Canvi en els patrons de consum durant el confinament: del restaurant a la llar

Abans de la crisi del coronavirus, les famílies espanyoles solien efectuar una part significativa del consum alimentari fora de la llar. En concret, el 36,5% de la despesa en alimentació el 2019 (el 8,6% de la despesa total de les llars, equivalent a 48.500 milions d’euros) va tenir lloc fora de casa.¹L’arribada del coronavirus i les estrictes mesures de restricció a la mobilitat per combatre'l van canviar de forma radical els patrons de consum de les famílies, que van deixar de freqüentar els restaurants i altres establiments de menjar col·lectiu per consumir aliments gairebé exclusivament a les llars.

Segons les dades d’activitat de targetes als terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank, la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va créixer prop del 50% interanual durant l’estat d’alarma. La setmana del 9 al 15 de març, es va registrar un repunt del 90%, és a dir, gairebé es van duplicar les vendes facturades amb targeta en relació amb la mateixa setmana de l’any anterior, a causa, sobretot, de l’acumulació d’aliments a moltes llars i, en menor grau, del major ús de les targetes en relació amb l’efectiu com a mitjà de pagament. La pandèmia va posar a prova la capacitat de resiliència i d’adaptació de la cadena alimentària a un increment sobtat de la demanda, perquè, en la història recent, mai s’havia vist sotmesa a un nivell d’estrès semblant. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte i per garantir, en tot moment, el subministrament d’aliments a tota la població.

A partir del juliol, amb el relaxament de les mesures de confinament, es va començar a observar una tendència gradual a la desacceleració de la despesa en alimentació. Així i tot, la demanda continua sent inusualment elevada: al final de setembre, la despesa amb targeta en aliments era encara el 20% superior a la de l’any anterior, la qual cosa demostra que la situació sanitària encara continua afectant els patrons de consum de les llars.

Malgrat que tots els canals de distribució de productes alimentaris han vist incrementar les vendes, destaca el notable augment de les compres online. Tot i que, durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma, el sector no sempre va poder donar resposta al pic de demanda per aquest canal, al cap de poc, moltes empreses ja havien ampliat la capacitat logística i la plantilla de treballadors per satisfer les noves necessitats dels consumidors. En particular, els pagaments en TPV virtuals de CaixaBank mostren, a partir de la segona quinzena d’abril, un fort repunt de l’e-commerce, que encara manté taxes de creixement molt elevades, properes al 60%. En conseqüència, la quota de mercat del comerç electrònic ha augmentat de manera significativa: de l’1,6% del 2019 al 2,4% entre el 9 de març i el 6 de juny del 2020, segons les dades publicades pel Ministeri d’Agricultura.²

Una altra dada interessant que ens permet valorar el grau de penetració de les compres online d’aliments prové del baròmetre del CIS, que, al maig, va incloure diverses preguntes sobre els hàbits i sobre les tendències de consum durant el confinament. El baròmetre va revelar que el 20% dels enquestats havien comprat productes d’alimentació a través de canals electrònics durant el confinament, un percentatge molt similar al dels que havien comprat ordinadors i equips informàtics i només superat per les compres de roba, moda i calçat (el 27,7% dels enquestats). Aquesta enquesta també va mostrar que el 67% dels enquestats feien la compra presencial de forma menys freqüent i que el 19% preferia les botigues del barri i de proximitat (en relació amb el 12% constatat abans de l’estat d’alarma).

El sector agroalimentari, però, també ha patit la crisi. El tancament de l’economia espanyola per aturar l’avanç de la pandèmia va afectar de manera significativa l’anomenat canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), que representa un terç de la facturació total, i va colpejar en especial alguns subsectors que destinen gairebé tota la producció a aquest canal.

