El repte de mantenir la competitivitat del sector agroalimentari espanyol davant una conjuntura adversa
La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.
Com s’ha comentat a l’article anterior, el 2022, la producció agrària espanyola va anotar una forta caiguda en volum (el –13,6%), la qual cosa va interrompre la senda ascendent dels anys anteriors. Tot i que la reculada va ser generalitzada en tots els cultius i a tots els països europeus, la caiguda a Espanya va ser molt superior a la del conjunt de la UE
(el –4,6%) i també a la del top 5 que integren els principals productors europeus (sense comptar Espanya): Alemanya (el –4,8%), França (el +2,7%), Itàlia (el –2,1%) i els Països Baixos (el –3,9%). A més a més, les projeccions de la Comissió Europea per al 2023, que recollim a la taula de la pàgina 15, tornen a ser especialment negatives per al nostre país,16 en contrast amb una evolució més positiva per a la resta del top 5 i amb la mitjana de la UE. Destaquen els forts descensos previstos per als cereals, per damunt del 30%.
- 16. Vegeu l’article «Els costos de producció i la sequera afecten el sector agroalimentari espanyol», inclòs en aquest mateix Informe Sectorial.
Les projeccions de producció agrària de la Comissió Europea per al 2023 són especialment negatives per a Espanya; destaca el descens de més del 30% dels cereals
La major caiguda de la producció agrària a Espanya es deu a una tempesta perfecta de dos xocs, més severs al nostre país que en els seus veïns europeus: un climàtic i un altre de costos.
El prolongat episodi de sequera que vivim des del 2022 té un caràcter extraordinari a nivell europeu17 i, a més a més, afecta amb més intensitat el Mediterrani occidental, els cultius del qual pateixen en particular les precipitacions escasses, les onades de calor intenses i l’alta radiació. A Espanya, el volum de precipitacions registrades el 2022 es va situar en 533 mm, el 16% per sota de la mitjana històrica, la qual cosa va afectar les collites de forma generalitzada, en especial els cereals i les fruites. En els 11 mesos transcorreguts de l’actual any hidrològic (octubre del 2022-agost del 2023), la situació no ha millorat: el valor global de la precipitació va ser el 17,1% inferior al valor mitjà del període de referència, amb una escassetat de pluges especialment significativa a les conques internes de Catalunya i a les conques andaluses. Amb dades fins al 31 d’agost del 2023, el 26% del territori nacional es trobava en una situació de sequera prolongada, relacionada amb l’anomenada sequera meteorològica.18 Com a conseqüència, l’aigua acumulada als embassaments es troba en nivells molt reduïts (al 36,8% de la seva capacitat en la setmana del 18 de setembre), clarament per sota de la mitjana de l’última dècada en el mateix període (el 49,9%).19
- 17. Europa ha patit sequeres recurrents en els 20 últims anys (2003, 2012, 2018, 2019, 2020, 2022 i 2023), però aquestes situacions són cada vegada més freqüents i generalitzades. A més a més, la sequera de l’estiu del 2022, catalogada de severa a extrema a Europa i agreujada per temperatures rècord a tot el continent, va anar seguida d’un hivern excepcionalment sec i càlid, que va provocar que molts aqüífers i embassaments no es poguessin recuperar.
- 18. La sequera meteorològica és un fenomen natural de falta de precipitacions que ocasiona un descens significatiu dels cabals circulants. És diferent de les situacions d’escassetat relacionades amb problemes conjunturals a l’hora d’atendre les demandes per a diferents usos. Vegeu Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (2023), «Informe de la situación de sequía y escasez».
- 19. Vegeu Embalses.net - Estado de los Embalses, pantanos y presas de España.
Com s’observa al mapa superior, l’Indicador de Sequera Combinat20 mostra condicions d’alerta generalitzades a Espanya. A més a més, diversos organismes internacionals constaten que és un dels països que més patirà els efectes del canvi climàtic a Europa (vegeu el següent mapa), amb més problemes de disponibilitat d’aigua i amb el consegüent impacte sobre l’agricultura. Aquest fenomen podria provocar també canvis en l’ús de la terra, com, per exemple, potenciar el cultiu de fruites tropicals en detriment de les vinyes.21
- 20. El CDI, elaborat per l’Observatori Europeu de la Sequera (EDO), s’utilitza per identificar zones que es poden veure afectades per la sequera agrícola i es basa en una combinació d’indicadors de precipitació, d’humitat del sòl i de condicions de la vegetació. Les àrees es classifiquen en funció de tres classes primàries de sequera (observació, advertiment i alerta), més altres tres classes addicionals, que identifiquen les etapes dels processos de recuperació de la sequera.
