La jubilació és una etapa de gran rellevància en la vida de les persones, amb implicacions de gran abast en múltiples esferes. La financera i patrimonial n'és una. És aconsellable una correcta planificació a llarg termini per sostenir el poder adquisitiu en nivells adequats quan cessen els ingressos de l'activitat laboral. Aquesta planificació comença per establir l'objectiu,(1) exigeix realitzar supòsits o previsions sobre determinades variables, i inclou calibrar els riscos i la tolerància a aquests riscos, per establir, finalment, una agenda d'actuacions. En tot aquest procés, resulta de gran utilitat conèixer la gamma disponible de productes financers i d'altres vehicles d'inversió que puguin servir d'instruments per aconseguir la meta. Alguns d'aquests productes estan específicament concebuts, per les lleis i/o pels intermediaris financers, com productes d'estalvi per a la jubilació, de manera que incorporen avantatges singulars que convé tenir en compte.
Tot i que hagin rebut menys atenció que les finances corporatives, els estudis acadèmics sobre les finances familiars aporten reflexions, dades i conclusions útils de cara a la planificació de la jubilació.(2) D'entrada, des de la teoria del cicle vital, es planteja la necessitat que la persona o la família contempli la jubilació de forma simultània a altres fites, com les decisions sobre el temps i els recursos que es dediquen a la formació, la disjuntiva entre adquirir o llogar l'habitatge, la descendència familiar, les herències, etc. Lògicament, això accentua la complexitat del problema. A més a més, altres enfocaments emfatitzen l'existència d'elements afegits: restriccions (un cas clar es dóna quan els individus posseeixen actius no directament comercialitzables, com el capital humà), friccions (per exemple, per accedir a un préstec hipotecari i, per tant, comprar l'habitatge), distorsions (com les ocasionades pels impostos) i l'entorn d'elevada incertesa propi de decisions amb un horitzó a molt llarg termini. L'existència de certs biaixos cognitius que allunyen el comportament de les persones del paradigma de la racionalitat és un altre factor important, identificat en els estudis del corrent anomenat behavioral economics.(3) Fruit de tot l'anterior, no sorprèn que, atesa la dificultat del problema, les unitats familiars puguin cometre «errors», en ocasions de gran importància, a l'hora de prendre les decisions d'estalvi i d'inversió de cara a la jubilació. Un dels més significatius és la baixa o nul·la inversió en accions i en altres actius financers amb risc (però també amb més rendibilitat esperada). Són igualment anòmals el reduït grau de diversificació i el biaix cap als actius locals en les inversions que realitzen les llars. Però potser la disfunció més important sigui el fenomen de la procrastinació:(4) en general, els individus tendeixen a ajornar de forma sistemàtica les decisions que impliquen algun tipus de sacrifici o de concessió en el present i que redunden en un benefici que només es gaudirà en el futur llunyà. Aquest comportament, en el context que ens ocupa, pot comportar una provisió d'estalvi per a la jubilació clarament inferior a la necessària o òptima. Productes d'estalvi que incorporin una estratègia de disciplina i de visió a llarg termini són molt recomanables per pal·liar aquesta feblesa.
Les estadístiques comparades(5) suggereixen que les famílies espanyoles pateixen els problemes esmentats. Les inversions en fons de pensions i en assegurances, que són productes específicament dissenyats per a la jubilació, només representen el 14% dels seus actius financers totals, molt lluny de la mitjana europea,(6) que se situa en el 37%. A més a més, les posicions en fons d'inversió i en accions cotitzades, també associades a una visió a llarg termini, se situen en el 12%, mentre que la mitjana europea és del 17%. La contrapartida és l'elevat pes dels dipòsits bancaris, considerats actius segurs i molt líquids, que arriben al 50%, enfront del 34% europeu.(7) Però, sens dubte, el tret diferencial dels patrimonis familiars a Espanya, considerant no solament els actius financers, sinó també els reals, és la preponderància de l'habitatge i dels immobles en general. Així, la proporció de llars que posseeixen l'habitatge en règim de propietat(8) arriba al 83%, sensiblement per damunt de la mitjana del 60% a la zona de l'euro i a gran distància del 44% d'Alemanya i del 55% de França.
