap a una major normalització de la situació. Així mateix, la implantació del passaport sanitari a partir del mes de juny, tal com ho planteja la Comissió Europea, facilitarà i estimularà la mobilitat de la població durant la temporada d’estiu.⁶ La ràpida, tot i que breu, millora dels fluxos turístics durant els mesos de juliol i d’agost del 2020, en un context en què, malgrat el manteniment de les mesures de distanciament social, es permetia la mobilitat, també dóna suport a una recuperació potent del turisme quan es rebaixin les restriccions a la mobilitat a Europa.⁷ 

Considerant aquestes tres hipòtesis, i reconeixent que hi ha una gran incertesa sobre el nostre escenari, esperem que, el 2021, la despesa turística internacional es multipliqui per 2,3 en relació amb els nivells del 2020, la qual cosa la situaria el 45% per sota dels registres del 2019. Pel que fa a la despesa dels turistes domèstics, esperem que creixi el 30% anual i que se situï el 25% per sota del 2019 (el –45% el 2020). Pel que fa a la temporada estival, les perspectives són relativament positives: esperem que la despesa internacional limiti la seva caiguda en relació amb l’estiu del 2019 fins al 27%, mentre que, en el cas del turisme domèstic, esperem que aquesta caiguda se situï en el 16%.

Tenint en compte aquestes xifres de despesa, esperem que el PIB turístic se situï prop del 40% per sota del nivell pre-COVID del 2019, la qual cosa implicaria una recuperació del 80% en relació amb el 2020.⁸ Aquesta recuperació contribuiria al creixement de l’economia espanyola en 1,9 p. p. de manera directa. De cara al 2022, encara hi ha molta incertesa associada, però l’evolució de la campanya de vacunació ens convida a continuar sent positius. Així, confiem que la immunitat de ramat de la població ens permeti assolir la normalització de la mobilitat de turistes a Espanya i a Europa. Això comportaria per al sector la recuperació d’uns nivells d’activitat encara per sota però més a la vora dels assolits el 2019, suficients, en tot cas, per tornar a assegurar la rendibilitat del teixit empresarial que conforma la indústria turística.

Malgrat que, a llarg termini, la sostenibilitat del sector està fora de dubtes, durant el període de recuperació gradual que encara tenim per davant, el paper de l’Administració pública serà crucial. Per aquest motiu, és important destacar el paper de la política econòmica en el conjunt del 2021, que s’haurà de continuar adaptant de manera efectiva i àgil. En aquest sentit, mentre no es consolidi la recuperació, considerem que l’extensió dels ERTO és clau. També serà important aprofitar la flexibilitat que poden aportar l’extensió dels ICO i l’ampliació dels seus períodes de carència. A més a més, els ajuts directes que rebrà el sector seran de gran utilitat per facilitar la supervivència d’empreses que seran rendibles quan es recuperi la mobilitat. Així, el paquet de 7.000 milions d’euros llançat pel Govern central i els fons disponibles per reforçar la solvència –els 10.000 milions gestionats per la SEPI més els 4.000 milions que acompanyen els ajuts directes en l’últim paquet– van en la direcció encertada. Finalment, el paper dels fons Next Generation EU (NGEU) també serà important a l’hora de sufragar les inversions en digitalització, en sostenibilitat i en la millora de les infraestructures, difícils d’assumir en l’actualitat per una indústria turística molt danyada, però que seran molt necessàries per sortir d’aquesta crisi mantenint el nostre estatus com a destinació turística més competitiva del món.