- 21. OCDE (2023), «Policies for the future of farming and food in Spain».
En els últims anys, el sector agroalimentari espanyol ha hagut d’afrontar uns costos de producció més elevats. Si analitzem els consums intermedis dels Comptes Econòmics de l’Agricultura (entesos com el valor de tots els béns i serveis utilitzats com a inputs en el procés de producció), observem que el xoc dels costos del 2021-2022 també va afectar més el nostre país: l’augment dels consums intermedis a Espanya (el +45,6%) va ser superior tant al de la mitjana de la UE (el +33,0%) com al de la resta de països del top 5 (al voltant del +20,0% a Alemanya i França i al voltant del +35,0% a Itàlia i als Països Baixos).
El xoc dels costos del 2021-2022 va afectar més el nostre país: l’augment dels consums intermedis a Espanya (el +45,6%) va ser superior al de la mitjana de la UE (el +33%)
L’energia, els fertilitzants i, sobretot, els pinsos van ser els principals responsables de l’augment dels costos del sector agroalimentari l’any passat. Si comparem l’evolució del preu d’aquests inputs (mesurat pel deflactor) a Espanya en relació amb els països del top 5 i amb la mitjana de la UE, s’observen certes diferències: (i) l’encariment de l’energia a Espanya va ser similar al de la UE (el 52,4% vs. el 52,6%), tot i que va ser una mica superior al dels països analitzats en aquest capítol, llevat dels Països Baixos; (ii) en el cas dels fertilitzants, només Itàlia va anotar una pujada inferior al 74,3% registrat a Espanya (el 87,1% a la UE), i (iii) els pinsos es van encarir el 35,1%, una mica per damunt dels països analitzats i de la mitjana de la UE (el 29,4%). El major increment dels costos totals s’explica, en gran part, per l’elevat protagonisme dels pinsos en la nostra estructura de costos: representen el 54,4% del total de consums intermedis (el 39,3% a la UE).
El major increment dels costos totals s’explica, en gran part, per l’elevat protagonisme dels pinsos en la nostra estructura de costos: representen el 54,4% del total de consums intermedis (el 39,3% a la UE)
Que l’agroalimentari és un dels principals sectors exportadors de l’economia espanyola22 no és cap novetat. Des del 2010, el valor de les seves vendes a l’exterior ha anotat un creixement mitja anual del 7,3%, en relació amb el 6,6% en el cas del total de béns exportats, fins a vorejar els 67.000 milions d’euros el 2022. En volum, el creixement mitjà anual ha estat una mica menor, el 3,2%, similar al 3,1% del conjunt de béns exportats, fins a superar els 37,5 milions de tones. L’any passat, l’agroalimentari va representar el 17,2% de les exportacions totals del país en valor i el 20,4% en volum i va superar les xifres del 2014-2019 (el 16,9% i el 19,4%, respectivament). A més a més, ha demostrat una notable resiliència, fins i tot en circumstàncies tan adverses com la recent pandèmia, quan el comerç internacional va patir una aturada històrica.23
En termes comparatius, les exportacions agroalimentàries espanyoles han mostrat una evolució més positiva que les dels nostres principals competidors europeus. Però, mentre que, en valor, han continuat creixent amb força durant els dos últims anys, condicionades pels alts preus de la majoria de productes als mercats internacionals, en volum, acumulen reculades del 5,5% el 2022 i del 9,1% el 2023 (interanual fins al juny). En tot cas, el descens ha estat menys intens que als països del top 5 o que a la UE en conjunt (el –15,1%): a Espanya, el volum exportat es troba en nivells del 2017, però, als Països Baixos, a Alemanya i, sobretot, a França, encara va més endarrerit.
- 22. El sector agroalimentari inclou els capítols aranzelaris 1-24 del sistema TARIC.
- 23. El 2020, mentre que les exportacions totals van recular el 9,4% en valor i el 5,4% en volum, les agroalimentàries van créixer el 4,9% i el 0,8%, respectivament. Vegeu l’article «La resiliència de les exportacions agroalimentàries espanyoles», publicat a l’Informe Sectorial Agroalimentari del 2020.