Certament, els dipòsits bancaris, a un costat de l'espectre, i els immobles, a l'altre, són instruments viables per canalitzar l'estalvi cap a la jubilació. Però tenen mancances en termes de rendibilitat (sobretot si es consideren els impostos i les despeses de manteniment), de diversificació de riscos i de liquiditat (els primers per excés i els segons per defecte). També és discutible que siguin la millor opció per mitigar el problema de la procrastinació. Sembla pertinent, per tant, que les famílies espanyoles atorguin un paper més rellevant als productes financers específicament dissenyats per a aquesta finalitat. Hi ha dues tipologies bàsiques: els plans de pensions i les assegurances d'estalvi. Dins de la primera categoria, destaquen els plans de pensions individuals (PPI), que són participacions en fons gestionats per «societats de gestió d'institucions d'inversió col·lectiva». En aquest producte, el partícip del fons, mitjançant aportacions puntuals o periòdiques (un mecanisme excel·lent per combatre la procrastinació), delega en una entitat especialitzada la gestió dels recursos d'acord amb la política d'inversió establerta en el fullet del fons, on s'expliciten l'univers d'actius susceptibles d'inversió i els criteris de diversificació i de control de riscos.(9) El capital acumulat només pot ser rescatat quan es produeix la jubilació,(10) ja sigui en forma de pagament únic, de rendes periòdiques o d'una combinació. Fiscalment, els PPI tenen l'avantatge de reduir la base imposable de l'IRPF per una quantia equivalent a les aportacions realitzades anualment,(11) i, quan es rescaten, es tributa en concepte de renda del treball. Les assegurances d'estalvi adopten diferents formes jurídiques: les assegurances de rendes, els plans de previsió assegurats (PPA), els plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIAS, una altra fórmula antiprocrastinació), i els anomenats Unit Linked. Algunes de les seves característiques són molt diferents a les dels PPI: l'entitat asseguradora garanteix una rendibilitat mínima a venciment,(12) i en la majoria de casos el capital invertit pot ser rescatat en qualsevol moment (subjecte a certes penalitzacions).(13) Altres innovacions financeres que faciliten la planificació que ens ocupa són les que permeten monetitzar l'habitatge en l'etapa de jubilació, en particular les hipoteques inverses i les rendes vitalícies immobiliàries. La llista podria continuar, en altres àmbits, amb les assegurances de jubilació, les assegurances de supervivència, etc.
En definitiva, les famílies tenen al seu abast una gamma àmplia de productes de gran utilitat per superar el complex repte de planificar l'estalvi per a la jubilació. Combinats de forma adequada, permeten ampliar les oportunitats d'inversió, diversificar i limitar els riscos, rebaixar els costos, aprofitar els beneficis fiscals, millorar els atributs dels actius tradicionals i esquivar els paranys que planteja el comportament humà en matèria financera.
Departament de Mercats Financers
Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
(1) Quantificar el poder adquisitiu al qual s'aspira i descomptar la quantia de la pensió pública i d'altres rendes que puguin existir.
(2) Vegeu Campbell, John, «Household Finance», presidential address to the American Finance Association, Journal of Finance, 61, 2006.
(3) Vegeu Shlomo Benartzi i Richard H. Thaler, «Behavioral Economics and the Retirement Savings Crisis», Science Magazine, vol. 339, 2013.
(4) «Retirement Savings and Decision Errors: Lessons from Behavioral Economics», Reserva Federal, Bank of San Francisco Economic Letter, 2008.
(5) Dades compilades per l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco), referides a l'any 2011.
(6) Les considerables diferències en l'estructura de l'estalvi financer de les famílies espanyoles en relació amb la mitjana de la zona de l'euro poden ser degudes a molts factors. Per bé que la identificació i l'anàlisi dels quals van més enllà del propòsit del present article, algunes de les principals variables que poden ajudar a explicar les particularitats del cas espanyol tenen a veure amb el nivell d'aversió al risc de les famílies, amb el marc jurídic i legal, amb l'estructura fiscal específica dels productes d'estalvi i amb el nivell d'educació financera de la població.
(7) A Espanya, el 24% de la resta d'actius queden repartits així: el 4% en renda fixa i el 20% en altres actius. A Europa, les inversions en renda fixa (el 6%) i en altres actius (el 6%) sumen el 12%.
(8) «The Eurosystem Household Finance and Consumption Survey», Banc Central Europeu, 2013. Dades per a Espanya corresponents al 2008.
(9) El perfil de risc varia en funció de la política d'inversió del fons. Normalment, els fons amb una exposició elevada a la renda variable tenen associat un risc més elevat que els fons que inverteixen el patrimoni en instruments de renda fixa i del mercat monetari.
(10) En els supòsits d'incapacitat permanent per dur a terme l'activitat laboral, d'invalidesa física, de dependència severa, de defunció o de situació legal de desocupació, el partícip (o els seus hereus) podrà rescatar el pla de pensions.
(11) El límit queda establert en 10.000 euros anuals i en 12.500 euros quan el partícip superi els 50 anys d'edat.
(12) Llevat dels Unit Linked, on és l'inversor qui assumeix el risc de les inversions realitzades (principalment, en fons d'inversió).
(13) La principal diferència entre els PPA i els PIAS rau en el tractament fiscal que reben. En el cas dels PIAS, les primes no redueixen la base imposable de l'IRPF però els rendiments generats estan exempts de tributació sempre que el capital acumulat no sigui rescatat abans de 10 anys, les aportacions anuals no superin els 8.000 euros i l'import acumulat per les aportacions no superi els 240.000 euros. En el cas dels PPA, les aportacions realitzades redueixen la base imposable de l'IRPF i les prestacions tributen en concepte de rendiments del treball, igual que els PPI. Així mateix, i a diferència dels PIAS, els PPA no poden ser rescatats de forma anticipada, excepte en els casos esmentats en la nota a peu de pàgina núm. 10.