Tal com s’observa al gràfic anterior sobre l’activitat en TPV de CaixaBank, la despesa en establiments de restauració es va enfonsar amb l’inici de l’estat d’alarma i va registrar caigudes superiors al 90% entre la segona quinzena de març i el final d’abril. Al maig, la despesa en restauració amb targetes espanyoles es va començar a recuperar de forma relativament ràpida i va repuntar de manera notable durant els mesos d’estiu.

Evolució de la despesa en restauració durant els mesos d’estiu per municipis

No obstant això, la despesa amb targetes estrangeres en restauració ha patit un cop dur i encara no mostra signes de recuperació. Tot i que és cert que es va produir una certa millora al juliol i a l’agost (el –60% interanual, en relació amb les caigudes superiors al 90% durant l’estat d’alarma), al setembre, la reculada es va tornar a intensificar (el –80% interanual). Els mapes adjunts mostren l’evolució de la despesa en restauració durant els mesos de juliol i d’agost del 2020 en relació amb el mateix període del 2019 a nivell municipal. És evident el color dominant a cada mapa: el color verd al mapa de l’esquerra, corresponent a les targetes espanyoles i que denota creixements interanuals positius a la majoria de municipis, i el color vermell al mapa de la dreta, que reflecteix la caiguda de la despesa amb targetes estrangeres als establiments de restauració durant l’estiu. Les illes i l’arc mediterrani s’han vist particularment afectats a causa de la seva major dependència del turisme.

En efecte, el sector de la restauració té una dependència elevada del turisme. Segons les dades internes de CaixaBank, el 21% de la despesa amb targeta en bars i restaurants el 2019 es va efectuar amb targetes estrangeres (vegeu la taula següent), un percentatge que puja al 37% per als restaurants gastronòmics. A més a més, el 15% de la despesa es va efectuar amb targetes espanyoles procedents d’una província diferent a la de l’establiment (una aproximació de la dependència del turisme domèstic).³ En el cas dels restaurants gastronòmics, gairebé la meitat de la facturació depèn del turisme nacional i estranger. En molts casos, es tracta, a més a més, de negocis molt estacionals que s’han vist molt afectats per l’enfonsament del turisme internacional durant l’estiu. Al juliol i a l’agost, les entrades de turistes estrangers a Espanya no van arribar als 5 milions de persones, en relació amb els 20 milions del 2019 (el –75% interanual).

El sector de la restauració té una dependència elevada del turisme

L’enfonsament del turisme internacional té implicacions importants per a la demanda de productes alimentaris. Segons l’anàlisi de les taules input-output, per cada euro de facturació als serveis d’allotjament i restauració, es demanden 30 cèntims del sector agroalimentari.⁴ És a dir, el xoc del turisme es transmet a través de la cadena alimentària als proveïdors que subministren els aliments a aquests restaurants, uns productes que se solen consumir menys sovint a la llar i que, per tant, tenen dificultats importants per trobar un mercat alternatiu.

Entre els productes més afectats a l’inici del confinament, hi ha la carn d’oví i de cabra, la llet de cabra i d’ovella, el peix fresc o el vi, entre d’altres. Per donar resposta a aquesta situació, alguns petits productors han format aliances per desenvolupar canals de distribució online i per potenciar la venda de proximitat, de manera que han mostrat una gran capacitat d’adaptació a una situació excepcional. Fins i tot, el mateix ministre d’Agricultura, al començament de l’estat d’alarma, va fer una crida a les llars perquè consumissin productes que havien patint especialment el tancament dels hotels.

L’evolució recent de la pandèmia a Espanya no permet ser gaire optimista sobre les perspectives de recuperació del turisme internacional a curt termini. Fins que no hi hagi una vacuna o un tractament eficaç contra la COVID-19, és previsible que els fluxos de turistes continuïn molt deprimits. No obstant això, quan s’hagi superat la pandèmia, l’excel·lent posició de la qual gaudia el sector turístic espanyol abans de la crisi ens fa preveure una sòlida capacitat de recuperació a mitjà termini.⁵