Les caigudes (en volum) de les vendes espanyoles a l’exterior són especialment intenses, per damunt del 40% interanual en el 1S 2023 en alguns productes, com les llavors oleaginoses i els cereals, tot i que és cert que només representen el 5,9% i el 2,5% de les exportacions totals, respectivament (dades del 2022). Itàlia i França també han patit reculades importants de les exportacions de cereals en la primera meitat del 2023 (el –43,5% i el –31,7% interanual, respectivament), una caiguda especialment rellevant en el cas francès, ja que representen més del 45% de les exportacions agroalimentàries. Per la seva banda, als Països Baixos, destaquen els olis i els greixos, les vendes a l’exterior dels quals s’enfonsen el 80,9%, després de l’extraordinari registre del 2022, quan van triplicar les vendes, mentre que, a Alemanya, les exportacions de sucres i d’articles de confiteria reculen el 32,0%.
L’afebliment recent de les exportacions podria ser interpretat com el reflex d’un problema de pèrdua de competitivitat del sector agroalimentari espanyol als mercats internacionals; és a dir, d’una menor capacitat per proporcionar productes de més valor afegit amb una millor relació entre qualitat i preu. No obstant això, diversos indicadors del sector exterior agroalimentari mostren una evolució relativament favorable en comparació amb la resta de països del top 5.
En primer lloc, els costos són un element fonamental de la competitivitat de les empreses, dels sectors i dels països, en especial quan hi ha poca diferenciació en el producte i quan, en la seva elaboració, s’utilitzen tecnologies poc complexes i mà d’obra poc qualificada. Dins l’estructura de costos, els laborals juguen un paper molt rellevant. A Espanya, no s’observen tensions en termes de costos laborals unitaris (CLU) al sector agro, més aviat al contrari: aquest índex ha experimentat una millora notable en els últims anys, en contrast amb el deteriorament gairebé generalitzat que han patit els nostres competidors (llevat de França): malgrat un lleuger repunt després de la crisi pandèmica, s’ha mantingut el diferencial positiu. Si comparem la dada del 2022 amb les dels anys anteriors a l’esclat de la pandèmia (mitjana del 2014-2019), el nostre sector agro també surt ben parat: la correcció dels CLU només ha estat superior a Alemanya (el –4,2% vs. el –3,0% a Espanya).
L’evolució favorable dels CLU espanyols en relació amb la resta de països és coherent amb les diferències de productivitat. En aquest cas, la millora (en termes reals) del 2022 en relació amb el període prepandèmic (2014-2019) va ser de l’11,5% (el 8,9% a la UE), un registre superat únicament pel d’Alemanya (el 17,9%).
Una altra mostra de l’avantatge competitiu del sector agroalimentari espanyol és la importància que té per a la nostra balança comercial, la qual cosa es reflecteix en el notable superàvit, el més elevat a nivell sectorial, que ve anotant de manera ininterrompuda des del 1996. Malgrat una certa normalització l’any passat, després dels històrics registres del 2020-2021 (quan, per efecte de la pandèmia, es va aproximar als 18.000 milions d’euros), es va mantenir en nivells molt alts: 13.096 milions (l’1,0% del PIB), molt per damunt de la mitjana dels anys 2014-2019 (10.885 milions).
Finalment, una prova més de la fortalesa del nostre sector agroalimentari és l’elevada quota en el comerç mundial i la seva bona evolució relativa al llarg del temps. Amb dades del 2021 (últimes disponibles de l’OMC), ocupem el setè lloc del rànquing global d’exportadors i el quart entre els països europeus (per darrere dels Països Baixos, d’Alemanya i de França, però per davant d’Itàlia), amb el 3,8% de les exportacions mundials, una quota molt superior a la que ens correspon en el comerç total de béns (l’1,7%).
A més a més, des del 2010, hem millorat la quota mundial en exportacions agroalimentàries (+0,3 p. p.), un fet molt destacable si es compara amb altres potències, en especial els EUA, que han perdut en aquest període 0,8 punts de quota, França (–1,2 punts) o els Països Baixos (–1,1 punts). Si centrem l’anàlisi en el top 5 de les potències europees, per a les quals tenim dades fins al juny del 2023, les exportacions espanyoles guanyen pes, ja que passen del 10,9% del 2010 al 16,1%.
En definitiva, la producció del sector agrari espanyol va recular de forma molt clara el 2022, i les estimacions apunten al fet que ha tornat a recular el 2023, a causa del fort augment dels costos i de l’efecte del canvi climàtic, que han afectat el camp espanyol d’una forma més intensa que en altres grans potències agroalimentàries europees. No obstant això, malgrat la caiguda de la producció, les exportacions agroalimentàries espanyoles han evolucionat relativament bé, i, ara com ara, els indicadors de competitivitat del sector no mostren un deteriorament.
